El parc Tramuntana, a examen davant la comunitat de la UdG
Els promotors del projecte d’energia eòlica marina flotant actualitzen les últimes novetats i responen a les preguntes i els dubtes d’alumnes, docents i investigadors
El seu portaveu en minimitza els impactes i diu que guanyen complicitats
El projecte eòlic marí del parc Tramuntana va sotmetre’s ahir a una mena de revàlida universitària, en un acte a la UdG que va servir, a banda de la divulgació de les característiques de la tecnologia, per donar resposta a dubtes i qüestions de la comunitat universitària. Hi havia docents, investigadors i força alumnes entre la cinquantena llarga de persones que van interpel·lar l’enginyer Sergi Ametller, un dels directius i portaveu de la iniciativa energètica davant de la costa de l’Empordà.
Els números grossos del projecte, que esdevindria la primera instal·lació d’energia eòlica marina flotant al litoral català, ja eren al cap de bona part del públic. En resum, 35 aerogeneradors amb una potència total de 500 MW capaços d’abastir un 45% del consum elèctric actual de les comarques gironines, amb l’impacte negatiu de les grans torres, amb una altura de 260 metres –però desmuntables i reciclables en el futur–, i el positiu d’estalviar l’emissió de 21 milions de tones de CO2 al llarg de 25 anys de vida útil. Ametller també va insistir en la voluntat de debat amb el territori i les administracions, i va recordar que en paral·lel han dissenyat la prova pilot de només tres aerogeneradors per assajar el funcionament del projecte, tot i que va assumir que posa tensió en els números d’haver de construir la infraestructura de cables quilomètrics submarins i soterrats fins a Santa Llogaia, i una subestació al sud del golf de Roses, en una edificació tancada d’uns 80 metres de costat i sense torres.
Beneficis per a la zona
El portaveu del parc Tramuntana va defensar que aquest projecte inicial es faria amb la col·laboració de centres i institucions de recerca, amb un centre d’investigació a Roses, i va desgranar altres aspectes positius per a l’economia de la zona, com ara l’impuls a la recerca en energia eòlica marina a la Mediterrània, la possible implantació d’empreses especialitzades en el disseny i la construcció de la infraestructura, o la dinamització dels ports per transportar els aerogeneradors.
Pel que fa a l’impacte turístic, Ametller va esgrimir estudis que ni l’afluència de visitants ni el preu de les segones residències a la Costa Brava haurien de perillar per la vista llunyana de les turbines en l’horitzó, i va assegurar que hi ha diversos empresaris de la zona interessats a aportar capital al projecte. A més, va llançar la idea, que ja han començat a fer córrer entre alguns negocis propers a la futura subestació –com per exemple càmpings o hotels– que podrien aprofitar la subestació de la badia de Roses per connectar-hi futures instal·lacions fotovoltaiques privades.
Tampoc no va descartar que part dels beneficis es destinessin a mesures correctores per als parcs naturals de la comarca o l’opció de parlar de descomptes energètics als municipis afectats o a famílies amb rendes baixes.
Les aus amenaçades
Al voltant d’una altra de les febleses que els opositors al projecte denuncien, l’impacte sobre la fauna marina i les aus, l’enginyer va argumentar que només hi hauria un cert impacte marí durant la construcció, però que la zona no afecta corredors de cetacis, ni caladors de pesca artesanal o d’arrossegament, i s’ha projectat sobre una zona ara ja dedicada a la veda d’alevins de lluç. I no es mostra partidari de restringir la zona a la navegació, tot i que amb precaucions, sobretot pel que fa a barques de pesca.
Respecte a les aus, va explicar que un estudi elaborat expressament ha detectat la presència de 17 espècies a la zona –13 de les quals, protegides–, però va insistir que la majoria volen a més altura o per sota dels 20 metres d’alçada a la qual gira la pala descendent del molí. Una de les més afectades seria el gavià comú de pota groga, una au que va dir que no està gaire amenaçada.
Preguntes i respostes
Els estudiants van plantejar preguntes interessants, com ara si es podria fer una subestació transformadora flotant –per no consumir sòl– o incorporar-la a les mateixes turbines de 15 MW, cosa que la tecnologia actual no preveu, i també hi havia curiositat sobre l’impacte acústic o la possibilitat que les torres es tombessin o es desendollessin en cas de temporal. Ametller va desmentir igualment que planegin revendre els drets de construcció del projecte a una gran elèctrica, en cas que rebin autorització per tirar-lo endavant. Només preveu, com a molt, una coparticipació.
Ametller no hi veuria 250 molins
L’associació Stop Macroparc Eòlic a l’Empordà alertava dilluns que el mapa energètic català preveu 3,5 GW d’energia eòlica marina exclusivament al litoral de l’Alt Empordà, i que això serien uns 250 aerogeneradors com els del parc Tramuntana el 2050. Però Ametller, ahir, deia que “cal explicar-ho bé”: “La previsió energètica de la Generalitat a llarg termini sí que estableix una potència de 3,5 GW l’any 2050, que equivaldria a 250 aerogeneradors, però això no vol dir que tots aquests càpiguen a la zona que s’està debatent per al parc Tramuntana”. El portaveu del projecte compta que “la tecnologia d’aquí al 2050 haurà evolucionat; la potència de les turbines augmentarà, de manera que caldran menys aerogeneradors en total, i quan es facin noves planificacions segurament s’obriran altres zones més mar endins”. De fet, els projectes actuals de molins flotants es dissenyen en profunditats màximes d’entre 100 i 200 metres, però a Califòrnia estan fent proves de fins a 1.000. I Ametller té l’esperança que per al 2027, quan preveuen materialitzar l’obra, les turbines ja tinguin més capacitat de generació que la màxima actual, de 15 MW.