JARC estima pèrdues de 300 milions en el sector del cereal per la mala collita prevista

JARC estima que els productors de cereal catalans perdran uns 300 milions aquesta campanya en què preveu que la producció en zones de secà de Lleida caurà prop de la meitat respecte a un any normal i, a més, la qualitat no serà bona. La intensa calor dels darrers dies ha accelerat la mort de la planta i no ha pogut granar correctament. També s’hi sumen la sequera de l’hivern, les gelades i els danys de conills i senglars. Els preus són alts però la caiguda de collita i l’increment de costos fan que als productors de secà no els surtin els números. La guerra a Ucraïna i la previsió de menys collita en altres zones productores mundials també posa en alerta els ramaders, que ja han patit un considerable encariment dels pinsos l’últim any.

“Aquesta setmana els productors de cereal, sobretot els de secà, hem perdut gairebé tota la collita en una setmana”, assenyala, Vicenç Pascual, cap de la sectorial de cereal de JARC. L’organització agrària preveu per enguany una collita “desastrosa”, amb una de les produccions més baixes dels darrers anys i de “mala qualitat”. “La intensa calor dels últims dies ha fet que la planta s’assequés sobtadament i, en una setmana, ha passat de verd a sec i no ha pogut acabar d’emplenar correctament el gra”, explica. L’afectació es dona a les zones de secà, que representen més del 60% de la producció a Catalunya.

A més, a la plana de Lleida l’hivern va ser fred i molt sec i va dificultar el naixement de la planta. A la vegada, la sequera va incrementar els danys provocats per conills i senglars. “A l’abril va ploure i els sembrats van reaccionar però, els últims quinze dies i sobretot la darrera setmana, la calor s’ha acabat d’emportar el poc que hi havia de la collita” i, “en algunes finques, no val la pena ni que hi entri la maquina recol·lectora”, afegeix. En regadiu, les pèrdues seran “puntuals i menys significatives i es podran compensar amb el preu de venda”, afirma.

I, és que, els preus dels cereals “són anormalment alts i sembla que duraran tota la campanya”. Tot i això, Pascual remarca que cal tenir en compte que “la collita serà pobra i que els costos de producció s’han disparat (carburants i adobs) i, per tant, la despesa que s’ha hagut de fer és molt més alta”. Per això, “al secà en molts llocs no es recuperarà la inversió que s’ha fet”.

En aquest sentit, des de JARC reclamen a l’Administració mesures de suport als cerealistes com les anunciades per les gelades de l’abril en fruita dolça per tal de pal·liar les pèrdues d’aquesta campanya. Alguns productors de zones més primerenques de Lleida ja han començat a presentar a l’asseguradora la documentació per sol·licitar a el sinistre per sequera tot i que “no compensa gaire”, assenyala Pascual.

Preocupació entre els ramaders per l’encariment dels pinsos

Les previsions de menys collita de cereal també es donen en altres zones productores mundials com és el cas dels Estats Units i l’Amèrica del Sud. A més, caldrà veure quina producció pot acabar recollint enguany Ucraïna, un dels principals productors de cereal. S’hi suma també la prohibició d’exportar blat decretada per l’Índia. Aquest context provoca “preocupació” i “incertesa” en els ramaders, que ja han vist com en el darrer any s’han doblat els preus dels pinsos. També els del gas, llum i gasoil.

“Mai havíem tingut aquests preus al cereal degut a la caiguda de les existències mundials”, explica Robert Jaimejuan, ramader i responsable de farratges de JARC. “Ja veníem d’uns preus cars i amb l’esclat de la guerra a Ucraïna es va afegir molta més tensió als mercats internacionals, on els preus es van acabar de disparar. “Es preveuen uns preus cars per a la resta de l’any i no creiem que baixin”, afirma. Amb l’inici del conflicte a Ucraïna, fins i tot, van arribar a témer per problemes de proveïment de cereals i pinsos. “No ha passat i s’ha pogut garantir la cadena de subministrament però hi ha por”, indica Jaimejuan.

Des de JARC, denuncien la “descapitalització” que pateixen tant pagesos com ramaders per l’endeutament que arrosseguen dels darrers anys i, per això, reclamen ajuts directes per a les explotacions. També demanen poder cultivar, al menys enguany, aquells camps que s’han de deixar en guaret i replantejar la nova Política Agrària Comuna (PAC) en aquest aspecte. I, en el cas de l’alfals, que els camps conreats amb aquest cultiu herbaci siguin considerats superfície d’interès ecològic.