Àsia
Malàisia eliminarà la pena de mort obligatòria del Codi Penal
El govern estudia càstigs alternatius per a 11 delictes per als quals fins ara s’aplicava la pena capital
Més d’un miler de persones estan al corredor de la mort, però des del 2018 hi ha una moratòria de les execucions
Malàisia ha anunciat aquest divendres l’eliminació de la pena de mort obligatòria que fins ara s’aplicava automàticament a diversos delictes, inclosos el narcotràfic i terrorisme, i el càstig dependrà de la decisió del jutge.
En un comunicat, el ministre de Justícia malaisi, Wan Junaidi, ha explicat que en el marc de la reforma del Codi Penal el govern estudia càstigs alternatius per a 11 delictes pels quals fins ara s’aplicava la pena capital obligatòria.
Junaidi ha afegit que l’executiu ha aprovat aquest canvi legislatiu després de rebre les recomanacions d’un comitè especial encarregat d’estudiar la pena de mort al país, on s’executa per enforcament.
Actualment hi ha 1.359 persones al corredor de la mort a Malàisia, però el país va declarar una moratòria de les execucions el 2018, malgrat que des d’aleshores s’han continuat imposant condemnes a mort.
En un comunicat, la Xarxa Contra la Pena de Mort a Àsia (ADPAN, en les seves sigles en anglès) ha celebrat la iniciativa del govern malaisi i ha afirmat que les autoritats haurien de treballar també per a protegir les “mules” i altres víctimes del narcotràfic, així com les persones amb problemes mentals, i donar suport a la reinserció. “La pena de mort obligatòria no és justa i treu als jutges la llibertat de sentenciar segons la situació de cada acusat”, ha assenyalat l’entitat.
Al Sud-est Asiàtic, la pena de mort continua vigent per a delictes greus a Singapur, Indonèsia, Malàisia, Tailàndia i Vietnam. Les execucions es realitzen per enforcament, afusellament o injecció letal.
La junta militar de Birmània (Myanmar), que feia tres dècades que no aplicava la pena màxima, va anunciar la setmana passada que executarà quatre dissidents condemnats a mort, tot i que no va concretar la data en què els matarà.
Pena de mort en suspens per a un exdirectiu d’una elèctrica estatal xinesa
EfeUn antic executiu de la companyia estatal xinesa de generació d’electricitat Huadian ha estat sentenciat a pena de mort suspesa durant dos anys per acceptar suborns, han informat avui mitjans estatals.
Yun Gongmin va ser acusat per un tribunal de Changchun (capital de la província de Jilin, al nord-est) d’abusar del seu poder i embutxacar-se uns 468 milions de iuans (70 milions de dòlars, 65 milions d’euros) entre 1992 i 2016 en diversos dels càrrecs de responsabilitat que va ocupar en institucions del Partit Comunista xinès (PCX) i empreses estatals, segons l’agència oficial Xinhua.
El tribunal considera que la quantia dels suborns és “especialment gran” i les circumstàncies en què Yun va cometre els delictes, “especialment atroços”, però ha decidit deixar en suspens la sentència en considerar com a atenuants la confessió i penediment de l’acusat, així com la seva cooperació per retornar els diners.
Les penes de mort suspeses són relativament comuns a la Xina en casos de corrupció i signifiquen que, si el reu no comet altres delictes i té bon comportament durant el període en el qual està vigent la suspensió, pot veure la pena capital commutada a cadena perpètua.
El passat dia 2, un excap del PCX de la província insular de Hainan va rebre la mateixa condemna per acceptar suborns.
Després de la seva arribada al poder el 2012, l’actual secretari general del PCX i president de la Xina, Xi Jinping, va començar una campanya anticorrupció en la qual diversos alts càrrecs xinesos han estat condemnats per acceptar suborns milionaris.
Si bé aquesta campanya, un dels programes estrella de Xi, ha destapat importants casos de corrupció al PCX, alguns crítics han apuntat que també podria ser utilitzada per acabar amb la carrera política d’alguns dels rivals del líder del partit.
La pròxima tardor tindrà lloc a Pequín el XX Congrés del Partit Comunista, en el qual Xi podria començar un tercer mandat inèdit entre els seus predecessors de les últimes dècades.