Societat

El Pla de l’Estany mira de salvar el món rural

Un full de ruta marca accions per reactivar un territori on pagesos i ramaders estan passant per una situació molt delicada

La dotació econòmica inicial, a càrrec del Consell Comarcal, permet preparar les primeres accions, centrades en els productes de proximitat

El producte local té poca presència a les fires i als allotjaments

Com arreu, al Pla de l’Estany el sec­tor pri­mari està en declivi. L’any 1982 hi havia 1.168 explo­ta­ci­ons agrícoles o rama­de­res i el 2019 n’eren 688. Segons les dades del 2019, a pagès només hi tre­ba­llen 351 per­so­nes, bona part dels quals com a autònoms. Els muni­ci­pis amb més ocu­pació agrària són Sant Miquel de Camp­ma­jor, Camós i Vila­de­muls (superen el 25% de la seva població activa) i els que menys, Banyo­les, Palol de Revar­dit i Serinyà (no arri­ben al 2,5%). Les edats són ben sig­ni­fi­ca­ti­ves: només el 5,7% dels page­sos tenen menys de 35 anys, men­tre que el 25% supera els 65 anys.

Full de ruta

Un pla estratègic del món rural pen­sat per reac­ti­var les zones rurals de la comarca, ini­ciat el 2019, però que per culpa de la pandèmia no s’ha pogut acti­var fins ara, pre­veu prop de 30 pro­jec­tes no només rela­ci­o­na­des direc­ta­ment amb el sec­tor pri­mari sinó també amb altres acti­vi­tats, espe­ci­al­ment un turisme vin­cu­lat a la page­sia. En parau­les del Con­sell Comar­cal , res­pon­sa­ble del pla, l’objec­tiu és “impul­sar ini­ci­a­ti­ves amb poten­cial per esde­ve­nir font de cre­ació i esta­bi­lit­zació d’ocu­pació, alhora que una palanca per situar el medi rural de la comarca com un dels ele­ments cen­trals de la seva agenda política, social, econòmica i medi­am­bi­en­tal”.

El pro­ducte local

Si bé el pla anirà més enllà de l’acti­vi­tat agrícola i rama­dera pròpia­ment dita, alguns dels prin­ci­pals objec­tius hi fan referència: visi­bi­lit­zar, valo­rit­zar i sin­gu­la­rit­zar el pro­ducte local; impul­sar la comer­ci­a­lit­zació i con­sum de pro­ducte local; pro­moure cul­tius i pro­duc­tes amb valor afe­git; millo­rar ser­veis i infra­es­truc­tu­res (viàries, telemàtiques o de trans­port) i col·locar pro­duc­tes locals en els esta­bli­ments turístics. Una par­tida ini­cial de 50.000 euros dels pres­su­pos­tos d’aquest any del Con­sell del Pla de l’Estany ho farà pos­si­ble.

Les tres pri­me­res acci­ons ja estan a punt i posen el focus pre­ci­sa­ment en els pro­duc­tes de pro­xi­mi­tat. Es tracta, d’una banda, de la publi­cació d’un catàleg (imprès i digi­tal) de pro­duc­tes ali­men­ta­ris i ser­veis agro­turístics, sem­pre de pro­duc­tes locals. Una altra acció, bate­jada com Poble a poble, agenda del pro­ducte local, serà un calen­dari d’acti­vi­tats amb els pro­duc­tes comar­cals de refe­rent (for­mat­ges, llet, mel, carn, etc.), amb l’objec­tiu de fer visi­bles aquests pro­duc­tes i fomen­tar-ne la comer­ci­a­lit­zació i el con­sum. I final­ment uns iti­ne­ra­ris per des­co­brir explo­ta­ci­ons agrícoles i rama­de­res, on s’ofe­ri­ran experiències gas­tronòmiques. De moment se’n farà una prova pilot amb tres rutes. Paral·lela­ment es posarà en marxa un web plan­te­jat com una eina de tre­ball. “Hem de fer una cam­pa­nya de difusió molt forta perquè la gent sàpiga que té al seu abast el pro­ducte local, que con­su­mir-lo sigui el més nor­mal del món”, expli­quen a l’ens comar­cal.

L’anàlisi

El punt de par­tida del pla és una memòria ela­bo­rada per les geògra­fes Isa­bel Salamaña, Anna Roca i Laura Sáez i l’ambi­entòleg Sergi Nuss. En aque­lla anàlisi, pro­ducte de tallers i reu­ni­ons amb els sec­tors impli­cats, hi ha una extensa llista d’aspec­tes nega­tius detec­tats en el tre­ball de camp rea­lit­zat prèvia­ment. Hi des­ta­quen la “poca atenció a la rura­li­tat” que hi ha a l’hora de pla­ni­fi­car urbanísti­ca­ment; la con­ta­mi­nació per nitrats i altres impac­tes en el medi ambi­ent; el des­co­nei­xe­ment del destí del pro­ducte perquè en bona part es ven a la indústria agro­a­li­mentària; poca pro­ducció de pro­ducte local i poc cone­gut i des­vin­cu­lació d’aquest pro­ducte autòcton de les altres acti­vi­tats del món rural (turisme, esport, etc.).

Una dada sig­ni­fi­ca­tiva és la presència mínima dels pro­duc­tes de pro­xi­mi­tat en les fires de la comarca i en els esta­bli­ments turístics, s’asse­nyala en l’informe.

