Conseqüències per al Consell del Pla de l’Estany
L’ens veurà reduïda l’àrea de Benestar Social, la més potent junt amb Medi Ambient
El president demana una reflexió sobre el paper dels consells
Dels 14.6 milions d’euros de pressupost que tenia l’any passat el Consell del Pla de l’Estany, 3,1 milions corresponien a Benestar Social, que és l’àrea de més envergadura junt amb la de Medi Ambient (dins la qual hi ha la recollida i tractament de residus). Benestar Social s’haurà d’aprimar molt, ja que la gran majoria dels seus usuaris són de Banyoles. Ara mateix, en aquesta àrea hi treballen 46 persones –sense comptar les empleades en recursos externalitzats– i es preveu que la majoria passin a dependre de l’Ajuntament banyolí. Hi ha un servei –el Fem Companyia, per a gent gran– que sobretot es presta als pobles i, per tant, hauria de quedar poc afectat pels canvis.
El traspàs dels serveis socials coincideix amb dues pèrdues més per part de l’ens comarcal, però que no tenen res a veure amb el creixement demogràfic de la capital: la recaptació de tributs, que ara farà Xaloc, i la recollida d’escombraries de Banyoles. S’està despullant el consell? preguntem al seu president, Francesc Castanyer. “Més que despullar-lo, el que estem fent és recuperar l’esperit de la mancomunitat”, respon, referint-se a l’ens anterior al consell, dedicat a donar serveis als pobles que no els poden oferir. Castanyer, considera que cal una reflexió a nivell nacional sobre el paper que han de tenir els consells comarcals.
Resultats amb 21 regidors
El politòleg Xavier Crehuet ha estudiat com seria la composició del consistori banyolí amb 21 regidors si es mantingués la proporció dels resultats del 2019, aplicant la fórmula d’Hondt: Junts per Catalunya obtindria 11 regidors (ara en té 9); ERC 7, regidors (5); Sumem Banyoles, 2 regidors (2), i Convivència i Progrés, 1 regidor (1). “Així doncs, els partits més votats en sortirien beneficiats amb 2 regidors més per Junts per a Catalunya i per a ERC, i, de fet, afavorir els partits més votats ja és una conseqüència de la fórmula d’Hondt”, comenta Crehuet. “Pel que fa a comportament electoral, la influència de l’augment de regidors serà baixa, ja que segons la teoria lineal del vot, la meva teoria de comportament electoral, no influirà en la ideologia, i pel que fa als factors de context o conjunturals, només podria afectar en el vot útil”, conclou el politòleg.
