Més eines per a l’acollida dels refugiats i els escolars
A Lloret habiliten una oficina al centre cívic per coordinar tràmits o l’allotjament i reclamen suport a l’escolarització, que es podria desbordar
Calonge cedeix una casa a una família d’Ucraïna
L’arribada de refugiats ucraïnesos que fugen de la guerra es comença a notar a la demarcació, especialment en les poblacions amb comunitats més nombroses. A Lloret, amb 808 ciutadans d’aquell país censats, han habilitat una nova oficina específica per als tràmits d’acollida, per la qual van passar ahir, en les primeres 8 hores de feina, 68 adults i 48 menors de 18 anys.
De moment, l’habitatge no és la primera demanda a satisfer, ja que molts dels que arriben ho han fet pels oferiments de familiars, amics o compatriotes en contacte amb coneguts. Però l’alcalde, Jaume Dulsat, avançava que també han engegat una borsa per a lloretencs que puguin garantir allotjament als refugiats durant un mínim de tres mesos. També sospesen mobilitzar segones residències, que només s’utilitzen al juliol i l’agost, però Dulsat llançava una crida a la Generalitat i a l’Estat perquè habilitin recursos. De moment, ja han cobert la despesa d’algunes pensions per als casos dels nouvinguts que no tenen llar. Blanes també ha ofert informació sobre allotjament i els tràmits per aconseguir permisos de treball o asil, a banda de la recollida de donacions en espècie o econòmiques..
L’escolarització, un repte
En l’horitzó immediat, però, un dels fenòmens que amoïna a Lloret és escolaritzar desenes o centenars de menors que poden arribar en qüestió de dies. És una de les demandes que expressen els refugiats, a banda de l’atenció sanitària, resolta per la Generalitat presentant simplement documentació, o l’interès per aprendre la llengua, que es podrien canalitzar amb voluntariat. Però Dulsat, que recorda que ja són un municipi amb una matrícula viva molt elevada, diu que calen més recursos humans i espais, “potser mòduls provisionals”, per no haver de fer classes en pavellons i normalitzar la situació dels petits. A Castell-Platja d’Aro, ja hi ha tres alumnes ucraïnesos que comencen classes aquesta setmana, però l’alcalde, Maurici Jiménez, compartia que caldran més mitjans.
Guanyem vol un pla gironí
A Girona capital, la regidora de Guanyem Dolors Serra va reclamar ahir un pla d’acollida pactat al 2019, en l’aprovació de pressupost, però encara pendent. El 2015, una moció conjunta ja el reclamava per la crisi a Síria, i Serra alerta que la ciutat no està preparada amb més de 1.200 ucraïnesos arribats a terres catalanes.D’altra banda, des de Guanyem creuen important que l’acollida de refugiats ucraïnesos i la gestió dels donatius que s’estan organitzant des de la societat civil gironina es faci en coordinació amb el Fons Català de Cooperació i amb el suport d’entitats locals com Creu Roja, la Coordinadora d’ONGs o Girona Acull.