Feina a fer al Parlament, per explicar la situació i reflectir-la al reglament
La federació ja ha encetat contactes amb Ports i els grups d’ERC i JxCat al Parlament, en espera de tornar a comparèixer a la tardor a la cambra abans del debat del reglament de la llei de Ports
La nova Federació d’Associacions de Nàutica Popular ja es va reunir al juny amb el director de Ports de la Generalitat, Pere Vila, i el mes passat es van presentar a alguns diputats dels dos grups del govern, ERC i JxCat, al Parlament, on tenen previst comparèixer en comissió a la tardor per defensar la seva excepcionalitat dins del reglament pendent de la nova llei de Ports. La norma, de moment, estableix alguns requisits ja vigents ara, com ara les dimensions màximes de 7 metres d’eslora per 2,50 de mànega de les embarcacions.
Fins ara ha estat una de les referències perquè les embarcacions més modestes i clàssiques es poguessin beneficiar de l’estatus de populars, i tot i que la mateixa normativa de Ports preveu que es puguin superar en el cas de l’amplada –mànega– amb una tolerància del 10%, el secretari de la Llevantina de l’Estartit, Miquel Àngel Ros, recorda que n’han fet enrere diverses encara que fos pels complements i “n’hi ha més d’una afaitada i retallada”, per donar exemple i estalviar-se els conflictes amb què s’han trobat en altres associacions. Així, a més, posen fre a la tendència a embarcacions més grans que s’ha imposat en els darrers anys i que no volen que desvirtuï l’esperit fundacional.
La reivindicació comuna, però, és “que es clarifiqui la regulació i els criteris” per poder continuar, diu Ros, i Joan Miret, president de Llop de Mar, insisteix que “encara que la llei diu que s’ha de protegir la nàutica popular als ports, la qüestió és de quina manera es fa”.
I és que una de les polítiques que Ports de la Generalitat ha anat aplicant en la darrera dècada ha estat l’aposta per reduir el nombre d’embarcacions amarrades a l’aigua tot l’any, un fet que les associacions constaten amb la reducció progressiva de flotes pesqueres i la pressió de les entitats de nàutica recreativa per guanyar capacitat i poder créixer, però que topa amb les dificultats per promoure les anomenades marines seques en primera línia –un únic projecte automatitzat i en primera línia del Club Nàutic Sant Feliu fa anys que està desat al calaix– i la voluntat de molts navegants populars de sortir a la mar sempre que es pugui.
La lenta rotació, un escenari comú
Joan Miret, president de Llop de Mar, diu que “qui ha tingut una barca tota la vida, mereix continuar-la tenint”, però això es tradueix alhora en una lenta rotació dels associats, que sovint transmeten els amarradors de pares a fills o a d’altres familiars. A la Llevantina, repliquen que es pot trobar la mateixa situació entre els socis dels clubs nàutics, i és que la demanda nàutica, arran de la pandèmia i l’alliberament de peatges a les autopistes que col·lapsen platges, va a l’alça. En aquest context entren en joc les nodrides llistes d’espera, que a Ports i Llop de Mar tenen actives però a la Llevantina, per exemple, han suprimit pel fet que s’eternitzaven. Prioritzen, en aquest escenari, llogaters fidels o qui s’acosta sovint al taulell d’anuncis, com a prova que navegarà sovint. A Palamós, Agustí Salvador, de Font al Mar, destaca que prioritzen els fills de Palamós i que fa anys que no entren nous socis.