FRANÇA
Vacances més curtes però intercalades
En un país tan centralista com França, el calendari escolar es decideix des de París segmentant les vacances trimestrals en tres zones geogràfiques diferents. Les més llargues d’estiu no comencen fins a principis de juliol i s’acaben just quan arriba el setembre, o sigui un màxim de vuit setmanes. Això sí, a part de les dues setmanes de Nadal, els alumnes tenen uns tres períodes festius més de dues setmanes: el de tardor, al voltant de Tots Sants; el d’hivern, entre febrer i març, i el de primavera o Setmana Santa, entre abril i maig. En el cas de les vacances d’hivern, és públic que es fan per afavorir les estacions d’esquí i el temps laboral dels pares s’hi ha d’adaptar.
El nombre de dies totals d’escolarització respecte al de vacances se situa entorn de la mitjana d’altres països europeus, però el que també canvia és la jornada setmanal. A la llar d’infants i primària, especialment, aquesta és de quatre dies i mig o directament només de quatre, amb els dimecres com a dia des descans i activitats extraescolars. Això, que prové de la tradició de fins fa pocs anys en què hi havia classes els dissabtes, provoca que les jornades siguin unes de les més llargues entre els països occidentals, sovint de fins a sis hores, per complir el total de 24 setmanals. Per als alumnes de secundària i batxillerat, el temps encara és superior i arriba a ser d’entre 25-28 hores per als primers i de 30-40 per als segons. Per això, els batxillers comencen a les vuit del matí, paren al migdia però hi tornen fins a les sis de la tarda. Un dels problemes, diuen, de l’absentisme escolar al país.