“El paper dels ajuntaments és fonamental”

No necessària­ment, el que passa és que el turisme, a la costa de les comar­ques giro­ni­nes, ha sigut el motor urba­nit­za­dor i en mol­tes oca­si­ons no hem res­pec­tat la matriu física del ter­ri­tori i hem urba­nit­zat en penya-segats, aigua­molls, pine­des, i és clar, això sí que té un impacte nega­tiu. No hau­ria de ser així, jo crec que si tro­bes quina és la capa­ci­tat màxima de cada cosa..., però el que passa és que el crei­xe­ment va ser tan ràpid que no es va pen­sar. Però crec que no han de ser incom­pa­ti­bles.

En aquell moment, amb l’allau de visi­tants que hi havia, si els volies aco­llir pro­ba­ble­ment no hi havia altra manera de fer. I això no ho defenso de cap manera. Això ha dei­xat moltíssims ter­renys ja qua­li­fi­cats de fa qua­ranta o cin­quanta anys, i encara s’està cons­truint amb la pla­ni­fi­cació d’aquell temps.

Sí, però també ho són els plans gene­rals d’urba­nisme muni­ci­pal, que són els que bai­xen més quant a pla­ni­fi­cació i, en aquest sen­tit, jo crec que hem d’agrair al pla direc­tor del sis­tema cos­ta­ner que ha des­clas­si­fi­cat ter­renys que havien per­dut ja la seva vigència teòrica­ment perquè no s’havien desen­vo­lu­pat, però no a la pràctica. Els ter­renys s’han de posar al dia i és una cosa també difícil per als muni­ci­pis.

És fona­men­tal perquè, al final, els pro­ble­mes del dia a dia els reso­len els ajun­ta­ments. De la cadena de l’admi­nis­tració és l’últim que plasma sobre el ter­reny física­ment els pro­jec­tes, els plans, i els muni­ci­pis turístics neces­si­ten que se’ls valori això. Molts muni­ci­pis poden mul­ti­pli­car per deu la seva població, pot­ser tenen una infra­es­truc­tura per a deu mil habi­tants i a l’estiu pot­ser en són cent mil, exa­ge­rant. Així, crec que els muni­ci­pis i ajun­ta­ments turístics neces­si­ten més recur­sos econòmics i de per­so­nal.

No soc gaire experta en això, però fa anys es tre­ba­llava molt en algu­nes illes de les Canàries, a les Bale­ars han fet plans insu­lars pen­sant en el turisme... Con­ju­mi­nar això és un repte. Pen­sar en el ter­ri­tori però també en el turisme i un model deter­mi­nat per recon­duir el que tenim. Fa trenta anys ja parlàvem en dife­rents fòrums de la neces­si­tat que la Costa Brava tingués un ens per a un model o línia tra­vada. És un pai­satge molt fràgil, la costa, al límit entre el mar i la terra, i hem de reconèixer que hi hem fet bas­tant de mal; per tant, hem de cui­dar el que ens queda i millo­rar el que tenim. Trobo interes­sant també que quan par­lem del turisme de mas­ses que ha urba­nit­zat la costa pen­sem que són punts de màxima aco­llida de gent només durant un mes i mig o dos mesos a l’any i, per tant, hem d’inten­tar deses­ta­ci­o­na­lit­zar el turisme, apla­nar la corba, cap a altres mesos de l’any, com ara a la pri­ma­vera o la tar­dor.