Societat

Benefici o trava?

El permís menstrual implantat a l’Ajuntament de Girona reobre el conegut debat sobre si millora les condicions de les treballadores o serveix per estigmatitzar encara més el col·lectiu

Prop d’un any després de la iniciativa, que va ser pionera a l’Estat, altres consistoris catalans també han fet el pas a partir de mocions presentades per Esquerra

En cap cas la mesura ha de servir per assenyalar la menstruació com una malaltia

El mes de juny pas­sat l’Ajun­ta­ment de Girona apro­vava el permís mens­trual per al per­so­nal muni­ci­pal, adreçat a dones, homes trans i per­so­nes no binàries. La ini­ci­a­tiva, pio­nera a tot l’Estat, ofe­ria la pos­si­bi­li­tat a aquests col·lec­tius de fle­xi­bi­lit­zar la seva jor­nada labo­ral i aga­far-se un màxim de vuit hores al mes recu­pe­ra­bles, en cas de patir dolor durant la mens­tru­ació. Les hores dema­na­des s’havien de tor­nar en un màxim de tres mesos. L’acord va gene­rar una reper­cussió mediàtica impor­tant, en tant que era la pri­mera admi­nis­tració tant a Cata­lu­nya com a la resta de l’Estat que donava res­posta a una situ­ació cone­guda però molt invi­si­bi­lit­zada com és l’afec­tació de la mens­tru­ació. Fins lla­vors, només algu­nes empre­ses pri­va­des més sen­si­bi­lit­za­des havien arri­bat a acords amb els seus tre­ba­lla­dors per donar res­posta a un pro­blema que afecta un 30% de les dones, segons les dar­re­res dades.

Reco­llir la petició

El res­pon­sa­ble d’ini­ciar i cul­mi­nar el procés a Girona va ser el prin­ci­pal sin­di­cat del con­sis­tori, la Inter­sin­di­cal-CSC, que va reco­llir les quei­xes d’algu­nes tre­ba­lla­do­res que lamen­ta­ven haver d’uti­lit­zar de manera habi­tual els dies de lliure dis­po­sició o de vacan­ces quan la mens­tru­ació els impe­dia anar a tre­ba­llar. “Des del pri­mer moment es va esta­blir que havia de ser un permís recu­pe­ra­ble, però tots vam enten­dre que només era un pri­mer pas per posar sobre la taula una pro­blema que calia solu­ci­o­nar”, explica Ber­nat Fons, coor­di­na­dor de la Inter­sin­di­cal al con­sis­tori. L’objec­tiu a asso­lir, asse­nyala, és acon­se­guir que el permís sigui retribuïble i no s’hagin de tor­nar les hores. Fons explica que, veient la bona aco­llida de la pro­posta, el sin­di­cat la va tras­lla­dar tant a altres admi­nis­tra­ci­ons locals com als grups par­la­men­ta­ris, que es van com­pro­me­tre a estu­diar-la per poder-la pre­sen­tar com a pro­posta gene­ral aquest mateix any.

Tot i això, el segui­ment de la uti­lit­zació del permís ha topat amb alguns entre­bancs de tipus logístic que ha difi­cul­tat conèixer fins ara la incidència de la mesura. “A efec­tes pràctics i legals el permís ja es podia dema­nar a finals de juliol o prin­ci­pis d’agost, però un canvi en l’empresa de gestió del pro­gra­mari informàtic de l’Ajun­ta­ment que no es va fer efec­tiu fins al desem­bre ens ha com­pli­cat conèixer quina ha estat la incidència”, exposa Fons, que avança que s’ha acor­dat amb l’Ajun­ta­ment fer una pri­mera valo­ració cap al mes de juny.

El coor­di­na­dor sin­di­cal admet que, durant el debat sobre la pos­si­bi­li­tat de posar en marxa el permís mens­trual, dins el mateix col·lec­tiu afec­tat es van aixe­car veus crítiques que veien en la mesura una manera més d’estig­ma­tit­zar la dona tre­ba­lla­dora. Es tracta d’un debat periòdic que apa­reix amb cada pro­posta per adap­tar l’espe­ci­fi­ci­tat de la dona al món labo­ral i que des del mateix sin­di­cat rebut­gen. “Som cons­ci­ents que hi ha una dis­cussió al res­pecte, però com a mínim a nivell d’admi­nis­tració pública ens hem garan­tit que els pro­ces­sos de con­trac­tació no tenen biaix de gènere”, comenta.

