Justícia torna als familiars d’un català deportat a un camp de concentració nazi els objectes personals

El Departament de Justícia retornarà aquest dissabte els objectes personals d’un català que va ser deportat a un camp de concentració nazi als seus familiars. Es tracta de Josep Vergés, que va néixer el 22 d’abril del 1918 a Sales de Llierca (Garrotxa). Vergés va treballar per la resistència francesa i va ajudar a moltes persones a creuar la frontera. També va recollir molta informació militar dels alemanys que hi havia a la Catalunya Nord. El maig del 1944 els nazis el van detenir i traslladar a una presó de França i posteriorment va anar al camp de Neuengamme, al nord d’Alemanya. Els objectes personals van ser exposats al MUME de la Jonquera (Alt Empordà) durant la mostra #StolenMemory.

L’any 2020 el Museu Memorial de l’Exili (MUME) va acollir l’exposició #StolenMemory. Es tracta d’una mostra amb objectes que van ser confiscats per les tropes nazis a presoners i altres represaliats. L’objectiu d’aquesta exposició tenia una doble intenció, per una banda explicar alguns dels testimonis que van patir la repressió del règim de Hitler i per l’altra trobar els familiars d’aquests objectes que les tropes nazi van robar però que mai s’ha pogut trobar els familiars.

Aquest dissabte 29 de gener el Departament de Justícia lliurarà dos dels objectes que hi havia exposats a la mostra a la família del seu propietari. Es tracta d’un rellotge de polsera i un anell que pertanyien a Josep Vergés, un home nascut el 22 d’abril de 1918 a Sales de Llierca (Garrotxa). Vergés va ser un dels activistes que va treballar per la resistència francesa i va fer d’enllaç per ajudar a creuar la frontera a alguns dels seus membres. A més, Josep Vergés també va recollir informació militar dels alemanys que hi havia a la Catalunya Nord.

Finalment el maig del 1944 va ser detingut per les tropes nazis i el van traslladar a la presó de Compègne-Royallieu, a França. Posteriorment el van traslladar al camp de concentració de Neuengamme, a Hamburg (Alemanya). Va ser un dels 2.000 presoners d’aquest trasllat. Una vegada al nord d’Alemanya, Vergés va rebre el número de presoner 30.669. Segons el certificat de defunció, el deportat va morir a Neuengamme l’1 de març del 1945 per una insuficiència cardíaca i un refredat intestinal, segons els documents oficials. Un altre deportat polític, però, assegurava que Vergés havia mort el 28 de febrer del 1945 totalment consumit, a la barraca número 16. El català va defallir amb 27 anys.

La tomba de Josep Vergés és a Jammertal (Salzgitter, Baixa Saxònia, Alemanya), un cementiri que es va crear expressament el 1943 per enterrar-hi els milers d’homes i dones que van morir al camp de Neuengamme i els seus subcamps.

A finals de 2020 es va localitzar la família de Josep Vergés, gràcies al grup d’investigadors liderat per Cris Capó i Mercè Casademont, que han fet una intensa recerca sobre els deportats de la Garrotxa a Sant Llorenç de Cerdans (Alt Vallespir), al Departament dels Pirineus Orientals.

Els seus nebots, Joan i Francesc Vergés, expliquen que fins fa ben poc no sabien res de l’oncle: “Els pares tan sols ens havien dit que l’havien detingut els alemanys i que havia desaparegut. La meva àvia el va buscar, però no se’n va saber mai més res. A casa deien que passava tot sovint la frontera perquè festejava amb la noia d’un mas de l’altra banda.”.

Els nebots han pres la decisió de fer donació al MUME del rellotge de polsera i de l’anell de segell que Josep Vergés portava en el moment de la detenció. Els objectes s’havien conservat als Arxius Arolsen. A part de les pertinences de Josep Vergés, s’han pogut retornar les pertinences de tres deportats més. Es tracta del rellotge i la cadena de Baldiri Soler, el rellotge de Joan Lladó i el rellotge, una fotografia, la cadena, les claus, l’anell i la targeta de visita de Vicente Borjabad Alguacil.