Pla de xoc per reduir els coipús al Baix Empordà

El coipú és un rose­ga­dor ori­gi­nari de la Patagònia, una espècie exòtica cata­lo­gada com a inva­sora perquè causa danys a l’agri­cul­tura, a la flora autòctona i a l’hàbitat flu­vial. El Parc Natu­ral del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter, zona afec­tada per la presència de l’espècie, fa cam­pa­nyes de con­trol de la població per man­te­nir-la a baixa den­si­tat i evi­tar danys més greus i per­ju­di­cis a la bio­di­ver­si­tat d’una zona pro­te­gida. Des de prin­ci­pis d’any, s’han cap­tu­rat 60 coipús al parc del Montgrí, sobre­tot a les bas­ses d’en Coll, pels danys a cul­tius d’arròs, i els Agents Rurals n’han reti­rat 15 més a Palau-sator per pro­te­gir-hi una nova plan­tació de lli­nassa, una planta amenaçada. Una de les dar­re­res mesu­res adop­ta­des és l’ús de tram­pes i n’han col·locat 10 a l’entorn de les bas­ses d’en Coll a Pals i també a Palau-sator. El Depar­ta­ment d’Acció Climàtica està pre­pa­rant un pla de xoc específic de con­trol d’aquesta espècie inva­sora.

Aquest mamífer gran i robust pot arri­bar a pesar fins a 10 qui­los i es repro­du­eix amb faci­li­tat. Es carac­te­ritza per les seves inci­si­ves, de color taronja i molt desen­vo­lu­pa­des, i per la seva vora­ci­tat. Sem­bla un encre­ua­ment entre una rata i una llúdriga. La seva ali­men­tació causa danys impor­tants a mol­tes espècies vege­tals aquàtiques, als prats, als cul­tius i les hor­tes que hi ha prop de l’aigua tant per la seva ali­men­tació com perquè l’acti­vi­tat exca­va­dora per a la cons­trucció dels caus pot pro­vo­car l’alte­ració de les vores dels rius i canals de dre­natge, amb la deses­ta­bi­lit­zació de les ribes. També redu­ei­xen les àrees de nidi­fi­cació de les aus aquàtiques. A Cata­lu­nya, la presència cons­tant del coipú es va detec­tar per pri­mer cop el 2012. Va arri­bar de França, on se’l cri­ava per a la indústria pelle­tera. Les pri­me­res cites regu­lars d’aquest rose­ga­dor van ser a l’Alt Empordà. A par­tir d’aquí, es va esta­blir als Aigua­molls i va començar a colo­nit­zar rius com ara la Muga, el Ter i el Fluvià, arri­bant fins a la Selva i al Ripollès.