El lector informa: "Ensenyament: funcionaris que no funcionen"

"Faig referència a les adjudicacions de destinació pel curs 2007-2008, de la borsa d’interins de secundària, que es va publicar el passat dia 3 d’agost.
Aquestes llistes es confeccionen segons el número d’ordre de les dades del barem de cada professor interí i tal com diu la llei, han de ser respectades.
Tanmateix, s’han de respectar les confirmacions pactades entre professor i director, sempre que aquestes estiguin dintre de la normativa del pacte. També s’ha de respectar l’acolliment al Pla d’Estabilitat de 29 de maig, modificat pel decret 172/2005 de 23 d’ agost. I el que és més important, les places de que disposa el centre, i que no hagin estat demanades per cap funcionari.

Doncs bé, tots aquests requisits que segons la llei s’han de complir, no han servit de res, puix que s’han produït errors escandalosos, per no dir-ho amb paraules més grolleres.

Penso que Ensenyament a de tenir més serietat en les adjudicacions d’interins i ser molt més rigorós amb els acords presos .¿De què serveixen, sinó?

Inici del calvari
El meu calvari particular va començar quan no vaig poder fer la reserva de forma ordinària, ja que l’aplicatiu informàtic no em va permetre introduir les dades. Vaig consultar al Sindicat USTEC i em van dir que ho podia fer mitjançant certificat administratiu. Senyors, ho vaig fer de tres maneres diferents: per certificat administratiu, per fax i per correu electrònic des del mateix centre on treballava, l’IES Camí de Mar de Calafell, centre en el que feia quatre anys que impartia el servei docent.

El director em va confirmar, com en els cursos anteriors, hi havia quatre places per a interins, el meu número de barem era el més baix, amb molta diferència, ja que es varen donar les places a interins amb nombres com 16.000, 10.000, 20.000 i 7.000 i jo tinc el 3.906. Complia tots els requisits abans esmentats, però no va servir de res, em van enviar a un institut del Vendrell per algun criteri misteriós que hores d’ara, encara ignoro.

Tots els tràmits s’havien fet des de Calafell a la Delegació Territorial d’Ensenyament a Tarragona i dirigits a la cap de personal Isabel Esteve Molina. En veure la destinació vaig pensar que es tractava d’un error i vaig trucar per telèfon. Atesa molt malament per una tal senyoreta Anna, em van dir que fes un recurs. El vaig fer explicant el meu cas, i el vaig portar personalment a Tarragona. No em van contestar, també vaig enviar un e-mail a finals d’agost, a la Sra. Isabel Esteve, Cap de personal de la Delegació d’ensenyament de Tarragona, veient que la data d’inici del curs s’apropava i no es modificava la meva destinació.

No es va modificar, he hagut d’anar a l’IES del Vendrell amb la disbauxa que això em representa, ja que no condueixo. Trigo dues hores més per fer un quilometratge similar, però de pitjor combinació, al marge que l’Institut es troba situat en un polígon, a més de mitja hora a peu des de l’estació. Vull destacar els danys morals que em van produir amb aquest canvi tant dràstic. Els motius que dona l’Administració per no modificar l’adjudicació són infantils, per no dir ridículs, és a dir, no tenen ni cap ni peus.

¿Perquè ens van convidar a fer un recurs si sabien que no rectificarien res? ¿S’han rigut de nosaltres? ¿Ens han pres el pèl...? No ho sé, però s’ha de tenir una sensibilitat exquisida, i sobretot, un màxim de respecte per les persones afectades que pateixen les decisions que prenen. Cal pensar que darrera d’una adjudicació i ha una vida i una família que en pateix les conseqüències. Conec molts errors similars, sinó tant greus, que es podien haver arreglat amb una mica de generositat i bona voluntat de fer les coses ben fetes. Hom ha de fer valer amb garanties de professional, el càrrec que imparteix. Ja sé que de vegades és difícil. Per nosaltres, els professors interins, també ho és, i molt...

Però l’esforç s’ha de fer, perquè no sembli tot plegat el que han semblat enguany les adjudicacions definitives, en convocatòria única i sense canvi possible: un ball de titelles d’un surrealisme grotesc.

Amb molt d’afecte per a tots els interins que han patit errors similars o tractes poc respectuosos per part de les administracions".