Part de l’església de Barberà s’enderrocarà per l’esquerda
L’Arquebisbat de Tarragona assumeix l’obra i la retirada del timpà, i estudiarà com salvar la nau i el campanar
L’Ajuntament farà nous murs de contenció a partir de la demolició de dues cases més
L’Arquebisbat de Tarragona s’ha compromès, finalment, a enderrocar, els propers mesos –a l’octubre com a molt tard–, la capella del Roser de l’església de Santa Maria de Barberà de la Conca. L’ala adjacent a la nau principal, dedicada a la patrona del poble –que data de final del segle XIX i no té cap valor arquitectònic remarcable, tot i que sí emocional per a molts veïns–, serà, així, la darrera gran víctima de l’esquerda que, ara fa 12 anys, l’estiu del 2010, es va detectar que parteix pel mig el nucli urbà de la vila al llarg de més de 250 metres, i que avui es manté estable amb un moviment lineal anual d’uns 5 mil·límetres.
La decisió la va prendre, fa unes setmanes, una comissió tècnica específica que hi ha constituïda sobre l’esquerda, formada per l’arquitecte, el secretari i regidors municipals, tècnics de l’Institut Geològic i Cartogràfic de Catalunya (IGCC) i enginyers de Valeri Consultors. En una reunió amb el Departament de Cultura, l’Arquebisbat, finalment, va accedir a les peticions d’enderrocar la capella, que s’ha detectat que es mou de manera molt més ràpida que la resta de l’edifici, perquè, de fet, ja presentava certa inestabilitat original, ja que en va ser construïda sobre un monticle reomplert de runes. “Ja feia alguns anys que se’ls comentava, però ha arribat un punt que dius prou, no estem disposats a assumir les responsabilitats d’altres”, justifica, ara, l’alcalde, Marc Rovira. “Al final, és només una part del conjunt de l’església, i primer és la seguretat de tothom”, conclou. L’altra obra urgent que la propietat va assumir que caldrà fer a l’edifici, construït a final del segle XVIII, és la consolidació de diversos elements de la façana i la retirada del timpà romànic que hi ha sobre la porta a fi de preservar-lo, ja que està en greu perill de trencar-se. Així mateix, tot i que no és tan urgent, es va requerir l’Arquebisbat a fer un nou estudi de l’església principal d’aquí a l’octubre, ja que els tècnics creuen que seria possible preservar el campanar i la nau principal. “Només implica recursos i ganes”, etziba l’alcalde.
Fins ara, l’Ajuntament ja ha actuat en tres grans fases, en què s’ha gastat al voltant d’un milió d’euros, aportats sobretot per la Diputació de Tarragona, per mirar de frenar l’expansió i els danys de l’escletxa, aixecant murs de contenció i fent micropilotatges en tota l’àrea que va des del celler de la carretera fins a la mateixa església. I de moment, apunta Rovira, l’operació ha tingut prou èxit. “Seria una temeritat mirar de parar l’escletxa, així que el que fem és aïllar la part superficial de carrers, serveis i cases per mirar que es mogui per sota i així deixi d’afectar-les”, explica. “El terreny no el pararem. Humanament, és impossible parar la naturalesa”, es resigna.
Això sí, els problemes generats per l’esquerda han afectat ja més d’una quarantena d’immobles del nucli antic, en molts dels quals els amos ja han hagut d’invertir notables quantitats per estabilitzar l’estructura. “Molts ja s’hi han gastat molts diners, però alguns perdran la casa en algun moment, perquè n’hi ha que ja estan en fallida tècnica, en què el seu valor ja és superat amb escreix pel cost de la reparació”, raona igualment Rovira. Ara, l’Ajuntament té detectades almenys tres cases en què la situació “és més dramàtica” i mirarà de “trobar mecanismes” per ajudar els propietaris a fer la demolició. En un parell de casos, d’immobles adjacents situats al número 1 del carrer Bruc i al 13 del carrer Sant Victorià, que ja fa anys que no són habitables, els adquirirà i s’ocuparà de l’enderroc, ja que se situen en un punt d’especial interès per poder-hi aixecar, en una quarta fase que s’iniciarà aviat, nous murs de contenció entre els dos carrers, que discorren en paral·lel un sota l’altre.
Sense tenir clar com actuar cap a l’est del nucli
L’esquerda segueix movent-se “dia a dia” i avança en direcció est, cap al dipòsit municipal d’aigua. “Amb les actuacions plantejades fins ara, una part del poble quedarà dins dels marges de seguretat amb què es pot conviure, però cal actuar sobre una altra part on encara no ho tenim clar”, constata l’alcalde, que admet que allà ja hi ha cases amb problemes importants i on segur que caldrà actuar, però que, a diferència del que ha passat fins ara, els enginyers no tenen tan clar com fer-ho, pels trets diferents del terreny.
I és que el problema no té precedents coneguts a Europa, segons va poder constatar l’IGCC quan va contactar amb col·legis d’arreu del continent. Per això, tots els experts que hi treballen s’hi enfronten per primera vegada sense cap referent previ d’actuació. A més de l’IGCC, que el govern va posar a disposició des del primer moment, l’Ajuntament va contractar pel seu compte com a assessors Valeri Consultors, que tenien una certa experiència arran d’un cas a Sallent amb algunes similituds.