L’ECONOMIA QUE VE
“Tenim una oportunitat que no es repetirà”
Dos economistes i un historiador alerten de la necessitat de gestionar bé els fons europeus per sortir de la crisi de la covid-19 amb una economia més sòlida
Anna Garriga reclama que el sector públic recuperi el paper protagonista i López Casanovas, formació
L’exalcalde Joaquim Nadal recela que els Next Generation signifiquin un punt d’inflexió
La conferència col·loqui L’economia que ve. Quin futur ens espera després de la pandèmia?, en el marc del cicle En Clau de Futur, moderats pel periodista Jordi Grau, i organitzada per El Punt Avui i la Fundació La Caixa, que es va celebrar ahir al matí al CaixaForum de Girona, va deixar entreveure les contradiccions entre els mateixos economistes sobre com abordar els canvis necessaris per plantejar els reptes dels pròxims anys. A més, i des del pragmatisme d’aquells que han tingut responsabilitats polítiques, també es va deixar entreveure l’enorme dificultat de les incerteses després de la pandèmia de la covid i la guerra a Ucraïna. La dicotomia, doncs, era clara: més regulació per part dels estats o no. “[Els fons] Next Generation són una oportunitat increïble. No els pots perdre per incompareixença”, va dir un dels tres ponents, el catedràtic d’economia de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) Guillem López Casasnovas.
La doctora Anna Garriga, degana de la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials de la Universitat de Girona (UdG), i l’esmentat Casasnovas van fer evidents aquestes diferències. Garriga va exposar, en una valoració molt global, la necessitat que els estats regulin més i que el sector públic recuperi el protagonisme. Garriga va defensar que cal arribar a un gran pacte global per plantejar el nou model. Per la seva part, López Casasnovas, més conservador, va defensar l’adaptabilitat davant un futur cada vegada més incert. Per això, va reivindicar apostar de manera ferma i decidida per la formació. I va apuntar una clara advertència: “Una economia estressada ens pot abocar a tractaments pal·liatius.”
El tercer conferenciant, Joaquim Nadal, alcalde de Girona entre el 1979 i el 2002, i catedràtic emèrit de la UdG, va apostar, com Garriga, per una política de més inversió en clau keynesiana –més injecció de diners públics en inversions– i, molt especialment, no caure en vells errors, com ara repetir models basats en la construcció i el turisme. Nadal també va ser conseller de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat entre el 2002 i el 2010.
Més intervenció dels estats
Anna Garriga va defensar que cal una aposta decidida per la intervenció dels governs. “Cal girar full de la defensa aferrissada d’aquelles polítiques només centrades en la llibertat dels mercats i que es justificaven per la seva eficiència”, va dir alertant que: “Hi ha veus autoritzades, economistes de prestigi internacional, que reclamen que cal assolir un nou equilibri entre allò que és públic i el que és privat. Un nou equilibri entre eficiència i equitat.” Estem, segons Garriga, davant d’uns problemes mundials en què les solucions sobrepassen els mateixos estats perquè són internacionals. Per tant, “la intervenció dels estats en l’àmbit internacional també és i serà clau”.
Per aquesta economista, estem davant d’una societat cada vegada més empobrida com es pot “resseguir en els titulars de la premsa”. Per això, i segons la degana d’Econòmiques de la UdG, cal que el sector públic recuperi el seu paper protagonista en l’actual model econòmic, però també en el que vindrà. Tot i això, en l’escenari de l’endeutament públic, l’espanyol és del 115%, molt per sobre del que serà a la zona euro, un 90%: “Les economies més recuperades podran reduir més ràpidament les ajudes i aquest no serà el cas de l’Estat espanyol.” És a dir: l’economia que ens tocarà viure els anys vinents depèn del fet que tots siguem conscients que s’haurà de tornar tot aquest deute: “El que cal saber fer és gestionar bé, tenir clar que la despesa que es generi ara, d’acord amb aquest endeutament, es faci molt bé.”
El menorquí López Casasnovas també va donar xifres i va parlar de macroeconomia. Amb dades d’un article recent del Financial Times (diari economicofinancer britànic), la inflació interanual global era de poc més del 6% i a l’Estat espanyol és del 7,5%. Per això, la política econòmica ha de tendir a la “formació i a l’adaptació als canvis”.
