Primària devastada i sense reforç a la vista
Els metges de família denuncien que la sobrecàrrega de feina augmenta el desprestigi de la medicina de proximitat
La plantilla s’aprima i no és una especialitat que atregui els futurs metges: el 60% de les places MIR són buides
Davant la sensació que l’entorn hospitalari ha recuperat una certa normalitat prepandèmica amb més facilitat que no pas l’atenció primària, en què alguns usuaris reporten encara complicacions per accedir als seus metges, el sindicat Metges de Catalunya (MC) alerta que la sobrecàrrega assistencial dels metges de família es manté i, per tant, condemna els ciutadans a una atenció cada cop més precària. A més, tampoc no hi ha un escenari de millora a la vista, ateses les dades que té l’entitat: la plantilla ha perdut 616 facultatius des del 2007 i en té gairebé un miler més a punt de jubilar-se. Per acabar-ho d’adobar, tampoc no s’albira un canvi generacional fàcil, perquè l’especialitat de metge de família no genera interès entre els nous metges: un 60% de les places de MIR encara són buides.
Per tot plegat, Metges de Catalunya encoratja els facultatius de medicina familiar i comunitària a treballar conjuntament per “reflotar” una especialitat que considera “abandonada, infravalorada i desprestigiada”. Així ho van deixar clar ahir Lourdes Franco, secretària del sector de primària del sindicat, i diversos metges que van prendre part en una assemblea oberta per commemorar el Dia Mundial de la Metgessa i el Metge de Família. El fet que es dugués a terme davant de la Facultat de Medicina del Campus Clínic de Barcelona no va ser casual: els metges consideren que, perquè l’atenció primària tingui futur, és imprescindible prestigiar-la des de la base i introduir la medicina familiar i comunitària en el pla d’estudis de les universitats.
Falta pressupost
A ningú no se li escapa, però, que també hi ha un infrafinançament clar. El sindicat recorda que el pressupost per al primer nivell assistencial, que el 2022 és de 1.885 milions d’euros (el 16,7% del total del Departament de Salut), encara es troba a “anys llum” del 25% que recomana com a percentatge òptim l’Organització Mundial de la Salut. D’aquí que els facultatius catalans reclamin que l’any 2023 el pressupost per a l’atenció primària s’elevi fins a aquest llindar, “amb un increment mínim de 1.000 milions d’euros”.
A més, les retallades de pressupost per a la sanitat van coincidir amb una pèrdua de professionals que ja fa 15 anys que dura. Mentre que l’any 2007 l’Institut Català de la Salut (ICS) disposava de 6.780 metges de família, el 2021 eren 6.164, segons dades de MC. El mínim històric va ser de 5.616 professionals l’any 2016, però tot i la recuperació econòmica i el reforç de la plantilla estimulat per la covid, encara hi ha 616 facultatius menys al sistema que els que hi havia l’any 2007.
Tot plegat no ajuda a fer sostenible la situació als ambulatoris: “Som menys professionals, amb una població que ha crescut en 600.000 persones, amb un increment sostingut de les visites als CAP i amb l’afegitó final d’una pandèmia”, expressa Elena Bartolozzi, metgessa de família del CAP Ramon Turró, a Barcelona.
L’empitjorament de les condicions laborals ha desembocat en un escenari “devastador” per a l’exercici de la medicina familiar, segons es queixa Pau Román, metge de família del CAP Rambla (Terrassa). “Les agendes són inabastables, amb més de 40 visites diàries. Ens veiem obligats a allargar la jornada, a doblar torns..., per no parlar del poc temps que podem dedicar a cada pacient. Així no es pot oferir una assistència de qualitat”, insisteix.
Si no es prenen mesures, la situació encara es podria complicar més. Segons figura en el pla d’ordenació de recursos humans de l’ICS, d’aquí al 2026 hi ha prevista la jubilació de 941 metges de família. El conseller de Salut, Josep Maria Argimon, ha expressat reiteradament que al mercat no hi ha metges disponibles, i el sindicat denuncia que en aquests moments “no només no es podrien cobrir les baixes, sinó que tampoc s’està planificant el seu recanvi”.
El pla de Salut no triomfa
En aquest sentit, una evidència de la dificultat que pot suposar aquest relleu és que, malgrat els esforços de Salut per incentivar amb 9.000 euros addicionals l’elecció de la medicina familiar i comunitària entre els MIR, les 370 places d’aquesta especialitat que s’han ofert en la convocatòria del 2022 continuen sent les darreres a ocupar-se. De fet, ahir, a falta d’un dia per tancar-se el procés d’adjudicació, encara n’hi havia 223 de vacants, el 60%.
Els metges atribueixen aquest desinterès en la medicina comunitària directament a la precarietat amb què han de treballar aquests professionals. “Quan expliques als joves la vessant clínica, es mostren engrescats per aquest exercici de la medicina en sentit holístic. Però les condicions laborals, la sobrecàrrega de feina i de burocràcia els fan fer enrere”, expliquen fonts del sindicat. També s’hi han d’afegir uns sous que per la major part de professionals no consideren atractius, ja que Catalunya se situa a la cua de l’Estat, amb una retribució mitjana anual de 48.000 euros bruts, objectius inclosos. Sense anar gaire lluny, en altres punts de l’Estat s’ofereixen salaris que són més d’un 10% més alts.
Per tot plegat, el desencís s’acumula entre la plantilla de metges. I no hi ajuda el pla d’enfortiment i transformació de l’atenció primària i comunitària presentat pel Departament de Salut. Consideren que incorporant nous perfils professionals com ara dietistes “no s’aborden els problemes que afecten directament l’assistència”, i reclamen que es reforci la plantilla “per reduir la sobrecàrrega i millorar l’accessibilitat al sistema”, com assenyala Pierre Arcelin, metge del CAP Marià Fortuny (Reus).
