Societat

La guitarra com a instrument de concert

Afirma Johan­nes Tinc­to­ris, com­po­si­tor fla­menc al ser­vei de la cort de Nàpols i un dels grans teòrics de la música renai­xen­tista, en el seu trac­tat De inven­ti­one et usu musi­cae (1483-1487), que la gui­tarra és un ins­tru­ment d’ori­gen català.

Sigui com sigui, el cert és que aquest ins­tru­ment va tenir una gran difusió arreu de les ter­res cata­la­nes durant els segles XV i XVI i, més enllà, les grans apor­ta­ci­ons tècni­ques, didàcti­ques i com­po­si­ti­ves rela­ci­o­na­des amb aquest ins­tru­ment han vist la llum al nos­tre país.

En la història de grans espe­ci­a­lis­tes d’aquest ins­tru­ment cal recor­dar Joan Car­les Amat (Monis­trol de Mont­ser­rat, 1577-1640), metge, escrip­tor i músic, autor del pri­mer trac­tat de gui­tarra: Gui­tarra española y vándola en dos mane­ras de gui­tarra cas­te­llana y cata­lana de cinco órde­nes (1586). Aquesta obra fa referència, per pri­mera vegada, a la tècnica de l’acord o ras­gue­ado, en con­tra­po­sició amb la del pun­te­jat tra­di­ci­o­nal de la viola i el llaüt.

A cavall dels segles XVIII i XIX, la música per a gui­tarra del com­po­si­tor Josep Fer­ran Sor con­vertí la gui­tarra en un ins­tru­ment de con­cert en una època en què es creia que només era apta per a la música popu­lar. A més era un gran gui­tar­rista i un mes­tre de la impro­vi­sació.

Josep Fer­ran Sor i Mun­ta­des estudià música a l’Esco­la­nia de Mont­ser­rat durant cinc anys, on començà a escriure les seves pri­me­res obres per a gui­tarra.

Men­tre estava estu­di­ant a la Reial Acadèmia Mili­tar de Matemàtiques de Bar­ce­lona, on assolí el grau d’ofi­cial, com­pongué l’òpera Il Tele­maco nell’isola di Calipso (1796). El 1808 rein­gressà a l’exèrcit i arribà al grau de capità. Durant l’ocu­pació de Napoleó Bona­parte acceptà un càrrec admi­nis­tra­tiu i quan es produí l’expulsió dels fran­ce­sos i el retorn de Fer­ran VII, s’exilià a París, on residí del 1813 al 1815.

Entre els anys 1815-1823 residí a Lon­dres, on tri­omfà com a gui­tar­rista, mes­tre de cant i com­po­si­tor. Hi estrenà una òpera còmica i tres ballets.

El 1823 viatjà a Rússia, on s’establí. El Tea­tre Bol­xoi de Mos­cou s’inau­gurà amb el ballet de Sor Cen­dri­llon, que ja havia tri­om­fat a Lon­dres i a París. Estrenà Marxa fúnebre per al fune­ral del tsar Ale­xan­dre I (1825) i obtingué un gran èxit amb el ballet Her­cule et Omp­hale amb motiu de la coro­nació del tsar Nico­lau I.

El 1827 retornà a París i en aquest període escrigué mol­tes de les seves millors obres per a gui­tarra, entre les quals des­taca el seu cèlebre Méthode pour la gui­tare (1830), que ha esde­vin­gut un clàssic.

Sor, que desen­vo­lupà el seu art dins el Roman­ti­cisme musi­cal català, fou un com­po­si­tor prolífic d’òperes, ballets, música reli­gi­osa, cançons per a veu i piano o gui­tarra i con­junts ins­tru­men­tals; quan morí la seva filla el 1837, com­pongué una missa a la seva memòria que seria la dar­rera obra.

L’actu­ació de Sor com a gui­tar­rista ini­cia una època d’esplen­dor d’aquest ins­tru­ment que arri­barà al seu punt cul­mi­nant amb el gui­tar­rista i el com­po­si­tor de Vila-real, Fran­cesc Tàrrega Eixea, con­si­de­rat el cre­a­dor de la tècnica de la gui­tarra clàssica del segle XX.

Els dei­xe­bles de Tàrrega difon­dran el seu mètode arreu del món. Amb ells, la gui­tarra asso­lirà el seu màxim apo­geu, i serà a Bar­ce­lona, prin­ci­pal cen­tre difu­sor d’aquest ins­tru­ment, on vin­dran els grans gui­tar­ris­tes del segle XX com Andrés Sego­via, Nar­ciso Yepes o Regino Sainz de la Maza a per­fec­ci­o­nar la seva tècnica amb mes­tres com Miquel Llo­bet i Solé, dei­xe­ble de Tàrrega, a qui devem els pri­mers enre­gis­tra­ments de gui­tarra clàssica, l’any 1925.

comu­ni­ca­cio@​fundoc.​net

www.​funDoc.​net

APORTACIONS CATALANES UNIVERSALS

El propòsit bàsic d’aquesta obra és fer coneixedors els ciutadans de Catalunya, i d’arreu del món, de les aportacions al progrés general de la humanitat dutes a terme pel poble català en el decurs de la història, en tots els camps d’activitat i que han traspassat fronteres. Amb més d’un miler d’il·lustracions en color i 741 planes, és una obra imprescindible per conèixer la història del país
Pagès Editors
Fundació Occitano-Catalana


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.