Refugiats amb àngel
Des de la creació del programa de mentoria, l’any 2017, 598 persones refugiades o sol·licitants d’asil han estat acompanyades per voluntaris en el procés d’acollida
De les 1.304 persones que hi han participat, el 60% són de l’àrea de Barcelona
El mes de febrer de l’any 2017 la iniciativa Casa nostra, casa vostra va aconseguir una important mobilització a Catalunya a favor del dret d’acollida. Un multitudinari concert al Palau Sant Jordi i una manifestació a Barcelona, amb més de mig milió de participants, segons els organitzadors, van servir per fer visible el clam de la població per donar una resposta digna a les demandes d’asil. Arran de l’alta mobilització, el govern va decidir impulsar un programa de mentories amb l’objectiu d’acompanyar i ajudar a la inserció les persones refugiades. Cinc anys després, han participat en aquest programa, que ara està en procés de revisió i actualització, un total de 1.304 persones, que han ajudat en el difícil procés de refer la seva vida a casa nostra a 598 persones refugiades o en situació de petició d’asil.
“Al principi era sobretot una resposta a persones en situació de refugi, però en veure que hi ha molts casos de negativa d’asil, a vegades no per la situació de la persona, sinó per les relacions diplomàtiques entre països, s’ha ampliat també a aquestes persones”, explica la directora general de Migracions, Refugi i Antiracisme, Eunice Romero.
Des de l’any 2017 s’han creat 394 relacions o tàndems. “No és una relació com pot ser una parella lingüística. Aquí cal fer un seguiment acurat per garantir que la relació es fa en una situació de seguretat emocional. Per això hi ha un procés de preparació de les mentorades i les mentores per part de les entitats repartides arreu del territori, que fan entrevistes i fan cribratge, perquè les persones que arriben han fet un trànsit vital duríssim i necessiten que la persona que faci de mentora sigui una persona amb capacitat.”
El termini mínim és de vuit mesos, ampliables a dotze, però algunes relacions continuen després perquè acaben consolidant una amistat.
El programa de mentoria és una de les apostes del departament de Migracions, que ara depèn d’Igualtat i Feminismes. El pressupost anual és de quasi 400.000 euros. Romero es queixa de les dificultats que representa, en primer lloc, no tenir competències en matèria de refugi, fet que provoca que les persones hagin de fer molts canvis de residència fins que troben un lloc definitiu. “A nosaltres ens agradaria tenir més incidència en aquest primer itinerari, perquè els reparteixen sense tenir en compte les necessitats de la persona i sense saber si hi ha una xarxa d’entitats o si trobaran prou resposta de la gent al territori”, subratlla Romero.
Ara mateix, amb l’arribada de refugiats d’Ucraïna, tot i que ha revifat la sensibilitat de la societat, encara “hi ha manca de mentors en alguns territoris, com ara el Tarragonès, el Maresme, el Baix Llobregat, el Garraf i l’Alt Penedès”. Si el suport es pogués fer des del primer moment, “el procés d’arrelament seria més fàcil”, remarca.
També hi ha el tema competencial. “Encara avui l’Estat qüestiona que Catalunya tingui competències en acollida, tot i que l’Estatut ho deixa ben clar, i costa que ens traspassin els diners que arriben des d’Europa”, assegura. De fet, amb aquests fons destinats a acompanyar aquestes persones, assegura Romero, el govern podria posar en marxa noves iniciatives. “Diversificaríem més”, insisteix, després de recordar que en els últims temps s’han impulsat diverses experiències pilot, entre elles la que ha propiciat la creació de 15 tàndems LGTBI.
LES XIFRES
LES FRASES
Tàndems feministes
Entre les noves iniciatives de mentoria que està posant en marxa el Departament d’Igualtat i Feminismes, n’hi ha una adreçada només a dones. Forma part d’un projecte europeu, anomenat Includ-EU, que s’està duent a terme en sis estats membres. A Catalunya s’ha posat en contacte noies joves que van migrar sent menors d’edat sense cap referent adult amb mentores femenines. L’objectiu és ajudar-les en el seu arrelament. Oferir-los una xarxa social de suport que els permeti conèixer gent nova, establir vincles i participar en activitats socials, a banda de millorar la seva autonomia i l’aprenentatge de la llengua. El projecte pilot ha durat del gener al juny i ha comptat amb la col·laboració de la Universitat de Girona.
De fet, les mentores són voluntàries d’aquesta universitat. “És una relació d’acompanyament i també d’aprenentatge mutu, les dues parts s’han enriquit”, comenta Eunice Romero, que considera la proposta “un avenç per canviar el perfil de les persones mentores, més joves i amb una perspectiva de gènere”.