Administracions

Administracions

El Baix Empordà ‘viu’ de radar

La comarca té el radar que, segons el conseller, més multa a Catalunya, i amb sancions d’altres aparells fixos s’hi haurien recaptat més de 3 milions al 2021 d’euros

La xifra supera la meitat de la inversió de la Generalitat enguany a la zona

El radar fix de Cas­tell d’Aro, a la C-31, ja no és el que més con­duc­tors caça a Cata­lu­nya, segons Auto­mo­bi­lis­tes Euro­peus Asso­ci­ats (AEA), que xifren en 56.760 els vehi­cles retra­tats al llarg de 2021. L’ha avançat, d’acord amb les dades de l’enti­tat, un altre apa­rell ins­tal·lat a l’AP-7, a la demar­cació de Tar­ra­gona (67.582 mul­tes). Per volum, dins d’aquesta estadística segre­gada, el radar per on pas­sen la majo­ria de con­duc­tors que arri­ben a la Costa Brava cen­tre per l’auto­via que­da­ria quart de l’Estat espa­nyol.

Fa anys que el dis­po­si­tiu encapçala llis­tes i els con­duc­tors no aca­ben d’escar­men­tar, segu­ra­ment per la rotació cons­tant de visi­tants forans i per les dis­trac­ci­ons perquè està situat amb punye­te­ria, en un revolt limi­tat a 80 km/h –per mini­mit­zar la peri­llo­si­tat abans d’enfi­lar un via­ducte en corba sobre el riu Ridaura i poc abans de la con­flic­tiva sor­tida de Platja d’Aro, que regis­tra moments de len­ti­tud a l’estiu i caps de set­mana, amb risc que afec­tin el tronc cen­tral de la calçada–, però tot i els reforços de senya­lit­zació pre­ven­tiva del límit de velo­ci­tat i la presència de l’apa­rell, con­ti­nua fac­tu­rant. Pel cap baix, segons l’estadística feta pública pel con­se­ller al Par­la­ment, el dis­po­si­tiu va sal­tar 44.293 cops el 2021.

Pel cap baix, segons les dades que Trànsit va faci­li­tar al con­se­ller, el radar va gene­rar un mínim de 2,21 mili­ons d’euros –tot comp­tant que el con­junt de san­ci­o­nats només exce­dien per poc els 100 km/h i han pagat voluntària­ment la sanció de 100 euros reduïda a 50–, sor­ti­rien 2,24 mili­ons d’euros, pro­ba­ble­ment més. Pel cap alt, segons l’AEA, un mínim de 2,83 mili­ons. I aga­fant les dades del SCT, inclo­ent-hi altres dels radars de la comarca –sobre­tot el de Calonge, un altre de des­ta­cat, amb 15.753 san­ci­ons, i els que hi ha a la C-31 (Esclanyà), o els de la C-66, a Fora­llac, i el de tram a Corçà–, que suma­rien 68.059 mul­tes segons l’estadística ofi­cial, la xifra supera­ria els 3,4 mili­ons d’euros.

La par­tida d’inver­si­ons assig­nada en el pres­su­post de la Gene­ra­li­tat al Baix Empordà durant tot aquest 2022 va ser de 6,57 mili­ons, uns 48,40 euros per cadas­cun dels seus més de 137.000 habi­tants. D’acord amb aques­tes xifres, només amb la recap­tació mínima teòrica dels radars esmen­tats en l’any pas­sat, es cobri­ria més de la mei­tat, el 51,74%, de l’assig­nació pública per a inver­si­ons a la comarca.

Apa­rells inu­ti­lit­zats ja fa mesos

La recap­tació encara podria ser supe­rior, si es té en compte que el radar de la C-65 situat al límit entre Santa Cris­tina d’Aro i Lla­gos­tera acu­mula mesos fora de ser­vei. No és l’únic objecte del van­da­lisme a les comar­ques giro­ni­nes, ja que s’hi han d’afe­gir dos radars més, que teòrica­ment hau­rien de vigi­lar els vehi­cles que acce­dei­xen o pro­ve­nen de la comarca. El de tram entre Cassà i Lla­gos­tera no ha estat repo­sat des que va cre­mar després del referèndum del 2017, el 3-O, i el de Cal­des de Mala­ve­lla,, que aco­mi­a­dava molts con­duc­tors després de la visita a la C-35 en sen­tit Bar­ce­lona,que està cobert des de fa mesos per una malla verda. La situ­ació es repe­teix en altres apa­rells situ­ats a la demar­cació, com ara a la C-63, a la Selva, o la C-66, al Pla de l’Estany. I des de Trànsit fa mesos que no aca­ben d’acla­rir si els repa­ra­ran, si es plan­te­gen can­viar-los d’emplaçament o bé supri­mir-los.

Res­pecte a la baixa inversió comar­cal d’enguany, els alcal­des es mos­tren cauts. Res­pon el de Cas­tell-Platja d’Aro, Mau­rici Jiménez, però defen­sava que alguns dels ingres­sos extra­or­di­na­ris, com pas­sava amb els peat­ges –l’IBI– i passa amb la taxa turística, “podrien rever­tir al ter­ri­tori on es gene­ren”. Molts pro­jec­tes muni­ci­pals són plu­ri­a­nu­als, i el 2023, pot­ser, el repar­ti­ment serà més favo­ra­ble.

Posats a repar­tir argu­ments, el peatge a l’ombra del des­do­bla­ment de l’eix d’Aro, entre Maçanet i fins poc després del radar que més recapta, encara s’està pagant com a des­pesa cor­rent –una inversió per avançat–; a Sant Feliu de Guíxols els aca­ben de pro­me­tre 2,1 mili­ons per al Museu Thys­sen en futurs exer­ci­cis i hi ha obres gene­ro­ses sub­ven­ci­o­na­des fa poc –el camí de ronda de Palamós– o pen­dents i pla­ni­fi­ca­des –l’escola Fanals de Platja d’Aro–. No volen fer ser­vir les balan­ces fis­cals comar­cals com una arma llancívola, encara que els 1.145 euros per cap de l’actual pres­su­post a l’Alta Riba­gorça mul­ti­pli­quin per 23 els 48 del Baix Empordà. Al Bar­ce­lonès, on el repar­ti­ment entre dos mili­ons d’habi­tants equi­li­bra més les coses, cadascú en rebria 234. Però per ser jus­tos, cada veí dels pocs cen­sats a Ultra­mort, n’ha rebut 10.235 per les obres al pont de Ver­ges. I Ultra­mort, el quart muni­cipi català que més rep aquest any per càpita, per aca­bar-ho d’ado­bar, és al Baix Empordà.

6,57
milions
va assignar el pressupost de la Generalitat per a inversions al Baix Empordà aquest 2022.
68.059
multes
van interposar els aparells de radar fix de Trànsit a la comarca el 2021.
3,4
milions
haurien permès recaptar les sancions.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Els nostres subscriptors llegeixen sense anuncis.

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia