El TSJC confirma les mesures cautelars sobre els jardins de Sa Riera Living
Es confirma la mesura cautelar d’anotació al Registre de la Propietat sobre les finques afectades per l’edificació del macro complex a Sa Riera de Begur
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha desestimat novament les pretensions de la Promotora de Jardins de Sa Riera Living –Varia Sa Riera SA- i confirma la mesura cautelar d’anotació al Registre de la Propietat sobre les finques afectades per l’edificació del macro complex de 52 habitatges implantat a la Platja de Sa Riera de Begur. D’aquesta forma, els eventuals adquirents de la promoció tindran coneixement de l’existència d’un recurs contenciós administratiu impugnant les llicències d’obres quina finalitat és obtenir el final enderroc de l’edificació.
En una recent Resolució, de data 29 de Juny de 2022 i notificada el 5 de Juliol, la Secció Segona de la Sala Contenciosa Administrativa del TSJC ha confirmat la seva anterior sentència de 24 de Maig de 2022, i ha desestimat també la pretensió de la Promotora d’exigir a les Entitats Ecologistes una fiança superior als 500.000€.
La mesura afecta a la polèmica obra construïda a l’accés a Sa Riera de Begur, que ha desforestat 3 Hectàrees de bosc de la muntanya de Sa Riera construint una immensa baluerna de formigó que ha alterat de forma irreversible la fesomia i la imatge d’aquesta Cala de Begur i que ha encès la indignació de les xarxes socials un cop difós l’estat actual de l’obra.
Les obres foren objecte d’una denúncia urbanística en el seu inici i les 2 llicències d’obres atorgades per l’Ajuntament de Begur foren impugnades davant del Consistori el passat Gener de 2019 per part de SOS Aiguafreda i Salvem la Costa de Begur, d’Ecologistes en Acció de Catalunya i per la Federació de SOS Costa Brava.
Un cop desestimada la denúncia per part de la Junta de Govern de l’Ajuntament de Begur, les Entitats ecologistes han acudit a la via judicial, que es tramita davant dels Jutjats Contenciosos Administratius de Girona.
Les Entitats sempre han denunciat l’impacte paisatgístic crític de les obres i la seva impossible integració en l’entorn. Aquella denúncia del 2019 sobre la desproporció de l’obra i les irregularitats urbanístiques, avui ja es pot veure materialitzada amb l’excepcional destrossa efectuada en el paisatge.
