Societat

Gremis i patronals pioners a Europa

Algu­nes de les cor­po­ra­ci­ons gre­mi­als cata­la­nes, com suc­ce­eix en altres països d’Europa, han man­tin­gut, diver­sa­ment, la seva acti­vi­tat durant períodes de temps molt llargs. Així, el Gremi de Saba­ters de Bar­ce­lona, creat l’any 1202, és, segons alguns estu­di­o­sos, la cor­po­ració gre­mial més antiga d’Europa que, al segle XXI, con­ti­nua exis­tint, per bé que la seva acti­vi­tat sigui molt reduïda. De la mateixa època es pot con­si­de­rar el Gremi de Velers de Bar­ce­lona, puix que el 1200, en una dis­po­sició, el rei Pere I el Catòlic l’esmen­tava; però fou l’any 1533 quan Car­les I pro­mulgà les Orde­nan­ces de la Con­fra­ria de Tei­xi­dors de Vels de Seda, sota l’advo­cació de la Mare de Déu dels Àngels, que foren apro­va­des per les corts de Montsó el 24 de novem­bre de 1533 i cons­tituïren un veri­ta­ble orde­na­ment de la nor­ma­tiva labo­ral, comer­cial i de govern dels mem­bres del gremi, una còpia del qual es con­serva a la seu del col·legi. Amb l’abo­lició del règim gre­mial, l’enti­tat adoptà el nom de Col·legi de l’Art Major de la Seda de Bar­ce­lona l’any 1834, seguint així amb la dedi­cació de pro­moció i defensa de l’acti­vi­tat tèxtil sedera fins als nos­tres dies. L’any 1257 consta que al Con­sell de la Ciu­tat de Bar­ce­lona del Gremi de Fus­ters hi ha qua­tre repre­sen­tants, data que s’ha pres com el tes­ti­moni més antic en la memòria històrica d’aquest gremi, avui Gremi de Fus­ters, Ebe­nis­tes i Simi­lars de Bar­ce­lona. El 1393 es cons­tituí la Con­fra­ria de Mes­tres Fus­ters (domi­ci­li­ada el 1511 al car­rer de la Fus­te­ria de Bar­ce­lona) i d’acord amb el seu pres­tigi era pro­pietària de dos altars dedi­cats al seu patró, sant Josep, a la cate­dral de Bar­ce­lona. El Gremi de Cons­truc­tors d’Obres de Bar­ce­lona, creat el 1211, esde­vingué —sense can­viar de nom— una moderna orga­nit­zació empre­sa­rial a par­tir de la seva refun­dació el 1892. El Gremi de Fle­quers, creat el 1368, és, segons la seva auto­pre­sen­tació, “una de les poques cor­po­ra­ci­ons euro­pees que, inin­ter­rom­pu­da­ment, han man­tin­gut la seva con­dició”. Als segles XIV i XV es for­men altres gre­mis, com el Gremi dels Ser­ra­llers i el Gremi d’Impres­sors, que també han per­sis­tit en el temps.

El més des­ta­cat de tots els gre­mis moderns és, pos­si­ble­ment, el Gremi de Parai­res de Saba­dell, de 1559. Amb noves ordi­na­ci­ons el 1732, trans­for­mat en Ins­ti­tut Indus­trial de Saba­dell el 1863, en Foment de la Indústria vint anys després, celebrà, el 2009, el seu qua­tre-cents cin­quantè ani­ver­sari com a Gremi de Fabri­cants de Saba­dell (GFS). Un gremi modern que esde­vindrà l’orga­nit­zació patro­nal de grans dimen­si­ons en ple fun­ci­o­na­ment al segle XXI que es pot con­si­de­rar com la més antiga de Cata­lu­nya. I, pro­ba­ble­ment, també la més antiga d’Europa, car bona part de les grans patro­nals angle­ses, esco­ce­ses, suïsses... són del segon terç del segle XIX.

Foment del Tre­ball Naci­o­nal és una de les prin­ci­pals patro­nals cata­la­nes, i els seus orígens es remun­ten a l’any 1771 en la Reial Com­pa­nyia de Filats i Estam­pats del Prin­ci­pat de Cata­lu­nya. Com a con­fe­de­ració d’orga­nit­za­ci­ons empre­sa­ri­als i empre­ses de Cata­lu­nya, és mem­bre fun­da­dor de la patro­nal espa­nyola CEOE.

A més, des de maig de 2012 exer­ceix la secre­ta­ria exe­cu­tiva del Fodere (Fòrum per al Desen­vo­lu­pa­ment de les Empre­ses de les Regi­ons d’Europa), del qual forma part en repre­sen­tació de Cata­lu­nya i on es reu­neix amb les prin­ci­pals orga­nit­za­ci­ons empre­sa­ri­als de les altres regi­ons més indus­tri­a­lit­za­des d’Europa.

