Debat estètic per les terrasses a Palafrugell

La participació ciutadana és una de les aspiracions de la nova política, per mirar-la d’acostar als veïns, però sovint mobilitza tot just quatre gats. Els debats, també s’ha de dir, arriben freqüentment massa cuinats. I ahir, a Palafrugell, tot i que semblava que la primera experiència per discutir el futur de les terrasses hostaleres podia servir per minimitzar la polèmica i les tensions que la matèria ha aixecat en els tres últims mandats, l’intent va acabar en fracàs.

Una cinquantena de persones fent cua per entrar –un divendres al migdia– i maldant els que se’ls havia passat cursar la inscripció prèvia, feien palesar un interès força superior a l’habitual. Val a dir que ningú va quedar a fora de la sala d’actes del Fraternal, i els assistents van escoltar, amb un cert estoïcisme i paciència, la descripció de les característiques. Però l’exposició en què –resumint– les terrasses a la plaça Nova i el carrer Cavallers hauran de tendir a colors foscos, mentre que les de Llafranc, Tamariu i Calella en lluiran de blancs, no va satisfer.

Després d’això, els assistents –majoritàriament hostalers i restauradors– van esmolar els ganivets i van reclamar parlar de l’espai, que segons l’ordenança municipal els volen delimitar. En termes generals, a un màxim de 4,5 metres de fondària fins a la façana de cada establiment, menys ocupació respecte a l’autoritzada o tolerada fins ara, i que a la plaça Promontori de Llafranc passa a ser només d’un 50% de la superfície.

La tècnica de la jornada va argumentar que la sessió havia de servir per perfilar detalls del mobiliari o del tràmit d’autorització –que es vol agilitar–, però que hi havia “línies vermelles” polítiques no previstes, pel que feia a metres lineals i quadrats. Va instar-los a parlar amb el regidor, o a presentar al·legacions. Però això no va apaivagar gaire l’auditori. El president del Club Nàutic Tamariu, José María Sánchez, va criticar que es parlés “de temes accessoris, que no interessen, i el que preocupa no surt”. I una altra hostalera hi va coincidir en la crítica: “Està molt bé parlar del color de les cadires exteriors, però el que no sabem és on les ficarem.”

Els negocis del litoral han fet pinya i van dur-hi un advocat. Veient que eren ben pocs els que s’avenien a estudiar el catàleg de cadires, tendals, jardineres o estufes –la idea és unificar la imatge, defugir les cadires de plàstic atrotinades i mirar d’abaratir els costos amb compres centralitzades o proveïdors comuns–, el regidor de Via Pública, Jaume Palahí, va baixar a l’arena per donar la cara.

Pel que fa a metres, poc es van moure les trinxeres, per bé que Palahí defensava que en el cas de Tamariu hi pot haver flexibilitat ja no tant en els tendals, sinó en l’ocupació. L’edil, però, lamentava la negativa a debatre sobre el mobiliari, i sobre l’absència de veïns o segons residents, admetia que se’ls havia trobat a faltar, però que havia estalviat més baralles. El regidor creu que cal posar ordre i recuperar espais de pas –a la plaça Promontori de Llafranc, diu, el 80% teòric supera el 100% amb la invasió de taules als vials en hores punta de la temporada alta–. També afegia que el consell de veïns de Llafranc es queixa que no tenen lloc per fer-hi la ballada de sardanes i que a Calella els tècnics d’una ambulància han hagut de baixar del vehicle i enretirar taules i cadires per atendre emergències. I els negocis alerten que amb la retallada de terrasses estan en risc de desaparició. Però Palahí creu que haurien de renegociar preus de lloguers astronòmics per locals petits, en què es dona per feta una ocupació de via pública molt més econòmica, i que mantenen amb taxes inferiors a la puja de l’IPC. L’escenari, defensa l’edil, resta així “ingressos possibles a la resta de contribuents i espai perquè hi passegin”.