Urba­nisme per­ju­di­cial

La taca de l’àrea urbana de Banyo­les i la seva expansió cap a Camós, Por­que­res i Cor­nellà del Terri i el seu pla­ne­ja­ment urbanístic, poc pro­per a l’acti­vi­tat agrària –s’adver­teix a la memòria–, estan pro­vo­cant més d’un mal­de­cap a les explo­ta­ci­ons agràries d’aquesta perifèria urbana. “S’entén el rigor que exi­geix l’admi­nis­tració però també cal­dria que aquesta apostés per solu­ci­ons úniques i de con­sens per evi­tar la pèrdua de més espais agra­ris i con­tri­buir direc­ta­ment als rep­tes de futur de les explo­ta­ci­ons periur­ba­nes.”

Avan­tat­ges

A favor seu, els page­sos tenen –s’asse­nyala en aque­lla anàlisi– una “situ­ació geo­es­tratègica d’excel·lència i bones con­di­ci­ons agro­climàtiques”. També el poten­cial que hi ha en pro­duc­ci­ons arte­sa­nes (mel, xai de ramat, horta, llúpol, menta, for­mat­ges, fari­nes); en la intro­ducció de sis­te­mes de pro­ducció ecològics o en inver­si­ons en obra­dors, sane­ja­ment, emma­gat­ze­matge o maquinària.

ORIOL SERRÀ CONSELLER COMARCAL D’AGRICULTURA DEL PLA DE L’ESTANY

“L’agricultura i la ramaderia estan a l’UCI”

R. Estéban
Oriol Serrà, alcalde de Sant Miquel de Campmajor és el conseller comarcal d’Agricultura i vicepresident territorial de l’Associació de Micropobles de Catalunya. A la memòria del pla crida l’atenció les xifres alarmants relatives al sector de l’agricultura i la ramaderia a la comarca. Com qualificaria, la situació en què es troba?
Estan a l’UCI. Com a país, hem de canviar d’estratègia. No hi ha relleu generacional perquè desapareix la gent gran i és molt complicat atraure jovent, entre altres raons perquè no hi ha habitatge. Des de l’associació de micropobles hi estem treballant i, de fet, aquest any hem aconseguit que en els pobles de menys de 2.000 habitants, si un fill de pagès s’hi vol quedar a viure i demostra que treu benefici de les propietats -tot i que no hi treballi- es pugui construir una casa, encara que no sigui a la mateixa finca. Fins ara no es podia. D’altra banda, estem treballant amb la Generalitat en la redacció de l’Estatut del Micropoble per fer una discriminació positiva cap aquests pobles i comarques.
L’habitatge és un problema, al Pla de l’Estany?
Els preus de l’habitatge són molt alts aquí, igual que en altres comarques. Els preus estan totalment fora de mercat. Hem d’aconseguir habitatge públic, habitatge social. El pla estratègic preveu això.
Potser la societat no és conscient de la importància del sector agrícola.
Mira, el que està clar és que no tothom ha de fer de pagès, però la pagesia no pot desaparèixer. Si agafes tots els pagesos del Pla de l’Estany (o d’allà on sigui) i els dius “nois, va, marxeu un any de vacances amb tot pagat”, al cap d’un any els turistes només hi trobaran esbarzers. Al final, el pagès no només fa de pagès sinó que manté el territori. A França, per exemple, els pagesos reben unes subvencions de l’estat perquè mantinguin el territori: marges, camins... que al cap i a la fi és una riquesa per al turisme.
Al marge de l’agricultura i la ramaderia, quines altres sortides hi ha, per al món rural a la comarca?
En el pla hi entra de tot, des del turisme rural a feines que avui es poden fer tranquil·lament des de casa, com ara determinats professionals.
El turisme rural no ha perdut una mica el sentit que tenia al principi?
És que es va inventar perquè fos un complement al pagès, mentre continuava mantenint la seva feina al camp. Però al final, bona part del turisme rural són gent que no tenen res a veure amb el sector primari, que compren cases i obren un allotjament. Són gent desvinculats totalment de la pagesia. Això hem de reconduir-ho. Hi ha d’haver unes sinergies, una col·laboració entre aquest turisme i la pagesia. I el que ens ha fet molt mal són els habitatges d’ús turístic. Es van crear pensant en la costa, però a l’hora de la veritat s’han implantat en el món rural i hi estan creant molts problemes.

“Les administracions són una policia per sancionar”

A Unió de Pagesos no els han consultat a l’hora de preparar el pla estratègic, lamenta el responsable del sindicat al Pla de l’Estany, Miquel Puigdevall. A l’inici del procés, recorda, els van convocar a una reunió a Camós, quan en realitat es feia a Vilademuls i quan hi van arribar, ja s’acabava. Aquest és l’únic contacte d’Unió de Pagesos amb el pla estratègic del món rural.

A l’ens comarcal asseguren, en canvi, que, independentment de si es va convidar o no Unió de Pagesos, sí que es va fer una crida a cadascun dels pagesos de la comarcal a participar a títol individual a les taules del sector primari.

Si bé no pot valorar el document, Puigdevall fa una reflexió genèrica i molt rotunda sobre la situació que viu el sector al Pla de l’Estany i a la resta del país: “Cada dia som menys. No en quedarà cap, de pagès.” Segons el seu parer, la gent que es dedica a l’agricultura i la ramaderia –almenys, a la seva comarca– a més de viure una crisi econòmica fortíssima, estan mal vistos per una bona part de la societat, bé perquè els seus vehicles són un destorb a la carretera o perquè se’ls acusa de contaminar. El problema de fons –hi afegeix– és la poca consideració que tenen els pagesos per part de les administracions (“som pocs vots”), fins al punt que aquestes s’han convertit en unes “policies per sancionar i no pas per orientar”; no tenen una visió a llarg termini i busquen només un rendiment immediat. Ni tan sols s’ha solucionat el problema del senglar, segons ell, perquè la Generalitat té més en compte els interessos dels caçadors que els dels pagesos.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.