Debat de fons

“Si no s’ha avançat més en regu­lar aquests tipus de per­mi­sos és perquè hi ha encara molt de debat sobre si posar-los en marxa faci­lita la feina a les dones o es con­ver­teix en una bar­rera”, indica Est­her Gar­cia, cap de l’àrea d’empo­de­ra­ment econòmic de la Fun­dació SURT. Gar­cia con­si­dera que s’ha de ten­dir cap a la igua­lació, tal com s’ha fet també amb els per­mi­sos de mater­ni­tat i pater­ni­tat, “perquè una situ­ació con­creta no es con­ver­teixi en un greuge com­pa­ra­tiu entre homes i dones”. En aquest sen­tit, la repre­sen­tant de SURT subrat­lla que en cap cas ha de ser­vir per asse­nya­lar la mens­tru­ació com una malal­tia. “No par­lem d’afec­ta­ci­ons com l’endo­me­tri­osi, sinó d’un tras­torn que en si mateix no ha de ser dolorós i que pun­tu­al­ment pot pro­vo­car molèsties”, refle­xi­ona, i adver­teix que sota aquest mateix parai­gua s’hau­rien de poder enca­bir “totes aque­lles situ­a­ci­ons que pro­vo­quen dolor i que afec­ten el teu ren­di­ment a la feina”. “En qual­se­vol cas no es regala res a ningú, perquè les hores que s’aga­fen s’han de tor­nar”, pun­tu­a­litza Gar­cia.

L’Asso­ci­ació d’Afec­ta­des d’Endo­me­tri­osi de Cata­lu­nya (Endo­Cat) tam­poc veu clara la mesura, tot i que accep­ten que és una millora res­pecte al que hi havia. “Per a nosal­tres, que hagi de ser recu­pe­ra­ble i no hi hagi un regis­tre, a través del metge, no és bene­ficiós. Cre­iem que aquest permís mens­trual hau­ria de garan­tir la doble ves­sant: ser un con­veni bene­ficiós per a la dona i l’empresa, però també cons­tar com a prova de com pot afec­tar la malal­tia en la vida labo­ral”, espe­ci­fica la pre­si­denta, Lorena Martínez.

Altres pro­ces­sos

ERC ha estat la for­mació que va aga­far en el seu moment el tes­ti­moni de la Inter­sin­di­cal i es va com­pro­me­tre a pre­sen­tar moci­ons sobre el permís mens­trual, i també de cli­ma­teri, en aquells con­sis­to­ris on tingués repre­sen­tació. Ajun­ta­ments com Ripoll, les Bor­ges Blan­ques, Cal­des de Mont­bui, Canet de Mar, Saba­dell o Mataró ja l’han apro­vada. L’objec­tiu, segons la for­mació repu­bli­cana, és que es vagi este­nent com una taca d’oli al món públic. En aquest sen­tit, la dipu­tada Raquel Sans ja va avançar l’any pas­sat que la visi­bi­lit­zació de la mens­tru­ació és una de les línies que es vol tre­ba­llar en la con­se­lle­ria d’Igual­tat i Femi­nis­mes.

Una pràctica poc estesa arreu del món
Els països asiàtics, segons recull una informació de la CNN, són els que acumulen més permisos menstruals arreu del món, però això no vol dir que les persones que se’n poden beneficiar en facin un ús normalitzat. Una gran majoria ni sap que existeix la llicència i moltes que ho saben acostumen a no fer-la servir perquè culturalment està assumit que la regla ha de fer mal. El Japó en va ser pioner l’any 1947 i un any després s’hi va afegir Indonèsia aprovant de manera generalitzada dos dies de descans al mes. El 2001 ho va fer Corea del Sud, el 2014 Taiwan i el 2016 la Xina en algunes de les seves províncies. A Europa no hi ha a hores d’ara cap país que hagi aprovat una iniciativa d’aquesta índole. Itàlia ho va plantejar a principis del 2017 portant al Parlament una proposta de llei que recollia un permís remunerat de tres dies per a les dones que corroboressin amb un certificat mèdic que patien dismenorrea. Finalment no va prosperar. Segons l’Associació Espanyola de Ginecologia i Obstetrícia, les dones que pateixen dismenorrea causen de mitjana 1.500 dies de baixa en la seva etapa laboral.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia