Més d’un milió de catalans viuen en habitatges insegurs o inadequats
Les entitats socials denuncien aquest “sensellarisme invisible” com a factor d’exclusió social
En un 56% dels casos són llars amb infants i adolescents
A Catalunya, al voltant d’1,3 milions de persones viuen en habitatges inadequats. Segons el darrer informe de Foessa hi ha unes 355.200 llars on les famílies viuen en estructures temporals, en infrahabitatges o en situacions d’amuntegament. El mateix estudi assenyala que són 915.000 les persones que viuen amb la inseguretat de ser objecte d’un desnonament o que viuen sota amenaces violentes. Les dades recollides per les Entitats Catalanes d’Acció Social (ECAS) en la darrera edició de l’informe Insocat posen el focus en una exclusió residencial que afecta més d’un milió de persones i que s’ha agreujat els últims anys. Mentre que l’any 2018 les persones que vivien en habitatges insegurs representaven el 4% del total de la població, aquest percentatge va pujar fins a gairebé el 12% l’any 2021. En el cas de les persones que viuen en habitatges inadequats, el percentatge va créixer del 14% a prop del 17% en només tres anys.
“L’habitatge és un generador d’exclusió social i de pobresa”, alerta el vocal de pobresa d’ECAS, Ferran Busquets. Això explica que el 80% de l’acció social que fa el tercer sector estigui relacionada amb problemes amb l’habitatge, tot i que les entitats no tenen prou recursos i asseguren que no poden donar resposta d’allotjament a la meitat de les persones que atenen. Les persones migrants, la gent gran i els joves i les famílies monoparentals són els que més problemes tenen per accedir a l’habitatge. En un 56% dels casos d’exclusió residencial hi ha infants i adolescents a càrrec. Entre les mesures que proposen destaca l’augment del parc de lloguer social des de l’1,5% actual fins al 15% abans de l’any 2030.
LA XIFRA
LES FRASES
“Hi ha municipis que no volen veure la pobresa”
Sense disposar de dades oficials, les entitats promotores de la proposta de llei contra el sensellarisme estimen que hi ha unes 18.000 persones que viuen al carrer a Catalunya, una xifra que en els darrers cinc anys s’ha incrementat un 80% i que ha portat la Generalitat a fer un primer pas per destinar partides específiques als municipis de més de 20.000 habitants a través dels programes amb serveis socials. “Hi ha municipis que no volen veure la pobresa i no fan recursos per als sensesostre per evitar l’efecte crida”, lamenta el director d’Arrels Fundació i vocal de pobresa d’ECAS, Ferran Busquets. Les entitats reclamen als municipis que compleixin amb l’empadronament en qualsevol situació, encara que no es tingui domicili fix, perquè és la “porta d’entrada” per accedir als serveis socials. “És complicat denunciar els relloguers quan hi ha qui cobra per deixar que s’empadronin al seu pis”, expliquen des de Càritas.