La sequera empitjora 15.000 hectàrees de bosc

La forta sequera del 2021 ha aturat el procés de recuperació que havien iniciat l’any anterior moltes superfícies boscoses del país i ha empitjorat la situació sobretot a les regions del nord i nord-est, tenint en compte que, l’any passat, les poques pluges es van concentrar a l’estiu al sud del país, en alguns casos de forma torrencial. Ho constata l’informe anual DeBosCat , la xarxa de monitoratge del Decaïment dels Boscos de Catalunya del Departament d’Acció Climàtica que coordinen el Cos d’Agents Rurals i el Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (Creaf). En l’informe –publicat al març, abans de les pluges moderades d’aquestes darreres setmanes– es constata que l’any excepcionalment sec del 2021 arreu de Catalunya ha aturat el procés de recuperació que havien iniciat els boscos l’any 2020 gràcies a unes pluges extraordinàries. De fet, la darrera gran sequera amb efectes a les masses forestals per causa de l’estrès hídric es va produir el 2016, amb unes 17.000 hectàrees afectades en uns 170 episodis localitzats. Des de llavors els boscos van anar cicatritzant lentament per un règim hídric suficient fins a arribar a un 2020 en què l’abundància pluviomètrica va fer que no es produís cap episodi nou de decaïment forestal. Aquell any van cicatritzar al voltant de 10.300 hectàrees de les afectades el 2016.

Però l’any “excepcionalment sec” del 2021 ha aturat la recuperació. Si bé el monitoratge apunta a la recuperació d’unes 1.440 hectàrees de diverses espècies arbòries, la forta sequera n’ha tornat a malmetre 15.000 hectàrees, sobretot a la Noguera, el Pallars Jussà –les comarques que tenen més superfície afectada–, Osona, el Berguedà i l’Alt Empordà. Però també s’han registrat centenars de noves hectàrees afectades al Vallès Oriental, la Selva i el Baix Empordà.