“No m’ho creia”

Eufòria compartida entre els veïns que es van aplegar a la terrassa del bar Pepe’s de Calella, al veïnat de la Codina, que agafa el nom dels apartaments que es multipliquen als blocs de pisos del carrer. L’Antònia i la Teresa van baixar volant al carrer només de veure per televisió que els havia tocat el tercer premi. “Era a la cuina i no m’ho creia”, explica la Teresa, que li va fer repetir un a un els números a la seva veïna per assegurar-se que no s’havia confós. Totes dues havien comprat un dels dècims, al bar de sota casa seva, l’únic que queda obert al veïnat, on han tancat molts comerços i establiments tocats per la crisi. “Només és un pessic, el que ens emportem, però n’hi ha prou per als fills, i estem contentes”, deien les dues àvies, que no s’atrevien a fer excessos amb el cava, que el feien incompatible amb la medicació. Per a l’Antònia, els prop de 50.000 euros que li pertoquen aniran directament al banc però també seran una ajuda per pagar les reformes que s’està fent a tota la façana i que amb la pensió de 400 euros li suposava un maldecap. Són les obres de rehabilitació que des del 2017 està fent l’empresa on treballa l’Andrés, que amb dos companys més de feina havien comprat el dècim al bar on baixen cada matí a fer el cafè. “Ja hem avisat que fins dilluns no tornem a treballar”, advertia l’operari, que com a autònom s’assignava uns dies de festa “merescuts”. La Carol, la propietària del Pepe’s, no deixava d’abraçar-se al seu pare, José Ramón Pérez, que al març es va jubilar i li va cedir el local. “Ja ens tocava que ens caigués aquí”, deia l’home, que feia més de setze anys que comprava el mateix número i que s’emocionava veient els clients que el felicitaven perquè els havia tocat. “Hi ha dècims que han viatjat a Barcelona i Valladolid”, explicava l’expropietari, que al juliol ja estava venent números de Nadal entre els qui hi eren a passar l’estiu o tenen la segona residència en els apartaments que hi ha al costat del càmping del Far de Calella. Al novembre, no els quedava ni un número per vendre, en aquest bar, que també ha repartit sort entre els treballadors de la immobiliària del mateix carrer. La Carme Gámez és una de les afortunades que compartien una cervesa mentre responia a l’allau de whatsapps al mòbil. “Jo he dit aquest matí que només faltaria que ens toqués la loteria”, explica la veïna, que s’ha trobat a bus el José Ramón quan ella anava de bon matí a treballar i ell, a vacunar-se de la tercera dosi. “Sí que m’ho ha dit, i mira quina casualitat que l’ha clavat”, constata l’expropietari del Pepe’s, que, ara jubilat i afortunat, “viurà mes tranquil”. Per ara té clar que no es vendrà un pis que necessitava vendre’s i que mirarà de comprar alguna cosa a les Canàries, on li agrada viatjar sovint amb la dona. La Carme coincideix que els diners li permetran deixar de viure de lloguer. “Penso en l’entrada d’un pis i a continuar treballant”, diu, conscient que amb aquest “pessic” no n’hi ha prou per viure de renda. Al local Pepe’s, camuflat per les bastides i les lones de les obres, no hi paren d’entrar clients a beure i menjar, sense parar atenció a cap de les mesures anticovid en plena escalada dels contagis. “Si ens arriba a tocar la grossa en aquest barri, ho rebentem”, assenyala enmig de l’eufòria en Manel mentre apareix una de les veïnes amb l’altaveu fent sonar la música a tot drap. Altres aprofiten que van en cotxe per rebentar les orelles fent anar la botzina. La celebració va per llarg, amb beguda i menjar gratis. Dos joves que s’han endut la copa de vidre de casa desfilen per anar a dinar. “Tenim molts dies per celebrar-ho”, diu un d’ells mirant-se un cotxe aparcat que ara diu que li agradaria comprar-se.