Societat

La nàutica popular lluita pel seu futur

Diverses entitats gironines promouen una federació amb vista a protegir amarradors per a embarcacions petites i a preus econòmics

Ports està pendent del nou reglament i avança només requisits, com ara el respecte pel medi

Cinc associacions gironines que centren l’activitat sense ànim de lucre en la nàutica popular s’han aliat, de moment, amb una sisena –Mar Sport d’Arenys– per garantir el futur de centenars d’amarradors i llocs d’avarada d’embarcacions amb preus assequibles al llarg del litoral català. Com a primer pas, han constituït una federació per guanyar pes d’interlocució i unificar criteris amb vista a la finalització de concessions que d’any en any pot implicar nous concursos públics. Joan Miret, president de l’associació guixolenca Llop de Mar i impulsor de la nova Federació d’Associacions de Nàutica Popular, defensa que haurien de “competir entre iguals” i tem la irrupció d’empreses amb ànim de lucre per explotar un mercat molt llaminer.

Fonts de Ports de la Generalitat assenyalen que la llei vigent de Ports, aprovada l’any 2019, preveu la continuïtat d’“un nombre raonable” d’amarratges econòmics als ports catalans. En el cas de girona, per exemple, acaben de millorar les instal·lacions a l’Escala, i recorden que el mateix text legal preveu que “promoure les activitats nàutiques, d’esbarjo, esportives i culturals associades, i vetllar per la sostenibilitat ambiental de la infraestructura i de les activitats que s’hi duen a terme, en un context de canvi climàtic, forma part dels objectius” de la norma.

Dos mercats paral·lels

En les darreres dècades, la nàutica recreativa ha consolidat un mercat que sovint, des de fora, es percep com a elitista, una etiqueta que els mateixos clubs nàutics miren d’evitar, però que ha allunyat de facto la majoria de veïns de poblacions costaneres d’una navegació que, fa un segle, abans de la generalització dels vehicles a motor, estava més estesa i arrelada.

D’aquí que en algunes poblacions, com ara Sant Feliu de Guíxols, Palamós, Blanes i l’Estartit, els usuaris que encara conservaven barques a la platja comencessin a organitzar-se a finals de la dècada dels setanta del segle passat. A la Llevantina de l’Estartit, el 1977 van aconseguir la primera de les autoritzacions anuals per als 37 socis d’aleshores, a la platja, i aquest estiu són ja 213 socis que gestionen 239 amarratges –26 dels quals de lloguer per acabar de sufragar el pressupost anual–, detalla el seu secretari, Miquel Àngel Ros. Els 520 euros anuals que paguen els socis queden molt enrere de les tarifes dels clubs privats.

A l’Estartit, l’entitat no va abandonar la incertesa de les renovacions anuals fins a la reordenació del port, fa tot just tres lustres. La concessió vigent de Ports, signada el 2009, els atorgava durant 20 anys tots els amarratges a l’aigua, un avantatge pel que feia a comoditat i reconeixement, però que va implicar que cada soci hagués de fer front a 8.000 euros per pagar les obres. Ros recorda que uns quants no hi van poder fer front, i ara que ja només resten set anys temen que la història es repeteixi.

A Sant Feliu de Guíxols, dues associacions s’han adherit a la federació. D’una banda, el Fortim, d’usuaris dels amarratges de Ports de la Generalitat –amb 100 candidats en la darrera llista d’espera i el més antic des del 2017–, que el 2015 ja van aconseguir que els mantinguessin les condicions. I, de l’altra, Llop de Mar, amb 270 associats més, molts dels quals amb barques i bots a la platja els anys setanta. En el seu cas, Miret rememora que el 2006 van aconseguir la concessió actual, amb alguns amarratges i línies d’avarada per a petites embarcacions a l’extrem de llevant de la platja, especialment concorregudes a l’estiu, però també la resta de l’any, perquè la majoria de socis són locals o de municipis de l’entorn.

A Llop de Mar, la concessió va expirar l’any passat i ara gaudeixen de la primera pròrroga de dos anys concedida per Ports. En situació similar hi ha l’associació Font al Mar de Palamós, pendent de l’encaix en el futur pla especial portuari, i Nàutica Esportiva Blanes, el president de la qual, Joan Jordi Llauradó, presideix la federació, que encara renova autoritzacions cada tres anys.

Millores ambientals

En espera de conèixer els requisits per a les noves concessions, les entitats ja tenen clar que hauran de fer inversions en matèria de sostenibilitat. A Llop de Mar, per exemple, on ja fomenten el caiac i tenen 62 inscrits al club de rem, assumeixen que no hi tindran cabuda motos aquàtiques i preveuen un punt de càrrega per a motors elèctrics d’embarcacions. I també plaques solars a les instal·lacions, un projecte que també tenen sobre la taula a la Llevantina de l’Estartit.

LES DATES

1976
es va fundar
la Llevantina de l’Estartit, que després de tres dècades a la platja va aconseguir amarratges el 2009.

LA XIFRA

1979
van constituir
la guixolenca Llop de Mar, que des del 2006 combina embarcacions a l’aigua amb una zona d’avarada a la platja.
6
entitats
s’han integrat a la nova Federació d’Associacions de Nàutica Popular, la majoria gironines i, de moment, una d’Arenys.

Boies inflacionàries a Palafrugell

Un dels darrers episodis que il·lustren la pressió del mercat sobre la nàutica recreativa ha estat l’increment de preus per llogar alguna de les 786 boies al litoral de Palafrugell –a Calella, Llafranc i Tamariu–, que enguany s’ha enfilat per sobre dels 3.000 euros tot just durant els mesos de temporada d’estiu, mentre que anys enrere era deu vegades inferior per a moltes a embarcacions petites d’entre 5 i 6 metres d’eslora. L’Ajuntament s’ha compromès a modificar condicions en el pròxim concurs o a assumir-ne la gestió –en el darrer pesava l’oferta econòmica per cada amarrador de la concessionària, i l’adjudicatària paga 1.400 euros per boia i temporada al consistori–. Malgrat això, i que hagin quedat un 10% de boies buides, hi ha casos en què els llogaters encara paguen més, 5.000 euros per temporada a Aiguablava, a Begur.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.