Societat

Absolt el caçador que va matar un company durant una batuda a Fellines

El jutjat conclou que la mort va ser “fortuïta i del tot imprevisible” perquè un tret va “rebotar”

S’enfrontava a 3 anys de presó

El jut­jat penal 1 de Girona ha absolt el caçador que s’enfron­tava a 3 anys de presó per matar d’un tret un com­pany durant una batuda a Felli­nes, Vila­da­sens (Gironès) l’1 d’octu­bre del 2017. La fis­ca­lia l’acu­sava d’un delicte d’homi­cidi per imprudència greu i sos­te­nia que el caçador no va tenir en compte “les pre­cau­ci­ons més bàsiques i ele­men­tals” quan va dis­pa­rar dos trets con­tra un sen­glar tot i saber que la víctima es “tro­bava en la tra­jectòria de tir”. La sentència resol que no ha que­dat pro­vat que el pro­ces­sat dis­parés en línia recta i con­clou que la mort del com­pany de colla va ser “fortuïta i del tot impre­vi­si­ble” per culpa del rebot d’un frag­ment d’un dels dos pro­jec­tils que va dis­pa­rar.

“De la dinàmica de l’acci­dent, única­ment es pot con­cloure que el que es va pro­duir va ser una situ­ació estra­nya, inha­bi­tual i fortuïta, del tot impre­vi­si­ble, i no es revela una falta de cura per part de l’acu­sat”, con­clou el jut­jat penal 1 de Girona.

La sentència de la jut­gessa Anna Fluvià argu­menta que les pro­ves deter­mi­nen que un dels dos trets que va dis­pa­rar l’acu­sat va impac­tar con­tra una superfície rígida i això va pro­vo­car que la bala sortís rebo­tada con­tra la víctima, impac­tant-li per l’esquena: “Que l’impacte fos con­seqüència d’un rebot no es tra­du­eix en una infracció del deure de cura de l’acu­sat merei­xe­dora d’un retret penal, sinó en un acci­dent de caça fortuït en una acti­vi­tat en la que tots els par­ti­ci­pants accep­ten, de manera voluntària, uns ris­cos supe­ri­ors a qual­se­vol altra en la que no s’uti­lit­zen armes de foc”.

La fis­ca­lia dema­nava 3 anys de presó per un delicte d’homi­cidi per imprudència greu. La defensa, encapçalada pel lle­trat Joan Pere Zapata, va sol·lici­tar l’abso­lució.

El jut­jat exposa que els fets van tenir lloc l’1 d’octu­bre del 2017 quan acu­sat i víctima , ambdós mem­bres de la Colla Can Jordi de Vila­da­sens-Vilo­priu-Sant Jordi Des­valls, van par­ti­ci­par en una batuda de sen­glar en una àrea pri­vada de caça de la Creu de Felli­nes. Els par­ti­ci­pants es van “assig­nar aleatòria­ment” les para­des, que ja esta­ven “pre­es­ta­bler­tes des de feia molts anys”.

La sentència recull que com que aquell dia eren pocs par­ti­ci­pants, un total de sis, van ocu­par aque­lles para­des “millor valo­ra­des” perquè eren des de les que hi havia més pro­ba­bi­li­tat de veure i caçar sen­glars. De fet, apunta que les para­des on es van apos­tar pro­ces­sat i víctima eren de les “millor con­si­de­ra­des”. Un i altre esta­ven a una distància d’uns 135 metres.

El “succés fatídic” va pas­sar cap a les deu del matí, després que la gos­sada espantés els sen­glars i els des­placés de la zona bos­cosa fins a camp obert. Ales­ho­res, el pro­ces­sat va dis­pa­rar amb el seu rifle els dos pro­jec­tils. Un va impac­tar direc­ta­ment en un sen­glar però l’altre va xocar con­tra una superfície rígida i va rebo­tar. El pro­jec­til va entrar per l’esquena en la víctima, que va morir per un xoc hipo­volèmic.

“No ha resul­tat pro­vat que l’acu­sat dis­parés en línia recta cap a on hi havia la víctima, ni que ho fes ome­tent les pre­cau­ci­ons i cau­te­les més ele­men­tals. La mort de la víctima va ser oca­si­o­nada, de forma fortuïta i del impre­vi­si­ble, pel rebot d’un frag­ment d’un pro­jec­til”, con­clou la sentència.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia