Societat

JOSEFINA CASTELLVÍ

L’estudi a l’Antàrtida del paper de bacteris i algues a la base de la cadena alimentària

Jose­fina Cas­tellví i Piu­lachs és una inves­ti­ga­dora cata­lana que fou pio­nera en la par­ti­ci­pació de l’Estat espa­nyol en la inves­ti­gació antàrtica i liderà la per­ti­nent base esta­blerta en aquell ter­ri­tori.

La seva con­tri­bució científica en el camp de la bac­te­ri­o­lo­gia marina fou molt relle­vant, par­ti­cu­lar­ment en els estu­dis del paper dels bac­te­ris i les algues com a base de la cadena ali­mentària. Per aquests tipus d’estu­dis, l’Antàrtida és un lloc únic a causa de l’enorme quan­ti­tat de nutri­ents. El seu interès sobre el com­por­ta­ment dels bac­te­ris en cli­mes extrems fou l’ori­gen de la seva cap­ti­vació per aquesta zona aus­tral del pla­neta.

Fou el científic Antoni Balles­ter qui reclutà Jose­fina Cas­tellví i, sense gai­rebé cap mena de mit­jans, con­jun­ta­ment amb Agustí Julià i Joan Rivera, l’any 1984 se n’ana­ren pel seu compte i risc a cer­car un lloc ade­quat per a la ins­tal·lació d’una poten­cial base de l’Estat espa­nyol. Fou gràcies a la seva tos­su­de­ria que final­ment el Govern espa­nyol acon­seguí entrar en el Trac­tat Antàrtic i decidí la cons­trucció de la pri­mera base. D’aquesta manera, Jose­fina Cas­tellví es con­vertí en la pri­mera dona de l’Estat espa­nyol que par­ti­cipà en una expe­dició inter­na­ci­o­nal en aques­tes ter­res glaçades.

El 1988, Antoni Balles­ter, líder de l’expe­dició, tingué un ictus que el deixà postrat en una cadira de rodes. Jose­fina Cas­tellví n’agafà el relleu i s’encar­regà de coor­di­nar la ins­tal·lació de la base antàrtica espa­nyola Juan Car­los I a l’illa de Livings­tone. Entre el 1989 i el 1994 en fou la direc­tora, i es con­vertí així en la pri­mera dona del món a ocu­par un càrrec d’aquesta rellevància.

A la base hi vivien dotze per­so­nes durant qua­tre mesos l’any.

Jose­fina Cas­tellví i Piu­lachs és una oceanògrafa cata­lana espe­ci­a­lista en micro­bi­o­lo­gia marina. El seu pare era metge. Estudià a l’Ins­ti­tut Mont­ser­rat. Es lli­cencià en bio­lo­gia a la Uni­ver­si­tat de Bar­ce­lona l’any 1957. Aca­bada la car­rera, Jose­fina Cas­tellví se n’anà a França per estu­diar-hi durant dos anys. Cap al 1960, quan s’espe­ci­a­litzà i es doc­torà en oce­a­no­gra­fia, era una jove de vint-i-cinc anys que començava la seva aven­tura científica: par­ti­cipà en les seves pri­me­res expe­di­ci­ons oce­a­nogràfiques en un vai­xell amb ban­dera fran­cesa i feu de pro­fes­sora de tre­balls pràctics en cur­sos de la Uni­ver­si­tat de la Sor­bona. Després de la seva aven­tura aus­tral visqué uns anys a Madrid, on s’havia encar­re­gat des del 1989 del Pro­grama Naci­o­nal d’Inves­ti­gació Antàrtica. El 1995 Jose­fina Cas­tellví tornà a Bar­ce­lona per diri­gir l’Ins­ti­tut de Ciències del Mar del Cen­tro Supe­rior de Inves­ti­ga­ci­o­nes Científicas (CSIC). Durant tota la seva vida labo­ral, com­pa­ginà la seva tasca inves­ti­ga­dora amb les con­ferències per divul­gar-la i amb l’escrip­tura de lli­bres, entre els quals des­taca Yo he vivido en la Antártida, que es publicà el 1996.

Jose­fina Cas­tellví fou mem­bre de la Comissió Inter­na­ci­o­nal de Mànagers de Pro­gra­mes Antàrtics (COM­NAP) que depèn del Trac­tat Antàrtic, direc­tora dels cur­sos sobre l’Antàrtida a la Uni­ver­si­tat Inter­na­ci­o­nal Menéndez Pelayo (1993), la Uni­ver­si­tat de Bar­ce­lona (1999) i la Uni­ver­si­tat Inter­na­ci­o­nal d’Anda­lu­sia (2004). Fou dis­tin­gida amb la meda­lla del Comitè de Per­fec­ci­o­na­ment de l’Ins­ti­tut Francès d’Oce­a­no­gra­fia de la Fun­dació Albert I de Mònaco (1978); l’Enco­mi­enda d’Isa­bel la Católica (1988); el Premi Proèmula 1994 a la dona direc­tiva de l’any; la Meda­lla d’Or al Mèrit Científic de l’Ajun­ta­ment de Bar­ce­lona (1995); la Meda­lla Narcís Mon­tu­riol al Mèrit Científic i Tec­nològic de la Gene­ra­li­tat de Cata­lu­nya (1996); el Premi Naci­o­nal 1998 de la Soci­e­tat Geogràfica Espa­nyola; la Creu de Sant Jordi de la Gene­ra­li­tat de Cata­lu­nya (2003); el Premi del Medi Ambi­ent 2003 de la Com­pa­nyia Naci­o­nal Suïssa; el Premi Esteve Bas­sols “Senyora de Bar­ce­lona” (2005); el Premi de Medi Ambi­ent 2006 de l’Ins­ti­tut d’Estu­dis Cata­lans, i el Reco­nei­xe­ment de “Català de l’any” (2014).

comu­ni­ca­cio@​fundoc.​net

www.​funfoc.​net

APORTACIONS CATALANES UNIVERSALS

El propòsit bàsic d’aquesta obra és fer coneixedors els ciutadans de Catalunya, i d’arreu del món, de les aportacions al progrés general de la humanitat dutes a terme pel poble català en el decurs de la història, en tots els camps d’activitat i que han traspassat fronteres
Pagès Editors
Fundació Occitano Catalana


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia