Escrivá demana “empatia” amb el fenomen migratori
El ministre qualifica “d’episodi dramàtic” els fets recents de Melilla, que s’estan investigant, i manté que la gestió al Marroc és molt complexa
Participa com a convidat en el Fòrum Social Pere Tarrés
El ministre d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions, José Luis Escrivá, ha demanat aquest divendres que “s’entengui” la situació que viu el Marroc amb la migració i demanava “empatia i sensibilitat” en un tema tan complex com és el fenomen migratori. Els fets tràgics a la tanca de Melilla de l’últim cap de setmana, que van generar el rebuig de l’opinió pública, van centrar gran part de les preguntes que es van fer durant el col·loqui posterior del Fòrum Social de la Fundació Pere Tarrés, que recuperava el format presencial i que s’ha convertit en els últims quinze anys en un espai de trobada i reflexió del sector social.
Escrivá va qualificar “d’episodi dramàtic” els fets ocorreguts, en què van morir una vintena de migrants i molts van resultar ferits, i hi va afegir que caldrà esperar les investigacions que estan en curs i depurar responsabilitats. Segons va explicar, les persones que van aconseguir creuar la tanca, 133 en total, són al centre d’estada temporal d’immigrants (CETI) de Melilla, on es treballa perquè la seva situació “sigui la millor possible”.
Durant el col·loqui, Escrivá avançava la creació de 120.000 llocs d’ocupació nets, el que considera un “bon ritme” de creixement del mercat de treball, que té el suport dels empresaris. Segons ell, el sector empresarial està afrontant la situació de crisi com una etapa transitòria i no està tallant ni la contractació ni la inversió. Un fet que, a parer seu, fa que la probabilitat d’associar una evolució negativa de l’activitat a una recessió sigui “baixíssima”. Segons ell, i gràcies a les dades del mercat de treball, la Seguretat Social “mai ha estat en una situació millor” i l’any 2024 ja podria estar en equilibri pressupostari. En la seva exposició inicial, el ministre destacava en positiu mesures impulsades pel govern espanyol, com ara l’ingrés mínim vital, que considerava una prestació estructural “pensada per a aquells que estan en la trampa de la pobresa”.