La mort anunciada del motor energètic del país
Les centrals nuclears d’Ascó i de Vandellòs tenen fixada la seva data de caducitat entre els anys 2030 i 2031, un cessament d’activitat que amenaça l’economia dels veïns de l’entorn
Les centrals nuclears d’Ascó i Vandellòs tenen un paper determinant en la generació d’energia a Catalunya. Els tres reactors, dos a Ascó i un a Vandellòs, produeixen més de 24.000 milions de quilowatts per hora d’electricitat o, el que ve a ser el mateix, un bombament energètic suficient per cobrir la meitat de la demanda que es genera a Catalunya. Però el rol de les centrals nuclears va més enllà del seu protagonisme energètic. Generen més de 3.000 llocs de treball directes. I la demanda de personal és recurrent. A Ascó, a la Ribera d’Ebre, hi viuen 1.600 veïns. Cada vegada que la nuclear fa una parada de recàrrega, una operació prevista cada any i mig, necessita contractar entre 800 i 900 persones. Les tres nuclears catalanes són propietat d’Endesa i Iberdrola, que les gestionen a través de la societat Anav. Aquesta societat informa que la mitjana d’edat dels seus treballadors és de 45 anys.
L’efecte tractor de les nuclears en l’economia de la zona té els dies comptats. Ascó I i Vandellòs deixaran de funcionar el 2030, i Ascó II quedarà desconnectat un any després, el 2031. En total, les centrals nuclears hauran estat operatives més de 40 anys. El seu és un final anunciat que arriba, però, sense un pla B definit.
“El seu futur tancament és esperat i desitjat, però hem de ser conscients que provocarà la pèrdua d’una mitjana de 3.000 llocs de feina directes i afectarà el teixit econòmic de les comarques del seu entorn”, va assegurar el mes passat el conseller d’Empresa i Treball, Roger Torrent. La consellera d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, Teresa Jordà, opina que la “desnuclearització” de Catalunya abans del 2040 és un “compromís de país”, però que la transició cal fer-la de “manera justa” i sense deixar “ningú enrere”.
El govern té en marxa el Fons de Transició Nuclear, dotat amb 24 milions d’euros anuals per finançar accions de desenvolupament socioeconòmic i transició energètica “justa” a les zones afectades pel futur tancament de les centrals. L’objectiu és donar resposta a l’impacte del tancament.
Serà un efecte d’ona expansiva, segons la Generalitat, ja que es calcula que tindrà conseqüències en el teixit econòmic dels municipis del Priorat, el Baix Camp, la Terra Alta, la Ribera d’Ebre i el Baix Ebre, que estan més a prop de les centrals nuclears d’Ascó i Vandellòs. El fons es finançarà amb l’impost sobre les instal·lacions que incideixen en el medi ambient, creat l’abril de l’any passat, i se li preveu una vigència des del 2022 fins al tancament de les centrals. L’objectiu és generar un teixit econòmic “alternatiu” per garantir nous llocs de feina en substitució dels vinculats actualment a les nuclears. Per fer-ho possible, el fons girarà al voltant de quatre eixos, basats en la reindustrialització, el sector agroalimentari, les noves tecnologies i el turisme, vinculat al patrimoni natural.
“El país s’ha de comprometre amb el futur d’uns territoris que han estat extremament solidaris i generosos durant dècades acollint aquestes instal·lacions i produint una part molt important de l’electricitat consumida a Catalunya”, assegura Roger Torrent.
Nuclear curativa
L’Ajuntament de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant defensa un projecte per reconvertir les instal·lacions de l’antiga central nuclear de Vandellòs I en un centre de protonteràpia per tractar el càncer. Vandellòs I fa més de tres dècades que està inactiva, des que s’hi va registrat un greu accident, l’octubre del 1989. La idea és que reconvertint l’antiga planta nuclear en un centre de tractament mèdic s’aconseguiria estalviar 34 milions d’euros del desmantellament definitiu del complex i es podria disposar d’un equipament d’última generació per donar servei a més de 1.500 pacients anuals a Catalunya, Aragó, el País Valencià i les Illes Balears.
La teràpia amb protons té més avantatges que els tractaments convencionals actuals. La radiació no va més enllà del tumor i té un major efecte radiobiològic, és a dir, de capacitat de destrucció tumoral.
L’estudi econòmic per fer possible l’obra preveu una inversió de més de 134 milions d’euros. La clau de la idea és aprofitar el calaix del vell reactor de la central nuclear. Vandellòs ha sol·licitat el suport de l’Estat i la Generalitat.