Pors en vista d’un futur incendi
Hi ha coincidència als municipis que la prevenció ha millorat i la població està més conscienciada, tot i que assumeixen igualment que el risc que es repeteixi continua sobre la taula
La majoria d’afectats han tirat endavant a la zona, però el fantasma del foc és ben viu
“Tenim l’entorn del poble controlat i força net i el dipòsit d’aigua per als bombers, ple. Però encreuem els dits perquè no torni a coincidir un incendi amb la tramuntana”, admet l’alcalde de Biure, Antoni Vallet, que no oblida els dos tràgics incendis del 2012 i el 1986. Els seus antecessors coincideixen que caldria treure més rendiment del paisatge. Albert Camps –batlle fa un decenni– creu que caldria incentivar la pagesia, i l’altre exalcalde, Martí Sans, continua pensant que també podrien tirar endavant projectes científics i divulgatius –com ara sobre l’origen geològic dels Pirineus o les plantes medicinals– per atraure visitants i mantenir el bosc més net.
A Biure, els pitjors estralls els va viure la família Bret, de Can Sistu. En David, pastor d’ofici, va veure morir el ramat de 500 ovelles, que ha lluitat per recuperar amb molts menys caps. “No ens hem refet; aguantem, sobrevivim, però és molt difícil i optes per fer el que bonament pots”, resumeix. No l’incomoda el record: “És necessari.” Però la calor d’aquests dies del trist aniversari neguiteja: “Més enllà de les franges, poca cosa més s’ha fet, i amb 3.000 ovelles pasturant, posem per cas, podríem tenir molts boscos nets”, il·lustra.
La reintroducció del pasturatge és una de les accions pilot en algunes zones, com ara les Gavarres, però de dimensions molt reduïdes. Una altra exveïna, la Marie-Laure Stermann, que també havia mirat de reconstruir la petita granja d’ases cinc anys enrere, va acabar marxant del poble, explica Camps. I es va endur els animals cap a Astúries, potser cercant un risc més reduït d’incendi en el clima atlàntic.
A Capmany, pioners
A Capmany, on va cremar el 99% del terme no urbanitzat, el propietari de l’antic càmping Les Pedres defuig les trucades dels periodistes: “El turisme és incompatible amb les tragèdies, i recordar-ho no ens fa cap bé”, rebla. El negoci va canviar de denominació, explica l’ara alcalde, Joan Fuentes, que lloa la perseverança de les petites empreses: “Alguns cellers, fins i tot, van comercialitzar vins fumats. S’hi barregen l’instint de negar la desgràcia i el de supervivència.”
L’exalcalde Jesús Figa veu bé altres mesures preventives, com ara la limitació d’accessos a espais naturals. I Fuentes admet que, amb la lliçó ben apresa, van ser “pioners a elaborar el pla de franges forestals”, en una prova pilot amb el terme veí d’Espolla, i van millorar accessos secundaris cap a la Jonquera i Cantallops, per facilitar l’evacuació de veïns en cas de vies tallades pel foc. Malgrat això, reconeix que és difícil mantenir-les un cop fetes: “Som un poble petit, sense plantilla”, i sempre hi ha el problema dels privats que no se’n cuiden, i tampoc hi ha mitjans per tramitar gaires reclamacions. Menció a part, diu, mereix el bosc que queda al darrere, on han guanyat conreu però encara poc.
En matèria de franges hi ha una altra derivada de resistència que els Agents Rurals han detectat en urbanitzacions que no han viscut encara el pas d’un incendi. El cap regional del cos, Ignasi de Dalmases, explica que “molts veïns no volen veure els arbres tallats al voltant de casa seva”, i aquests dies, a la Catalunya central, se n’han observat les conseqüències. “No hi ha prou efectius per salvar les cases d’una en una”, recorda el cap de la Regió d’Emergències de Bombers, Jordi Martín.
Pessimisme
Per aquest motiu, en diversos dels municipis han fet esforços per mirar de coordinar els efectius veïnals, de pagesos amb tractors i remolcs cuba d’aigua, per a una primera intervenció en cas de necessitat. L’alcalde de Masarac, Lluís Pujol, també lamenta la burocràcia per fer més cremes controlades a l’hivern, i per sol·licitar ajuts a administracions superiors. I entre els batlles del 2012 i els d’ara hi ha força coincidència que, tot i la feina feta, tard o d’hora els tocarà tornar a afrontar un altre incendi destructiu. I el millor és que no comenci.