L’administració genera dubtes
López Casasnovas va exposar els seus dubtes sobre una eficient gestió per part de l’Estat. En aquest sentit, va posar com a exemples els plans estratègics per a la recuperació i transformació econòmica (Perte): “Des del punt de vista de l’Estat, com que no passen per la Unió Europea, sinó que cal posar-se a la cua, el que acaba passant és que l’Estat esmicola el Perte, fent compensacions territorials. Aquesta és una situació molt compromesa.” Segons el catedràtic, l’Estat va fer un decret per agilitar el tràmit de tots aquests fons, però va ser incapaç de gestionar-ho; és a dir: des d’Europa s’estan assenyalant fons i l’Estat no els està vehiculant cap a l’economia. Segons López Casasnovas, l’Estat, per treure’s de sobre aquesta responsabilitat, les està passant a entitats que tenen igual d’intervenció que la que té el mateix Estat: “Aquesta centrifugació fa que aquest pugui dir que ell sí que ha traspassat els fons, però els fons realment no arriben per tots uns filtres imposats. El dubte que tinc és fins a quin punt ens podem refiar del sector públic per fer aquestes transformacions.”
Una visió oposada a la doctora Garriga, que considera que el sector públic ha de recuperar protagonisme en l’economia i “si no actua o no l’encerta ens espera una economia més magra”. I més quan la pandèmia per la covid ha posat en primer terme les decisions econòmiques, socials i sanitàries que han hagut de prendre els governs. Ara mateix s’està observant la sortida d’aquesta crisi sanitària, però hi ha més derivades: “Hi ha indicis que avisen de crisis successives de seguretat digital, a on caldrà sumar crisis de refugiats, la guerra, com el cas d’Ucraïna, més altres problemes que anem arrossegant i que es mantenen, com els de subministrament.” Europa demana múltiples reformes als seus estats membres perquè aquests intervinguin en l’economia, segons Garriga. Per l’economista, els exemples més clars els veiem en els preus de l’energia i els carburants, però és que, a més, “demanen moltes més intervencions més enllà fins i tot”. Garriga no treu, en cap cas, protagonisme als mercats: “Els mercats tenen un paper determinant i el continuaran tenint. Això no obstant, el sector públic ha de recuperar el seu paper protagonista.
Que s’hauran de fer coses de manera diferent i triar on es destinen els fons per reactivar l’economia és evident. Però també va quedar clar que ja s’haurien pogut fer d’una altra manera. Nadal, que s’havia presentat com “un intrús” entre economistes, és molt escèptic sobre el fet que les administracions públiques guiïn amb senderi els ajuts europeus. Va exposar que “la suma de totes les accions locals no és una solució global, mai”, i va criticar el sector públic pel fet que “metabolitza [assimila] la incapacitat per gastar i la impunitat per cobrar”. Així, es va preguntar com és que –en el seu marge d’acció– els ajuntaments no hagin abaixat l’impost de béns immobles (IBI) als seus contribuents (els veïns) en un context de pandèmia. A Girona, el 25 d’octubre del 2021, l’equip de govern, de Junts i ERC, va aprovar la puja de l’impost del 7,43% gràcies al suport del regidor díscol de Ciutadans i al vot de qualitat de l’alcaldessa, Marta Madrenas –hi havia hagut un empat a 13 en la primera votació.
Els conills de la Devesa
Nadal va demanar, d’alguna manera, valentia a l’hora d’invertir els diners més enllà de “les despeses ordinàries”. Es va mossegar la llengua a l’hora de valorar la gestió municipal a Girona, però va deixar caure que trobava “paradigmàtic, ridícul i esfereïdor” que l’Ajuntament hagi fet “un contracte de despesa menor per comprar menjar per als conills de la Devesa que es menjaven les flors de la Devesa”. Fonts municipals precisen que el consistori va fer una comanda per comprar pinso –sense contracte menor– per als conills. Això hauria permès atreure els tres animals, que havien malmès les flors dels jardins de la Devesa, i “capturar-los”.
Garriga va exposar que el parc d’habitatge públic és insuficient per moltes raons, incloent-hi l’elevat nombre d’usuaris dels serveis socials municipals i del Banc d’Aliments. La degana d’Econòmiques va assenyalar que el sector públic hauria d’anar molt més enllà, atès el nombre de persones que estan en el llindar de pobresa. Sobre aquest aspecte, Nadal va comentar que justament 1,5 milions de catalans viuen en aquesta situació i no hi ha una revolució social, de moment. L’exalcalde va repassar el creixement de municipis propers a Girona i va esmentar Vilablareix i Salt. Del primer, va dir que “en els últims dos anys han crescut nous edificis”, però no va afirmar que això fossin polítiques públiques sinó més aviat “planificació urbanística [prèvia]”. De Salt, va destacar la gestió per “posar en circulació mercat d’habitatge públic”. Segons va anunciar l’Ajuntament la setmana passada, el parc ja és de 184 pisos després d’una inversió municipal de 9 milions d’euros (entre compra i rehabilitació d’habitatges).