“Caldria facilitar el contacte amb propietaris anònims”

És una de les nostres missions. Però, a més del preu just que es paga pel suro de qualitat, caldrien més incentius per als propietaris de finques abandonades. I la superfície en producció es manté estancada en el 50% del total des de fa anys.

Redactar un pla tècnic de gestió no és gaire costós, però sí la feina d’esclarissada, desbrossaments del sotabosc... Tot això contribuiria no només a minimitzar el risc d’incendi, perquè a les Gavarres sempre patim que una guspira a Platja d’Aro podria fer que les flames arribessin fins a Girona. Tampoc no volem fer alarmisme, però ha passat amb incendis a l’Alt Empordà, amb molts suros cremats i la pèrdua de centenars de milers d’euros de valor. Hi ha moltes accions que poden tenir recorregut.

Es podria contribuir, des de les administracions, a facilitar el contacte amb els propietaris anònims. Per una qüestió de protecció de dades, no hi podem accedir i en molts casos, per la fragmentació de les propietats estratègiques, s’hi podria parlar per arribar a acords i agrupar-los. Cal retrobar persones que han perdut el coneixement o l’interès per la gestió dels avantpassats, però hi hauria fórmules, com ara els contractes d’explotació a llarg termini. Però també, per exemple, en la lluita i control de plagues.

També. Estem fent proves per erradicar-les. N’hi ha dues de majoritàries, com ara un corc que perfora l’escorça i la malmet per ser aprofitada per fer-ne taps. Estem fent proves en finques de l’Empordà i el Montnegre, amb trampes de feromones i subvencions de les administracions i els gestors forestals. I avaluem fórmules de gestió dels sotaboscos, amb diversos volums d’intervenció en tales i desbrossades, per analitzar creixements, rendiments i l’impacte dels incendis o les plagues.

Cal separar el suro del tronc, i hi ha maquinària. Però és un últim recurs per a les zones que ja s’han cremat, més que no pas per a les que encara resisteixen.