LES FRASES
LES XIFRES
Vilanant, lloc d’homenatge enguany
La sala polivalent de Vilanant va ser, ahir a la tarda, l’epicentre d’uns actes de commemoració periòdics dels dos incendis que des de fa una dècada han fet altres municipis. Enguany, un decenni després, al voltant d’un centenar de persones van assistir a un homenatge institucional, amb parlaments d’autoritats.
Posteriorment, tota la comitiva es va traslladar fins al lloc on es va descobrir una escultura commemorativa feta per Philippe Pastor, a més de la descoberta d’una placa en reconeixement de tots els cossos d’emergències i voluntaris que van participar en l’extinció de l’incendi que va arrasar prop de 14.000 hectàrees, així com de les víctimes. El simbolisme del punt coincidia amb el fet que Vilanant, deu anys enrere, va ser un dels llocs on la feina de les dotacions terrestres dels Bombers de la Generalitat va aconseguir aturar l’avenç de l’incendi i tot el rastre de destrosses, després de més de sis dies cremant des de l’inici al Pertús.
El cul-de-sac de l’N-260
E.A
El tram final transfronterer de l’N-260, a la pujada entre Portbou i la frontera amb Cervera de la Marenda, va esdevenir una trampa mortal la tarda del mateix 22 de juliol del 2012, després que una segona burilla encesa llançada al marge des d’un vehicle encengués un foc que va anar baixant muntanya avall i va deixar diversos vehicles atrapats en successius culs-de-sac, entre revolt i revolt. Hi van morir dos turistes francesos, un pare i la seva filla, que encara recorden cada any al poble, i altres familiars i desenes de persones més es van salvar amb ferides doloroses aventurant-se pels escarpats penya-segats plens de bardisses seques i figueres de moro.
L’aleshores alcalde, el traspassat Josep Lluís Salas, va emprendre la reivindicació davant el govern estatal perquè milloressin el traçat de la via, molt estret i amb revolts de gairebé 180 graus on sovint queden encallats autocars, tràilers i fins i tot alguna de les moltes autocaravanes que fan el salt entre la Costa Brava i la Costa Vermella, pel coll de Belitres.
Fa cinc anys, el 2017, Salas encara no se n’havia sortit amb l’anterior administració del PP. I amb l’actual dels socialistes, el seu successor, Xavier Barranco, es queixa que “només s’estan eixamplant mínimament tres dels revolts”, i diu que el subdelegat, Albert Bramon, els va “deixar clar que no hi havia cap més actuació prevista” en un tram de carretera estatal “amb característiques que no arriben ni als mínims d’una simple comarcal”. No cal un nou traçat, ni tampoc un túnel, però com a mínim guanyar secció al tram, de tot just dos quilòmetres de longitud, i resoldre els taps que vehicles pesants generen sovint als revolts, quan han d’aturar-se i fer marxa enrere per maniobrar i corregir la trajectòria.
Refer protocols
Barranco, que rememora el rescat amb barca de les persones supervivents de la família que va perdre els dos membres difunts, ja era regidor aquell vespre de fa deu anys, i diu que al llarg d’aquest decenni ja han tingut algun altre ensurt. El darrer, l’any passat, amb un camió dels bombers que va quedar també atrapat en un incendi que, per sort, no va passar d’anècdota.
Per aquest motiu, Barranco amplia la queixa cap als responsables de la Generalitat, “que no han mogut un dit per fer pressió” durant aquests anys i perquè el 2012, i sempre que hi ha un incendi que provoca el tall de l’AP-7, l’N-II i el corredor que des del Voló continua cap a França, el trànsit general es desvia cap al pas de Belitres.
Pot ser una alternativa per als turismes, admet, però no pas per a vehicles articulats de transport o autocars, fet que “implica una imprudència absoluta” per part de Trànsit i els bombers, a més del ministeri. D’aquesta manera, els adverteix que, si hi ha més víctimes, apuntarà cap a la responsabilitat de les altres administracions. I afegeix a la llista de greuges que a la mateixa carretera, però en el tram de la Cerdanya, l’Estat sí que ha invertit per millorar-hi el traçat i eixamplar-la “en zones amb menys risc” de sinistralitat.