Educació

Els projectes dels centres ja recullen l’ús de les llengües

Els plans lingüístics d’escoles i instituts estableixen el català com a llengua vehicular però hi ha poc control

La Intersindical demana que Educació estableixi un únic pla per unificar la immersió

Un dels aspectes que el Departament d’Educació addueix davant el TSJC és que “les dues llengües oficials, català i castellà, estaran incloses en els projectes lingüístics de centre per assolir-ne el ple domini”, tal com determinen les lleis educatives catalana i espanyola. Totes les escoles i els instituts estan obligats, des que la llei d’educació de Catalunya (LEC) va entrar en vigor el 2009, a tenir redactat el projecte lingüístic de centre. Aquí es recull, segons la LEC, el tractament de les llengües a cada centre, amb el català com a llengua vehicular i d’aprenentatge. També el procés d’ensenyament i d’aprenentatge del castellà i de les llengües estrangeres, tot adequant l’ensenyament al context sociolingüístic de l’escola o institut –s’acostuma a recollir si l’alumnat és majoritàriament catalanoparlant o castellanoparlant– L’objectiu és, sigui quina sigui la llengua habitual de l’alumne en entrar a l’escola, que domini les dues llengües quan acaba quart d’ESO. També n’han de dominar una tercera, normalment l’anglès, tot i que en un nivell inferior.

Aquesta és la teoria, i la gran majoria de les escoles i instituts tenen redactat el seu pla lingüístic. Una altra cosa és, segons reconeixen des dels centres, l’exhaustivitat amb què s’aplica el pla a les aules. Ni el departament ni les direccions fiscalitzen la llengua amb què els docents fan les classes, sobretot en les converses més informals. Així es va posar de manifest el novembre passat, quan es van disparar les alarmes en constatar que menys de la meitat dels docents usen sempre el català a classe. Hi ha hagut un cert relaxament en la consciència lingüística, i el canvi de la classe magistral a una amb més treball en grup fa que la llengua del carrer es traslladi a l’aula.

Avel·lí Flors Mas, sociolingüista i investigador a la UB, valora que el canvi de llei acordat pels partits “és una manera de respondre a la sentència” que no se sap si serà acceptada pel tribunal. Recorda que tant la LEC com l’Estatut afirmen que s’ha de dominar el català i el castellà en acabar l’ESO, i els plans lingüístics així ho recullen amb una flexibilització que defuig quotes com la que vol imposar el TSJC. La llei “a priori protegeix que el català sigui la llengua vehicular”, valora Flors Mas, que considera que “el gran neguit és que sembli que es dona molt marge als centres a l’hora de dissenyar els seus projectes lingüístics. El risc és que no es faci un seguiment sistemàtic de l’aplicació ni un resultat de les competències”, afirma.

Projecte lingüístic únic

Gerard Furest, coordinador de la comissió de llengua de la Intersindical Educació, considera que el pacte dels partits “introdueix la vehicularitat del castellà quan diu l’ensenyament de i en les llengües oficials i sense fixar percentatges. Pot ser menys del 25%, però també més”. Considera que això és la “liquidació de la immersió de manera legal”. Furest diu que l’adaptació dels plans al seu context motiva disparitats i reclama que el departament plantegi un pla lingüístic únic i no a iniciativa de cada centre perquè “o la immersió és igual a tot el país o ja no és immersió”.

La Plataforma per la Llengua coincideix a dir que “la inclusió de la vehicularitat del castellà en la legislació catalana implicaria un retrocés en l’ús del català a l’escola”, que, a més, no serviria per respondre a les exigències del TSJC. “El govern no pot cedir davant l’activisme judicial, que, sense cap criteri pedagògic, pretén tombar un model que afavoreix la cohesió social”. Iolanda Segura, portaveu de la Ustec-STEs, veu “inadmissible aquest pacte, que situa la immersió en perill d’extinció. És un atac flagrant a la llengua catalana, i el responsable de l’enterrament de la immersió és el nostre govern”.

Sense avenços en la primera setmana de negociació

Rosa M. Bravo

La tercera reunió entre el comitè de vaga i el Departament d’Educació va acabar ahir sense acord, novament, i amb les posicions més allunyades que mai, segons es desprèn del dur comunicat unitari que els sindicats van fer públic a la tarda. No ha transcendit el contingut de les converses, però és evident el malestar dels sindicats, que acusen el departament d’inacció i amenacen amb més jornades de vaga, més enllà del dia 30. “No cedirem en les nostres demandes ni abandonarem la pressió al carrer”, va advertir Marc Martínez en nom del comitè de vaga.

Els sindicats demanen que “el diàleg al qual es refereix el conseller d’Educació, vagi acompanyat de “concrecions” per materialitzar la reversió de retallades, la “dignificació” de les condicions laborals del personal docent i educatiu i la millora de les condicions de la pública. Consideren insuficients les propostes i avisen que no abandonaran “la pressió als carrers”. La directora general de Professorat i Personal de Centres Públics del Departament d’Educació, Dolors Collell, va explicar, en canvi, que ahir es van fer noves propostes, “que són moltes i requereixen temps per anar parlant”. Collell va afirmar que “continuem en aquest espai de diàleg i hi serem els dies que calgui”, amb la voluntat d’arribar “als acords que siguin necessaris”. Dilluns s’ha convocat una altra reunió.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.