Entre bordes i pletes

A l'estiu Andorra ofe­reix als visi­tants la pos­si­bi­li­tat de recórrer el país a través de rutes natu­rals que per­me­ten des­co­brir la flora i la fauna típiques de les zones alpi­nes. Una bona opció és apos­tar per alguna de les divuit rutes eco­turísti­ques guia­des que hi ha repar­ti­des per les set parròquies del Prin­ci­pat. En aquest cas els pro­po­sem el Camí del pas­tor, una de les qua­tre rutes que es poden fer a la parròquia de Sant Julià de Lòria. El Camí del lle­nya­taire, el Camí del mes­tre d'obres i el Camí del blat són els altres tres iti­ne­ra­ris que ofe­reix aquesta parròquia, la més meri­di­o­nal del Prin­ci­pat. Tots qua­tre tenen en comú el fet de per­me­tre des­co­brir no sola­ment flora i fauna, sinó també alguns aspec­tes dels ofi­cis que es prac­ti­ca­ven a la zona anti­ga­ment. En el cas del Camí del pas­tor, durant el recor­re­gut tro­ba­rem bor­des i ple­tes que il·lus­tren les con­di­ci­ons de vida dels pas­tors i page­sos a la mun­ta­nya. Les bor­des eren les cons­truc­ci­ons que els page­sos uti­lit­za­ven per emma­gat­ze­mar el blat abans de bai­xar-lo cap al poble. Aquesta forma arqui­tectònica, molt estesa en tota la geo­gra­fia rural andor­rana, s'uti­lit­zava també per emma­gat­ze­mar les eines de llau­rar, per reco­llir els ani­mals i, en deter­mi­nats casos, com a asse­ca­dor a la planta supe­rior. Mol­tes bor­des del país han estat res­tau­ra­des i recon­ver­ti­des en cases i, en molts casos, també habi­li­ta­des com a res­tau­rants.

Un bon exem­ple d'aquest tipus de cons­trucció és el cor­tal de cal Fer­rer, el pri­mer que tro­ba­rem durant el nos­tre iti­ne­rari. Aixe­cada pels volts del 1840, aquesta borda consta de dues cons­truc­ci­ons. Una, la més gran, ser­via de magat­zem per guar­dar-hi la collita i el bes­tiar, i l'altra era el lloc on vivien els page­sos durant la sega. L'habi­ta­cle cons­tava d'una única estança amb llar de foc i es dor­mia en un jaç a terra. Entre les dues cons­truc­ci­ons hi ha el malla­dor, l'indret uti­lit­zat per mallar o rom­pre la palla amb l'ajuda d'una vaca o una mula. Con­ti­nu­ant pel camí dels cor­tals de Manyat, que trans­corre en una zona situ­ada a 1.950 metres d'alti­tud apro­xi­ma­da­ment, tro­ba­rem encara dos cor­tals més, molt més sen­zills: el Cre­mat –recons­truït al cos­tat d'un d'ante­rior que es va cre­mar– i el de Llu­me­ne­res. A par­tir d'aquest punt només es tro­ben algu­nes ple­tes, nom que reben les cons­truc­ci­ons on els pas­tors reco­llien el bes­tiar.

A més de conèixer les con­di­ci­ons de vida dels page­sos i els pas­tors, durant la ruta podrem apren­dre també molt sobre la flora i la fauna de la zona gràcies a les expli­ca­ci­ons del guia. La roda­lia de Certés està enga­la­nada de con­reus her­ba­cis, prats i mato­llars típics de cos­ters cal­ca­ris. Més amunt tro­bem la vege­tació típica de l'estatge alpí. Per exem­ple, l'abar­set, la cama­mi­lla de mun­ta­nya o el fonoll. Veu­rem també el pi roig, rosers sal­vat­ges i la flor de la car­lina, uti­lit­zada com a baròmetre a les cases: quan el temps és més humit, els fila­ments de la flor es tan­quen, i quan és més sec, s'obren.

Pel que fa a la fauna, a la zona abun­den els petits ocells com ara el cara­go­let, la malle­renga blava, el bit­xac, el gra­ta­pa­lles, el talla­rol de gar­riga i el talla­rol emmas­ca­rat. Un cop arri­bats als cor­tals de Manyat ens acom­pa­nyarà el reietó, la cotxa fumada o la merla roquera.

També és pos­si­ble obser­var en aquesta zona mamífers com ara l'esqui­rol i la gui­neu, o, si més no, tro­bar-ne ras­tres. En aquest ter­ri­tori hi habi­ten també l'isard, la mar­mota i l'escurçó.