Somriures i vacil·lacions a les aules

Després de dos cursos amb mascareta, el retorn a classe amb la cara descoberta es va fer ahir estrany per a molts. “Ha estat una sensació molt rara”, admetia la Júlia, estudiant de primer d’ESO en un institut de Vilassar de Mar. A la seva classe hi havia nens que encara duien el tapaboques i a la del costat encara hi havia certs dubtes, segons relata la Berta: “Jo me l’he tret perquè en tenia moltes ganes, però les meves amigues encara la duien penjant de les orelles però abaixada, i després d’una estona se l’han acabat traient.” A Barcelona, estudiants com el Pau s’estimaven més dur-la “perquè a classe hi ha gent que no està vacunada i no estic segur”, mentre que altres senzillament creien en les indicacions dels seus pares.

La publicació, ahir mateix, al DOGC de la resolució que avançava un dia la retirada de les mascaretes a les aules va generar certs dubtes en l’aplicació de la mesura. Els mestres en van quedar finalment exclosos, per bé que molts no la van acabar duent, per desconeixement o perquè consideraven que no tenia sentit fer-ho, tal com el govern considerava que passava amb els alumnes. En qualsevol cas, avui ja podran deixar-la a casa i afegir-se a una mesura molt esperada. “Ja fa temps que els l’haurien hagut de treure”, reflexionava la Mireia, professora a l’escola Londres de Barcelona, afegint-se al clam que fa setmanes que fan els pedagogs. La seva companya Mònica ho corroborava, certificant que ensenyar anglès als nens amb la boca tapada ha representat una dificultat afegida: “L’aprenentatge s’ha endarrerit molt més.” L’inici del tercer trimestre, que encara es presenta calent per les reivindicacions del sector, va trencar una llarga dinàmica i va permetre gaudir dels somriures dels companys, per bé que no tothom els valora. “Els nens de la meva classe són molt lletjos”, es queixa la Martina, adolescent d’un centre concertat de l’Eixample Esquerre.