Societat

opinió

Les palmes i les manaies

No hem de tenir por de canviar, capgirar o esmenar les tradicions

El dissabte dos d’abril, al Barri Vell de Girona, tornarà la tradició d’elaborar palmons i palmes. Qui ho desitgi –prèvia inscripció– podrà conèixer, a través d’una cistellera que és filla i neta de cistellers com s’entrelliguen i s’esculpeixen les fulles tractades de les palmeres. I com es transformen en aquells palmons i palmes que, just abans de Rams, els de la meva generació esperàvem rebre dels padrins. L’oportunitat –en forma de taller intensiu– arriba brindada per l’escola El Foment, un “complex cultural”, segons el defineixen els seus creadors, que ofereix un catàleg inacabable de cursos, tallers i activitats relacionades amb la cultura i la tradició catalanes. Des de sardanes fins a caramelles, balls de bastons o glosa, passant per cançó tradicional o gastronomia.

Al taller de palmons, potser els més joves preguntaran de què serveix una fulla recargolada manualment. I els més grans, potser, podran parlar-los d’una de les tradicions que vam abandonar per desfer-nos dels lligams religiosos, i que encara no hem estat capaços de ressituar en el nostre quefer quotidià, ni en el calendari modern. Perquè, de què poden servir una palma o un palmó, si no és per dur-los a beneir el diumenge de Rams? Doncs per a moltes coses. Poden fer bonic a l’entrada de casa, o lluint al balcó, saludant l’arribada de la primavera. O acompanyant rituals que ja feien els nostres avis. Com era i és encara, per sort, el de fer bunyols.

I així es podran soldar a d’altres llegats que ja han sabut evolucionar. Aquesta setmana s’ha confirmat que els Manaies tornaran a sortir. Els manaies... i les manaies! Incorporades amb naturalitat des de la confraria, la presència de les dones soldat gironines, lluint la cuirassa daurada i marcant el pas amb la llança, és un exemple de com pot ser de fàcil modificar costums que semblaven inamovibles, i de com pot ser de bonic atrevir-s’hi.

No ens ha de fer por canviar, capgirar o esmenar les tradicions. Si en un punt s’aturen, les recuperem en un altre. Cal acabar-les i començar-les mil vegades amb noves mans. Com fan al Foment, és essencial donar-les a conèixer perquè puguin ser adoptades pels que ens segueixen. Si les actualitzem, o les vestim amb nou contingut, més adaptat als temps, a més de custodiar-les estem complint un deure ancestral.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia