La vaga de docents reuneix uns 3.000 manifestants
La setena aturada contra les polítiques d’Educació té menys seguiment, un 6,19% del professorat dels centres públics
Els sindicats admeten el “desgast” però mantenen “la pugna i la pressió”
Menys participació en la setena convocatòria de vaga de professors contra les polítiques de la conselleria d’Educació. Els 3.000 manifestants que van tornar a sortir al carrer a Barcelona eren la meitat dels que ho van fer en l’última convocatòria del mes de març passat. Segons les xifres d’Educació, el seguiment va ser tan sols d’un 6,19% dels docents als centres públics, davant del 8,44% de l’última convocatòria. Els sindicats reconeixien el “desgast” de la mobilització i el fet que la nova convocatòria era al final del curs escolar. Malgrat això, la portaveu d’Ustec, Iolanda Segura, assegurava que es mantenia “la pugna i la pressió” amb el departament, al qual acusava d’enviar “missatges de coacció i amenaces” en contra del dret de vaga. Hi afegia que algunes inspeccions havien cridat l’atenció de direccions enviant notes informatives a les famílies sobre les vagues i la gestió del setembre.
En la protesta, que arrencava als Jardinets de Gràcia i arribava a la seu de la conselleria d’Educació, els manifestants caminaven amb una pancarta amb el lema “Prou d’imposicions! Prou de retallades! Per una educació pública i de qualitat” mentre cridaven consignes com ara “Cap interina al carrer” i “Cambray, dimissió”. Durant el recorregut, la secretària general de la federació d’educació de CCOO a Catalunya, Teresa Esperabé, mostrava la seva estranyesa davant el fet que la conselleria “encara no hagi convocat el comitè de vaga”, de manera que es preguntava “si Educació vol continuar mantenint les vagues” que “tenen impacte en el sistema educatiu i perjudiquen l’alumnat”. Els docents tracten de mantenir la pugna amb la Generalitat per aconseguir revertir les retallades a partir del curs que ve començant per la reducció d’hores lectives en primària i secundària.
La directora general de Professorat i Centres Públics d’Educació, Dolors Collell, demanava als sindicats “sentit de la responsabilitat” i més capacitat negociadora perquè “en tota negociació ha d’haver-hi renúncies”, ja que si “tot és de màxims i cenyit al curs 2022/23 serà difícil arribar a acords”.
Collell va instar els sindicats a “continuar negociant” i obria la porta a “avançar en algun dels punts que encara no està calendaritzat”, encara que advertia de la urgència d’arribar a acords per preparar el curs vinent.
La jornada de vaga coincidia amb l’enviament al conseller d’Educació, Josep Gonzàlez-Cambray, d’una carta signada per més de 500 directors de centres en què es queixen de la “càrrega burocràtica” que comporten els canvis curriculars per al curs vinent. Al juny hi ha dues aturades més convocades, una altra de parcial, el 2 de juny, i una de tota la jornada, el 9 de juny.
LA FRASE
Reclam de les plantilles de reforç
Els grups parlamentaris d’ERC, JxCat i el PDeCAT al Congrés han reclamat al govern de l’Estat, en una iniciativa parlamentària, que asseguri “la qualitat” del sistema educatiu a les comunitats autònomes per al curs que ve amb “la presencialitat plena” dels reforços de personal docent que van ser contractats per la covid-19. Es tracta d’una proposició no de llei amb la qual demanen a l’executiu que asseguri “el manteniment dels reforços de personal docent i no docent”de cara al curs vinent. Els tres partits advoquen per fer-ho a través de partides dels mateixos fons de l’Estat i dels mecanismes europeus per a la recuperació. “A les portes de començar el curs 2022/23, amb l’impacte emocional de la pandèmia encara present entre els nostres nens i joves, i l’impacte que suposa l’escolarització de milers d’alumnes provinents d’Ucraïna, es fa necessari mantenir aquest reforç”, argumenten.