Educació

la crònica

L’acadèmica i l’anecdòtica

“No ens sorprèn, és l’habitual; en un tribunal de 200 alumnes n’hi ha un o com a màxim tres o cap que demanen fer-lo en castellà”

Al cam­pus de Mon­ti­livi de la UdG, els for­mu­la­ris amb els quals els bat­xi­llers dema­na­ven els enun­ci­ats dels exàmens en cas­tellà eren una anècdota: “Majo­ritària­ment han triat el català; com sem­pre.” Manu­ela Hidalgo, la coor­di­na­dora de les pro­ves d’accés a la uni­ver­si­tat (PAU) als tri­bu­nals de les comar­ques giro­ni­nes, con­tes­tava així, sense mag­ni­fi­car la qüestió lingüística, tot recor­dant que a les pro­ves sem­pre s’havia garan­tit el cas­tellà a qui ho dema­nava. La diferència, aquest any, explica Hidalgo, és que el for­mu­lari, omplert sense iden­ti­fi­cació de l’exa­mi­nand, “garan­teix l’ano­ni­mat, que no se sig­ni­fi­qui”. Aquest cas­tellà “anecdòtic” a les PAU de les comar­ques giro­ni­nes s’exem­pli­fica amb per­cen­tat­ges: un 1,5% d’un total de 3.674 estu­di­ants han dema­nat l’enun­ciat d’alguna de les matèries en cas­tellà en els dis­set tri­bu­nals repar­tits en nou cen­tres de Girona, prin­ci­pal­ment a les facul­tats del cam­pus de Mon­ti­livi i del cam­pus del Barri Vell, a l’ins­ti­tut Mont­sa­copa d’Olot i a tres ins­ti­tuts de Figue­res: l’Ale­xan­dre Deu­lo­feu, el Narcís Mon­tu­riol i l’Oli­var Gran. “No ens sorprèn, és l’habi­tual; en un tri­bu­nal de 200 alum­nes n’hi ha un o com a màxim tres o cap”, resol la coor­di­na­dora de les PAU.

“El català és la pri­mera llen­gua, la d’accés, amb la qual s’han esco­la­rit­zat. És la llen­gua acadèmica i de relació entre molts d’ells, encara que tin­guin orígens dife­rents”, des­ta­cava la pro­fes­sora de cas­tellà de l’ins­ti­tut Sal­va­dor Espriu de Salt, Glòria Gar­cia, que havia acom­pa­nyat els alum­nes, satis­fets de la pri­mera prova, com l’Alba i en Nabel. “És neces­sari que el català s’uti­litzi, perquè no s’ha de per­dre”, hi afe­gia en Nabel. La gran majo­ria dels estu­di­ants enques­tats a la Facul­tat de Dret de la UdG i pro­vi­nents d’ins­ti­tuts d’Arbúcies, Santa Coloma de Far­ners, Anglès o del cen­tre pri­vat Les Alzi­nes havien optat per fer la prova acadèmica que més es tem amb la llen­gua amb la qual un se sent més còmode. “Fer-lo en una altra llen­gua seria una difi­cul­tat afe­gida”, asse­nya­lava, amb tot el sen­tit comú del món, la pro­fes­sora Gar­cia. Però els joves no són ali­ens a la política. L’Abril, de l’ins­ti­tut Rafael Cam­pa­lans d’Anglès, hi afe­gia la defensa d’un model: “En la pro­blemàtica lingüística s’ha de donar importància al català.” Vol estu­diar eco­no­mia a la UdG. “M’expresso millor i és la meva llen­gua materna”, deia la Idoia, de Les Alzi­nes, que tot i fer un cicle supe­rior de maqui­llatge i carac­te­rit­zació vol tenir la selec­ti­vi­tat. “Apren­dre llengües ens enri­queix; que cadascú triï el que vul­gui”, hi afe­gia. Al final el que s’imposa com a pro­blema no ho és i el que es pre­veu l’exa­men defi­ni­tiu es resol amb un som­riure rela­xat i un “no era gaire difícil”. Amb els ner­vis alli­be­rats amb voca­bu­lari i gramàtica cas­te­llana i la con­fiança recu­pe­rada, s’enfron­ta­ven a l’anglès, l’idi­oma estran­ger esco­llit per més de 3.000 estu­di­ants, davant la sei­xan­tena que havien optat pel francès o els “anecdòtics” qua­tre que havien optat per l’italià, i un que s’exa­mi­nava d’ale­many.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.