10 sentits del vi català
El món del vi català està mogut: s'acosta la verema i el preu del raïm –molt baix des de fa anys– no remunta, els cellers acumulen estocs de vi i el que es ven és a baix preu. Això genera discussions en el sector, tothom hi diu la seva, però el que està clar és que no hi ha una solució única, una fórmula màgica que resolgui els problemes de cop.
En moments de crisi, els qui prenen les regnes dels cellers són els directors financers i els comercials, els números han de sortir i sovint es retalla en investigació i en el desenvolupament de nous projectes arriscats i amb personalitat que podrien animar un mercat saturat de marques i de vins, vins sovint mancats de caràcter, vins de perfil “comercial”... que s'ha demostrat que no ho són, de comercials, perquè han estat incapaços d'animar les vendes.
En aquest marc, en una trobada casual la primavera de l'any passat, deu enòlegs catalans, responsables tècnics i pares d'alguns dels vins catalans més reconeguts, van reflexionar i van decidir tirar endavant pel seu compte aquells projectes il·lusionants que fa anys que cadascú tenia al cap i que els reglaments massa restrictius de les denominacions d'origen o l'excés de cautela dels cellers els impedien fer realitat. Dit i fet, van crear l'associació 10 Sentits i van redactar un decàleg en què el gaudi i la llibertat en la creació passen per damunt de les pressions comercials, en què la defensa de causes perdudes, l'aprenentatge posant en comú les múltiples experiències, la defensa del territori i de la seva personalitat i la renovació dels models establerts són l'objectiu principal. En resum, potenciar la figura de l'enòleg com a veritable responsable dels vins.
Fruit d'aquest ideari va néixer el Projecte 2009 en què es van elaborar cinc vins amb el nexe comú, que no té perquè ser el mateix en properes anyades, de rescatar de l'oblit o de l'extinció velles varietats de raïm catalanes bandejades per la indústria vitivinícola. Fer un vi d'aquella vinya prioratina de sumoi blanc que el pagès estava a punt d'arrencar. Seleccionar els gotims de carinyena blanca barrejats entre altres varietats d'una parcel·la empordanesa. Elaborar sumoi blanc de Salomó, al Camp de Tarragona. O fins i tot, fer vi d'una varietat que ha estat impossible d'identificar. Quatre d'aquests vins han estat comercialitzats, amb l'únic objectiu d'autofinançar el projecte i es poden trobar a internet a la web www.10sentits.cat, on també publiquen les reflexions i les novetats del projecte, i a les vinacoteques El Rebost, a Valls, i Cal Feru de Sant Sadurní d'Anoia. I si bé és cert que continua sense haver-hi una solució única per al sector, s' haurà de seguir la pista al projecte d'aquests enòlegs que prefereixen mantenir-se en l'anonimat i que aporten un parell d'ingredients que sovint falten al vi català: valentia i passió.
El sentit de l'originalitat
10 Sentits Sumoi Blanc Criat en Barriques 2009. Sense DO. PVP: 40 € estoig de tres ampolles variades de 50 cl. Etiquetat en català.
A l'ideari de l'associació 10 Sentits s'hi pot llegir: “No es tracta dels millors vins de Catalunya ni per descomptat del món. Només volem ser això que per a molts ha quedat desat al racó dels records, els terrers, les aromes i sabors de l'oblit, la curiositat, la inquietud, la nostàlgia però també les noves tecnologies i el saber fer, i per sobre de tot, l'autenticitat”. Els vins que han comercialitzat són una carinyena blanca, un trepat blanc i dos de fets amb sumoi o sumoll blanc. L'un és jove i l'altre, el que s'ha tastat per a aquesta columna, amb tres mesos de criança en bóta. I si bé és cert que no es tracta del “millor” vi de Catalunya, perquè n'hi ha de més equilibrats o de més complexos, el que sí que se li ha de reconèixer és que és dels més personals i recognoscibles, amb una acidesa molt viva que refresca la densitat i la sensació de dolçor lleu que li ha donat la criança en bóta. Les aromes són de sotabosc, de plàtan i torrat, ben combinades.