Les escoles de turisme reivindiquen la formació davant la crisi de personal
“Hi ha una alarmant manca de talent”, afirmen
Els experts apunten a una major professionalització del sector com a solució a la precarietat laboral
L’hostaleria i el turisme auguren un estiu “delicat” per l’actual crisi de personal, provocada sobretot per la precarietat en les feines més bàsiques. Davant d’això, les escoles de turisme fan una crida a la formació i a una major professionalització dels negocis com a única via per resoldre mals endèmics d’un sector que, segons els experts, ja arrossegava mancances i que la pandèmia ha accelerat. “Tothom s’atreveix a obrir un restaurant i passar un plat”, es lamenta el director de l’Escola d’Hostaleria i Turisme de Girona, Jordi Garcia. En aquest sentit, el director de l’Escola Universitària d’Hoteleria i Turisme de Sant Pol de Mar (EUHT StPol), Lluís Serra, avisa d’una “alarmant manca de talent” i reclama canvis profunds en el sector.
Garcia subratlla que, malauradament, no s’ha donat “valor afegit ni reconeixement” a feines com la de cambrer -a diferència, per exemple, dels cuiners- i que aquesta continua essent una assignatura pendent. A més, diu Jordi Garcia, tampoc hi ajuda “l’intrusisme” que viu el sector: “Ens fa un flac favor”.
Malgrat tot, el director de l’EUHT StPol, Lluís Serra, hi veu un punt d’esperança i assegura que aquest és “el millor moment per aprendre aquesta professió”. Al centre, afirma, arriben més ofertes de feina que mai, tant a nivell local com internacional per una clara manca de mà d’obra arreu.
En aquest sentit, el direcor de l’Escola d’Hostaleria de Girona, afirma que “s’hauria de deixar d’ocupar qualsevol persona, i donar valor a la formació”. “Això ens permetria tornar a guanyar productivitat i salaris”, concreta Garcia. El director apunta que el mateix sector, que durant massa temps ha funcionat per inèrcies, ara s’ha trobat amb el problema de cop.
“Quan el vaixell funcionava, tothom hi era a bord; la culpa és de tothom i la solució passa, sí o sí, per apostar per la qualitat i la formació”, subratlla. “Hem de retenir i atraure talent, i això també vol dir donar estabilitat laboral; no pot ser que s’ofereixin contractes temporals tan sols per dos mesos d’estiu, això qui ho vol?”, es pregunta.
Lluís Serra va més enllà i demana un “canvi cultural” per deixar de considerar com a normal que “qui treballa en aquest sector és un esclau”. “Això no pot ser”, insisteix. Serra augura que moltes empreses s’hauran d’adaptar als canvis i que hi haurà negocis que podrien quedar-se pel camí: “Hi ha empreses molt informals que s’hauran de professionalitzar”.
El director de l’Escola d’Hostaleria de Girona, Jordi Garcia, també demana als clients ser “més empàtics” amb el sector de l’hostaleria. “Reservar una taula per a les onze de la nit o les quatre de la tarda és una barbaritat, i a la llarga això acaba essent insostenible”, conclou.
A l’hora de buscar les causes, més enllà de les condicions laborals, els experts apunten també altres motius per explicar la crisi de personal, com la manca de vocació per l’ofici o el factor accelerador de la pandèmia: “Durant la covid molta gent va haver de canviar de feina i molts no han tornat a aquest sector”, apunta Lluís Serra.
El també docent i col·laborador de l’escola de Sant Pol i president del Gremi d’Hostaleria del Maresme, Jordi Noguera, apunta que molts treballadors han descobert altres sectors amb major estabilitat. En aquest sentit, s’augura un estiu amb dificultats per completar les plantilles i per fer-ho, a més, amb uns estàndards de qualitat acceptables.
Les matriculacions a les escoles professionals, a diferents velocitats
La manca de cambrers a l’hostaleria, de retruc, també es trasllada a algunes aules. És el cas de l’Escola d’Hostaleria i Turisme de Girona, que aquest any només ha cobert la meitat de les 60 places que ofereixen dels dos graus de serveis a la restauració (el mitjà i el superior).
I de cara al proper curs, la situació no millora. De fet, ara acaben de tancar preinscripcions i mantindran la matrícula viva fins al setembre, perquè no han omplert. De les 30 places que ofereixen del grau mitjà en serveis a la restauració -és a dir, cambrers i personal de sala- n’han cobert 21.
En el cas del grau superior, el panorama encara és pitjor. Perquè aquí tan sols s’han cobert quatre de les 30 places. En paral·lel, el centre també ha notat davallada d’alumnes en una altra branca dels estudis de turisme; en concret, el de guies. Sí que, per contra, en aquells graus relacionats amb la cuina se sol cobrir l’oferta de places.
En el cas de l’EUHT StPol la situació és diferent. Els programes acadèmics de sala i serveis de restauració es mantenen en les mateixes xifres des de ja fa uns anys, mentre que en estudis de direcció hotelera, s’estan donant fins i tot importants increments de matriculacions, d’entre el 15% i el 25% respecte els cursos anteriors. “Som un hotel-escola, on els alumnes tenen clara la seva vocació. Hi ha un major interès”, es felicita Lluís Serra.
“Cada vegada costa més”
Martí Juncà té 20 anys i estudia primer del grau superior en direcció de serveis de restauració a Girona. Aquest matí, ell i altres companys fan inventari dels plats. Juncà, que palpa la realitat del sector perquè la seva família té restaurant, admet que cada cop més els costa “trobar gent formada”. Sobretot, cambrers i personal de sala.
Explica, a més, que cada vegada menys la gent -sobretot, els joves- volen treballar els caps de setmana. “Amb les generacions d’abans hi havia molt més sacrifici, però ara això s’ha perdut bastant”, explica. I en paral·lel, també reivindica la formació com a porta d’entrada a guanyar estabilitat dins el sector.
“Qui transporta els plats”
El seu company de classe, Mohamed Lagzimi, també subratlla que “l’experiència i la formació” és clau per “poder arribar lluny”. I no amaga que allò “difícil” són els horaris. “Bàsicament t’has d’adaptar, perquè tu treballes quan els altres fan festa; i això fa que a molta gent li costi”, explica. “Però jo penso que si acceptes aquest sacrifici, és una bona feina”, subratlla Lagzimi.
Mohamed Lagzimi, que té 21 anys, també lamenta que la feina de cambrer i personal de sala estigui desprestigiada. “La gent és pensa que nosaltres som aquells qui transportem els plats, i això no és veritat; som personal que donem un servei”, conclou