Amb l’ante­ce­dent directe de la Reial Com­pa­nyia de Filats de Cotó del Prin­ci­pat de Cata­lu­nya de l’any 1771, Foment del Tre­ball i els indus­tri­als que repre­sen­tava lide­ra­ren la inci­pi­ent Revo­lució Indus­trial que al llarg del segle XIX va dis­tin­gir Cata­lu­nya com a ter­ri­tori cap­da­van­ter d’Espa­nya i de l’Europa medi­terrània.

La Reial Com­pa­nyia de Filats de Cotó del Prin­ci­pat de Cata­lu­nya fou una orga­nit­zació empre­sa­rial pio­nera a l’Europa del segle XVIII.

Foment del Tre­ball també fou una ins­ti­tució pio­nera en la for­mació dels pro­fes­si­o­nals i els qua­dres tècnics que pos­si­bi­li­ta­ren al cos­tat de la ini­ci­a­tiva empre­sa­rial el procés d’indus­tri­a­lit­zació que dugué Cata­lu­nya a homo­lo­gar-se amb les soci­e­tats més avançades de l’època.

Al tom­bant del segle XX, Foment esde­vingué un punt de referència de la soci­e­tat cata­lana i de la seva vida econòmica. La par­ti­ci­pació activa en els esde­ve­ni­ments més trans­cen­den­tals de Cata­lu­nya i Espa­nya des de finals del segle XIX s’exem­pli­fi­quen en la seva deci­siva pro­moció d’enti­tats com l’Escola Indus­trial de Bar­ce­lona, la Zona Franca de Bar­ce­lona, les cam­bres d’Indústria i de Comerç, l’Asso­ci­ació d’Engi­nyers Indus­tri­als i la Caixa d’Estal­vis i Pen­si­ons de Bar­ce­lona (La Caixa); enti­tats totes de gran rellevància econòmica i social per al país.

En ple segle XXI, Foment del Tre­ball Naci­o­nal dis­posa d’un equip humà jove i pre­pa­rat que des de dife­rents àrees i depar­ta­ments dona res­posta a les neces­si­tats de repre­sen­tació i con­sulta dels asso­ci­ats.

Algu­nes dates relle­vants de la història de Foment del Tre­ball Naci­o­nal són la cre­ació com a òrgan d’expressió del diari El Bien Público (1849). Més enda­vant, els indus­tri­als cata­lans s’impli­ca­ren deci­si­va­ment en l’orga­nit­zació i la cele­bració de l’Expo­sició Uni­ver­sal de Bar­ce­lona (1888) i l’any següent, el 1889, adoptà del nom defi­ni­tiu de Foment del Tre­ball Naci­o­nal, i l’altre ins­tal·là la seva seu a la plaça de Santa Anna, número 4 (ara Por­tal de l’Àngel, número 4), antiga casa del marquès de Cas­tell­vell a Bar­ce­lona. Aban­derà la petició d’un model de gestió admi­nis­tra­tiva des­cen­tra­lit­zada i un con­cert econòmic per a Cata­lu­nya (1899). Esde­vingué soci fun­da­dor de la Caixa d’Estal­vis i Pen­si­ons de Bar­ce­lona, La Caixa, i hi assumí la pri­mera pre­sidència amb Lluís Fer­rer-Vidal. Pro­mogué la cre­ació de l’Escola Indus­trial de Bar­ce­lona, jun­ta­ment amb altres enti­tats públi­ques i pri­va­des (1904). A més a més, par­ti­cipà acti­va­ment en la petició al govern espa­nyol de cre­ació de la Zona Franca al port de Bar­ce­lona, que s’acon­se­gueix aquell mateix any (1916) i donà suport a la cele­bració de l’Expo­sició Inter­na­ci­o­nal de Bar­ce­lona del 1929. Més enda­vant, es tras­lladà a la seu actual de Via Laie­tana, a l’edi­fici finançat per subs­cripció dels seus asso­ci­ats (1934). Després, durant la Guerra Civil espa­nyola i la dic­ta­dura fran­quista (1936-1977) Foment del Tre­ball Naci­o­nal acon­seguí sub­sis­tir i renasqué amb l’asso­li­ment de la democràcia i sota l’impuls d’empre­sa­ris com Car­les Fer­rer Salat, Alfred Moli­nas, Josep Vilà Mar­sans, Andreu Ribera Rovira i Albert Folch (1977). Impulsà la cre­ació de la Con­fe­de­ració Espa­nyola d’Orga­nit­za­ci­ons Empre­sa­ri­als (CEOE), de la qual Car­les Fer­rer Salat fou el pre­si­dent (1978).

comu­ni­ca­cio@​fundoc.​net

www.​funDoc.​net

APORTACIONS CATALANES UNIVERSALS

El propòsit bàsic d’aquesta obra és fer coneixedors els ciutadans de Catalunya, i d’arreu del món, de les aportacions al progrés general de la humanitat dutes a terme pel poble català en el decurs de la història que han traspassat fronteres, en tots els camps d’activitat. Amb més d’un miler d’il·lustracions a color i 741 planes, és una obra imprescindible per conèixer la història del país
Pagès Editors
Fundació Occitano-Catalana


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.