El pla especial del PEIN de Begur que mai ha estat vigent
La tramitació, aprovada inicialment el 2010 pel govern, no es va finalitzar i ha caducat
La Generalitat no preveu repescar-la i, per al consistori, això complica delimitar-hi obres
La tramitació del pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de les muntanyes de Begur, aprovada inicialment el 2010, està inacabada des d’aleshores. “No és vigent”, confirmen des del Departament d’Acció Climàtica de la Generalitat, i tot i la consideració de l’àmbit com a espai sota el paraigua de protecció dels espais d’interès natural (PEIN) i la Xarxa Natura 2000, fonts del govern admeten que “no hi ha previsió en aquests moments de fer un nou pla”, perquè “no tindria sentit continuar una tramitació aturada durant 12 anys” i “les prioritats han canviat”.
No és l’únic dels PEIN gironins sense protecció detallada. Només en disposen el Parc Natural del Cap de Creus, Castell-Cap-Roig, l’estany de Sils, riera de Santa Coloma i turons de Maçanet, i el Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, el volcà de la Crosa, i l’Alta Garrotxa. En el cas de les muntanyes de Begur, amb 615 hectàrees de zones PEIN, el pla especial havia de regular una superfície addicional de 89 hectàrees limítrofes.
Inseguretat jurídica
L’alcaldessa begurenca, Maite Selva, lamenta que la falta de la figura de protecció “afavoreix la inseguretat jurídica” a l’hora de tramitar projectes i llicències urbanístiques. Des de la Generalitat, sostenen que, encara que falti el pla especial, les hectàrees PEIN i de la Xarxa Natura 2000 són “un espai natural protegit i s’hi aplica el règim de protecció i regulador d’aquestes dues figures, tot i que, com que no té delimitació definitiva, algunes vegades caldrà un informe tècnic per saber si algun àmbit està dins o fora de l’espai”.
I és aquí on el secretari municipal de Begur, Jordi Barcons, coincideix que la delimitació a escala 1:50.000 del PEIN ofereix poca precisió i detall. I aleshores es troben enmig de la disputa entre propietaris i promotors, que volen edificar, i l’oposició de veïns i l’associació SOS Costa Brava, que han judicialitzat diversos projectes.
Lluny del PEIN
L’alcaldessa explica que, en l’estudi dels projectes, “els tècnics municipals miren d’allunyar tant com sigui possible les edificacions en sòl urbanitzable dels espais protegits”. En aquest sentit, el pla director (PDU) de sòls no sostenibles aprovat per la Generalitat l’any passat ja ha servit com a sedàs supramunicipal per descartar l’edificabilitat en alguns sectors, però n’hi ha d’altres que encara cuegen, com ara els polèmics Jardins de Sa Riera Living –el mastodòntic complex de 52 xalets a la imatge–, la Pedrera de s’Antiga i el darrer sector de Montcal –vegeu peça adjunta.
Els tres projectes s’arrosseguen des d’abans de l’aprovació del PDU i, per tant, van esquivar l’anàlisi restrictiva d’Urbanisme de la Generalitat, situació que ha fet possible que les obres avancin, però que no ha impedit que SOS Costa Brava les hagi impugnat al jutjat contenciós administratiu.
El moviment conservacionista esgrimeix, PEIN a banda, factors com ara l’afectació sobre espais forestals i la construcció amb pendents superiors al 20%, que l’advocat de l’entitat, Eduard de Ribot, defensa que ja eren vigents en la legislació urbanística de la Generalitat. De Ribot també critica que el pla especial acabés “desat al calaix”: “És lamentable que no hagin incrementat el règim de protecció ni la definició de connectors ni possibles ampliacions, però l’EIN Muntanyes de Begur existeix i és plenament vigent des del decret del 1992”, rebla.
LES DATES
Aprovar-lo ara seria “extemporani”
Fonts del Departament d’Acció Climàtica argumenten que “si es tanqués l’aprovació definitiva amb el document anterior [del 2010], es tractaria d’un pla extemporani”. “Si s’iniciés de zero, però, tota la informació recollida en l’intent anterior s’aprofitaria, però també s’hauria de considerar nova informació generada durant aquest temps”, ja que “els espais naturals són dinàmics i la planificació té sentit fer-la tenint en compte la realitat ambiental, territorial, social i econòmica del moment”.
El pla, però, simplificaria tràmits urbanístics, ja que els plànols topogràfics serien a escala 1:5.000, amb un nivell de detall deu vegades superior, i podrien haver aclarit altres aspectes normatius i reduir la conflictivitat judicial d’aquests darrers anys. Però la qüestió de l’edificació no ha estat l’única que ha quedat coixa per la falta d’aprovació definitiva. Durant la dècada passada, per exemple, també van aflorar queixes pel control deficitari de la reserva marina de Ses Negres, annexa al PEIN.
Els jutjats continuaran havent de fer d’arquitectes i ambientalistes
E.A
La insuficiència de la protecció de l’entorn del terme de Begur, una de les zones més cobejades pel sector immobiliari al conjunt de la Costa Brava, ha posat els jutjats contenciosos gironins –i, posteriorment, el TSJC– en l’incòmode lloc d’àrbitres de nombrosos conflictes. L’aparició el 2018 de plataformes com ara SOS Aiguafreda i Salvem la Costa de Begur, integrades posteriorment dins de SOS Costa Brava, va canalitzar l’oposició del territori cap a l’opinió pública i l’agenda política –el PDU va ser la resposta de la Generalitat–, però també cap a la via judicial, amb alguns projectes que durant la crisi immobiliària havien quedat a la recambra de les promotores. Diverses obres es van activar gairebé en paral·lel.
Governs de diferents colors a Begur, amb coalicions liderades per ERC en l’anterior mandat i JxCat en el present, han manifestat respostes similars d’impotència davant els drets edificables. I des dels serveis jurídics, en la defensa als jutjats davant els litigis dels conservacionistes, la falta de pla especial és un argument recurrent. Els propietaris, que fan menys soroll mediàtic, també els prevenen amb denúncies per prevaricació si no els tramiten les llicències.
L’alcaldessa, Maite Selva, coincideix amb el seu antecessor, Joan Loureiro, que “hauran de ser els jutges els que acabin decidint” i els exonerin, personalment, de responsabilitats per l’exercici del càrrec, i col·lectivament de les indemnitzacions per enderroc o expropiacions públiques de terrenys en dubte a preu per metre quadrat de xalet d’alt standing.
Nou POUM en camí
Des de SOS Costa Brava, Eduard de Ribot recorda, però, que al sector de Montcal el jutjat contenciós número 3 de Girona manté aturades les obres per dirimir, entre altres aspectes, si afecten espais inclosos dins del PEIN. I Selva espera que la resolució judicial doni la raó a uns o altres, però que permeti clarificar qui té raó en un debat que desgasta els polítics locals.
Per refredar l’escenari i endreçar-lo, el govern actual ha encarregat refer el planejament urbanístic del 2003. Però serà un procés lent i Selva assumeix que, com a molt, disposaran d’un avançament de les línies generals la primavera de l’any vinent.
