Societat
El Lector Informa: "Presa de pèl del Bicing"
CARLES SALVADOR FERNÁNDEZ (BARCELONA)
Sóc usuari del Bicing des del 20 d’agost d’enguany. M’hi vaig apuntar per la comoditat que representa no haver de preocupar-te a l’hora de deixar la bicicleta al carrer. Des d’aleshores fins al dia 30 del mateix mes, vaig utilitzar aquest servei unes quantes vegades.
Aquest mateix dia, em disposava per tornar a fer ús del servei, apropant la meva targeta al lector, tal com feia sempre, però en comptes de sortir el número de bicicleta disponible, aquest cop, la pantalla es va posar de color vermell, com a senyal d’advertència i un text ressaltat m’advertia que no podia disposar de cap altre bicicleta mentre no retornés l’última que vaig utilitzar. Jo estava convençut que això era un error ja que sempre havia tingut la prudència d’assegurar-me que la bicicleta quedés perfectament encastada en el sistema.
A partir d’aquest moment vaig començar un llarg pelegrinatge, trist i lamentable a través del telèfon de pagament 902, al qual vaig haver de trucar més de 15 vegades.
Finalment, després d’haver comprovat a través del lloc web del Bicing que en el meu històric d’us constaven totes les bicicletes retornades, vaig fer una última trucada, d’aquelles en les que inevitablement t'has de mossegar la llengua perquè no se t’escapi la mala llet acumulada. Una senyoreta, molt educadament em va advertir que disposava de 15 dies hàbils per fer la denúncia a la policia, ja que en cas contrari em podrien cobrar l’import de la bicicleta. Em vaig quedar tan al·lucinat que vaig decidir penjar per no acabar increpant aquella pobra noia que, segurament, no en tenia cap culpa.
Evidentment vaig haver d’anar al Bicing, a la Plaça Pi i Sunyer, per posar la corresponent reclamació. Allà ja els constava que jo havia retornat la bicicleta a les 20:48h. d’aquell mateix dia i que el furt s’havia produït a les 21:53h., és a dir, una hora i cinc minuts després d’haver-la-hi deixat. La noia que em va atendre, molt amablement, per cert, no se n’estava de mostrar la vergonya aliena que sentia. Al final, vaig haver d’anar igualment a comissaria, per fer la corresponent denúncia. Allà em van dir el que jo ja m’esperava, que en aquest cas, la denúncia l’havia de posar el titular, no pas l’usuari del servei.
Jo em pregunto ara, on volem anar a parar amb aquests serveis de pixarrina? Espero que aquest escrit serveixi almenys d’advertència per als usuaris actuals i sobretot per als potencials. Tal com estan les coses, segueix sent molt millor comprar-se una bicicleta. Almenys, si te la roben, podràs fer la denúncia com Déu mana, no com un manat dels Serveis Municipals de l’Ajuntament de Barcelona.
Aquest mateix dia, em disposava per tornar a fer ús del servei, apropant la meva targeta al lector, tal com feia sempre, però en comptes de sortir el número de bicicleta disponible, aquest cop, la pantalla es va posar de color vermell, com a senyal d’advertència i un text ressaltat m’advertia que no podia disposar de cap altre bicicleta mentre no retornés l’última que vaig utilitzar. Jo estava convençut que això era un error ja que sempre havia tingut la prudència d’assegurar-me que la bicicleta quedés perfectament encastada en el sistema.
A partir d’aquest moment vaig començar un llarg pelegrinatge, trist i lamentable a través del telèfon de pagament 902, al qual vaig haver de trucar més de 15 vegades.
Finalment, després d’haver comprovat a través del lloc web del Bicing que en el meu històric d’us constaven totes les bicicletes retornades, vaig fer una última trucada, d’aquelles en les que inevitablement t'has de mossegar la llengua perquè no se t’escapi la mala llet acumulada. Una senyoreta, molt educadament em va advertir que disposava de 15 dies hàbils per fer la denúncia a la policia, ja que en cas contrari em podrien cobrar l’import de la bicicleta. Em vaig quedar tan al·lucinat que vaig decidir penjar per no acabar increpant aquella pobra noia que, segurament, no en tenia cap culpa.
Evidentment vaig haver d’anar al Bicing, a la Plaça Pi i Sunyer, per posar la corresponent reclamació. Allà ja els constava que jo havia retornat la bicicleta a les 20:48h. d’aquell mateix dia i que el furt s’havia produït a les 21:53h., és a dir, una hora i cinc minuts després d’haver-la-hi deixat. La noia que em va atendre, molt amablement, per cert, no se n’estava de mostrar la vergonya aliena que sentia. Al final, vaig haver d’anar igualment a comissaria, per fer la corresponent denúncia. Allà em van dir el que jo ja m’esperava, que en aquest cas, la denúncia l’havia de posar el titular, no pas l’usuari del servei.
Jo em pregunto ara, on volem anar a parar amb aquests serveis de pixarrina? Espero que aquest escrit serveixi almenys d’advertència per als usuaris actuals i sobretot per als potencials. Tal com estan les coses, segueix sent molt millor comprar-se una bicicleta. Almenys, si te la roben, podràs fer la denúncia com Déu mana, no com un manat dels Serveis Municipals de l’Ajuntament de Barcelona.
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.