Societat

El primer Parlament

La ins­ti­tució par­la­mentària de Cata­lu­nya començà a for­mar-se a l’edat mit­jana. Els seus orígens foren les assem­blees de pau i treva i la cort com­tal.

Les assem­blees de pau i treva foren pro­mo­gu­des a la pri­mera part del segle XI per l’esta­ment eclesiàstic i reco­ne­gu­des pels com­tes de Bar­ce­lona amb l’objecte d’asse­gu­rar períodes d’inter­rupció dels con­flic­tes bèl·lics entre els senyors feu­dals i esta­blir unes garan­ties per al cler­gat i la població civil.

La cort com­tal cata­lana es formà durant el segle XI en inde­pen­dit­zar-se de la cúria reial dels francs. La inte­gra­ven mag­nats civils i eclesiàstics, con­se­llers i jut­ges, i tenia un caràcter mixt com a orga­nisme col·labo­ra­dor en la presa de deci­si­ons del sobirà, tant en els aspec­tes legis­la­tius com en l’exer­cici de la potes­tat judi­cial.

Aques­tes ins­ti­tu­ci­ons foren de les més anti­gues d’Europa. Tin­gue­ren una gran influència, gràcies a la qual cosa faci­li­ta­ren la cre­ació de viles i mer­cats, esti­mu­la­ren el comerç i esde­vin­gue­ren defen­so­res del sis­tema cons­ti­tu­ci­o­nal davant les monar­quies.

L’escut de Cata­lu­nya és con­si­de­rat el més antic d’Europa, tal com queda tes­ti­mo­niat per un segell de l’any 1150 de Ramon Beren­guer IV, comte de Bar­ce­lona.

Així mateix, les bar­res ver­me­lles sobre fons d’or del sarcòfag de la com­tessa Ermes­senda de Car­cas­sona (972-1058), muller de Ramon Bor­rell I, pin­ta­des sobre el fron­tal de la sepul­tura, cons­ti­tu­ei­xen, ara per ara, l’exem­ple més antic dels colors de Cata­lu­nya.

Durant el reg­nat de Jaume I el Con­que­ri­dor (1213-1276), la cort com­tal amplià pro­gres­si­va­ment el nom­bre de mem­bres con­vo­cats amb la incor­po­ració de l’esta­ment repre­sen­tat pels pro­homs de viles i ciu­tats i es con­vertí en la cort gene­ral de Cata­lu­nya. El seu fill Pere el Gran (1276-1285) establí el sis­tema de sobi­ra­nia pac­tada carac­terístic del dret cons­ti­tu­ci­o­nal català medi­e­val i modern, que fixava que només eren vàlides les nor­mes pac­ta­des a les corts entre el sobirà i els esta­ments de la terra. També havien de ser san­ci­o­na­des per les corts les dis­po­si­ci­ons pro­mul­ga­des pel rei en els inter­vals en què les corts no eren reu­ni­des. A la pràctica, el rei renun­ci­ava al poder exclu­siu.

Les corts cata­la­nes exer­cien fun­ci­ons de con­sell i legis­la­ti­ves a través dels tres esta­ments o braços que les inte­gra­ven: el braç mili­tar (la noblesa), el braç eclesiàstic (la jerar­quia reli­gi­osa) i el braç popu­lar o reial (dels repre­sen­tants de ciu­tats i viles). Era una ins­ti­tució amb un fun­ci­o­na­ment que és con­si­de­rat molt avançat a la seva època. De fet, es pot con­si­de­rar el pri­mer Par­la­ment euro­peu.

Les corts les con­vo­cava i les pre­si­dia el rei. La reunió era ano­me­nada Gene­ral de Cata­lu­nya, fins que durant el reg­nat de Pere el Ceri­moniós (1336-1378) es creà i con­so­lidà la ins­ti­tució de la Dipu­tació del Gene­ral amb atri­bu­ci­ons per a recap­tar i admi­nis­trar el sub­sidi que les corts ator­ga­ven al rei.

Aquesta Dipu­tació del Gene­ral és con­si­de­rada com l’embrió de la futura Gene­ra­li­tat. Adquirí més auto­no­mia, amb atri­bu­ci­ons exe­cu­ti­ves i gover­na­ti­ves, fins actuar com a govern de Cata­lu­nya amb la missió de fer obser­var el sis­tema cons­ti­tu­ci­o­nal de la Con­fe­de­ració. El 1359 es nome­na­ren uns oïdors de comp­tes per vet­llar l’admi­nis­tració sota l’auto­ri­tat del bisbe de Girona, Beren­guer de Cruïlles, que és con­si­de­rat el pri­mer pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat.

La Gene­ra­li­tat seguí essent a través dels segles la ins­ti­tució tra­di­ci­o­nal de govern dels cata­lans fins que el 1714, després d’una heroica defensa de les lli­ber­tats, el rei d’Espa­nya Felip V acon­seguí supri­mir-les i impo­sar amb el Decret de Nova Planta (1716) un règim uni­for­mista i cen­tra­lista. Poste­ri­or­ment, al segle XX, els cata­lans recu­pe­ra­ren cotes d’auto­go­vern amb un Esta­tut d’Auto­no­mia (1932) que creà l’actual Par­la­ment com a òrgan legis­la­tiu i de con­trol polític del Govern de Cata­lu­nya que fou dero­gat per la dic­ta­dura del gene­ral Franco (1938) i quan es res­tablí la democràcia (1975) s’aprovà un nou Esta­tut d’Auto­no­mia (1979) i es reobrí el Par­la­ment de Cata­lu­nya (1980).

comu­ni­ca­cio@​fundoc.​net

www.​funDoc.​net

APORTACIONS CATALANES UNIVERSALS

El propòsit bàsic d’aquesta obra és fer coneixedors els ciutadans de Catalunya, i d’arreu del món, de les aportacions al progrés general de la humanitat dutes a terme pel poble català en el decurs de la història, en tots els camps d’activitat i que han traspassat fronteres. Amb més d’un miler d’il·lustracions a color i 741 planes, és una obra imprescindible per conèixer la història del país
Pagès Editors
Fundació Occitano-Catalana

El descobriment de la pólvora blanca

El químic Josep Roura descobrí el 1846 un nou explosiu que fou conegut com la pólvora blanca. Era el resultat d’una nova composició menys hiposcòpica, més inflamable i de menor pes específic respecte a les similars en aquella època, que fou provada amb èxit per l’exèrcit.

Introduí la il·luminació que utilitzava el gas com a font d’energia i en féu els primers assaigs públics a Barcelona el 1826 i a Madrid el 1832.

Josep Roura i Estrada estudià química i es doctorà el 1820 a la Facultat de Ciències de Montpeller. El 1823 fou catedràtic de química de la Universitat de Cervera i més endavant amplià estudis a França i Holanda. El 1826 esdevingué catedràtic de química de la Junta de Comerç de Barcelona.

Els seus primers treballs els orientà a fer possible la il·luminació per gas. Ho experimentà a la Sala de Dibuix de l’edifici de Llotja de Barcelona i en diversos carrers de Madrid.

Posteriorment, en diferents viatges a França estudià el procés de destil·lació dels vins, la producció dels olis i el blanqueig de les fibres tèxtils. Entre altres obres publicà Memoria sobre los vinos y su destilación (1839).

Fou membre de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona.

Corts de Pere II el Gran,

c. 1284. Usatges i Constitucions de Catalunya, f. 67r


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.