Societat
Eufòria volcànica
Núria López (‘Eufòria’) diu que se sent molt cuidada pels garrotxins
Afirma que té ganes d’iniciar projectes professionals
Les referències als volcans de la Garrotxa han estat constants per part del jurat i els coaches d’Eufòria (TV3) per qualificar la feina i les actuacions de la Núria López, la noia de Can Xel de Santa Pau. I la veritat és que, com l’activitat volcànica subterrània prèvia a les erupcions, la Núria ha sacsejat setmana rere setmana el substrat social garrotxí, que ha acabat esclatant amb la força que ho va fer el volcà Croscat, que té a tocar de casa seva, ara ja una mica més de deu mil anys. Les veïnes i els veïns de la comarca necessitaven un volcà com la Núria, que els despertés de les males sensacions en què els havia sumit la pandèmia i les restriccions associades, que els insuflés autoestima i que escampés un clam d’esperança a les noves generacions de garrotxines i de garrotxins.
Divendres a la nit, el restaurant familiar, on es van reunir més de 200 persones –familiars, amics i admiradors– per seguir la gala final d’Eufòria, i la plaça Major de Santa Pau, que es va omplir de veïnes i veïns per donar suport a la Núria, són un bon exemple de l’ambient generat a la comarca per la participació de l’olotina en aquest programa de TV3.
La Núria n’és conscient, d’aquesta sacsejada volcànica. “Soc molt conscient de la moguda que hi ha a Olot, Santa Pau i la Garrotxa i estic eternament agraïda a la meva terra i a la meva gent. Gràcies per tot el suport, per tots els ànims, per fer-me sentir la filla de la Garrotxa, com la pubilla, em sento molt cuidada i això és molt bonic”, ha afirmat. Diu que Eufòria li ha canviat la vida, però que ella no ha deixat de ser la Núria López de sempre. “De cop i volta ets més coneguda, la gent em para pel carrer, rebo molts missatges a les xarxes, però la meva vida és molt normal, potser no faig tanta vida social per cuidar la veu. Són etapes de la vida”, diu. I hi afegeix: “Sí que m’ha fet una persona més esponja, més adaptable i m’ha ajudat a centrar-me en el dia a dia.”
La Núria, que s’està formant en arts escèniques, remarca que els setze concursants escollits per participar en el programa de TV3 són els que han guanyat –la Mariona és la guanyadora oficial i en Triquell i ella, els finalistes–. I, preguntada sobre com influirà això en la seva carrera artística, diu que té moltes ganes d’iniciar projectes professionals. “Hi ha propostes, ja s’anirà veient”, sentencia.
El secret del volcà, un musical dirigit per Jordi Massegur, i col·laboracions espontànies en d’altres espectacles són les primeres ratlles d’un currículum, que, ara, després del seu pas pel programa, es preveu eufòric. A la potència i qualitat de la seva veu i a la bona execució de les coreografies destacades pels responsables artístics d’Eufòria, el secret de la Núria, segurament, està en el fet que no ha perdut la senzillesa, la qualitat humana i l’empatia pels qui l’envolten de quan, fent de cambrera a Can Xel –una feina que compaginava amb els estudis de turisme–, escombrava i cantava fent servir l’escombra com a micròfon. Ho van recordar dues de les aleshores seves companyes, que també escombraven amb ella.