Els embassaments gironins, al 40,5% global de reserves
El més buit és el de Darnius, al 35,1%, i el de Sau ahir estava al 36,6%
Susqueda justeja, al 44%, per les pluges
Dels tres principals embassaments que abasten la demarcació, el de Darnius-Boadella era ahir el que presentava un nivell més migrat, tot just una mica per sobre del terç de reserves (35,1%). El pantà de la capçalera de la Muga havia assolit pràcticament el 68% a finals de maig, però, com és habitual a l’estiu, la campanya de reg i el turisme estival a l’Alt Empordà han fet davallar fins a només 21,5 hm³ la seva capacitat.
A Darnius, les reserves són 16 punts inferiors respecte a la mitjana de l’últim decenni en les mateixes dates. Però l’Agència Catalana de l’Aigua hi manté només l’escenari de prealerta, igual que en la zona dels embassaments de Sau i Susqueda. L’ens, en un comunicat, recordava ahir que “els llindars de sequera són variables i l’entrada en un escenari es determina en funció dels hectòmetres acumulats i de l’època de l’any”, i es considera que el pitjor de l’estiu ja ha passat.
Pel que fa als altres dos embassaments, del sistema Sau-Susqueda, han baixat del 60% que voltaven a inicis de juny a poc més d’un 40% de capacitat emmagatzemada. El cas més extrem és el de Sau, que fa tres mesos estava al 59,7% i on les reserves van tocar fons el 12 d’agost, que ahir estava al 36,6%.
Tot i que en les últimes setmanes el nivell havia repuntat mínimament fins al 38%, ahir tornaven a estar tot just al 37%, amb només 61,2 hm³, quan la seva capacitat màxima és de 165,2. I a Susqueda el volum s’ha anat mantenint des de fa una setmana al voltant del 44%, però gràcies a les aportacions de Sau. La infraestructura emmagatzemava ahir només 103 dels 233 hm³ per als quals té cabuda. La reserva total dels tres embassaments és ara mateix d’uns 186 milions de metres cúbics, un 40,5%.
LA XIFRA
Les pluges tot just mitiguen la crisi
Les precipitacions caigudes en els últims dies, sobretot a les tardes, no han aportat volums d’aigua destacables als embassaments, ja que el terreny i la vegetació eren força eixuts. Sí que han contribuït, però, a frenar la tendència descendent i sobretot la velocitat a què queien les reserves hídriques, i han permès desembassar menys aigua que en la primera meitat de l’estiu.
Un altre factor col·lateral de les pluges i el lleu descens de les temperatures ha estat la reducció de la demanda d’aigua per a reg de conreus, que també ha permès desembassar menys aigua i estirar una mica més les reserves dels pantans i aqüífers amb vista a la tardor.
En paral·lel, l’ACA ha elevat la capacitat de producció de les dessaladores de la Tordera –pendent d’ampliació– i el Prat fins al 90%, un altre recurs per retenir reserves. I és que calculen que entre les dues plantes han dessalat 5,4 hm³ amb l’increment d’activitat des del gener.
