El futur del restaurant Planiol de Lloret, totalment en l’aire

El futur del res­tau­rant Pla­niol, un dels esta­bli­ments que han for­mat part del pai­satge de la platja llo­re­tenca de Fenals durant gai­rebé 70 anys –va obrir el 1953–, torna a tenir una data d’ultimàtum, el 7 de setem­bre. La direcció gene­ral de Polítiques de Mun­ta­nya i del Lito­ral de la Gene­ra­li­tat, que havia endar­re­rit l’ober­tura del segon sobre de la nova adju­di­cació des de finals de juliol fins al 19 d’octu­bre, com a mesura cau­te­lar, l’ha tor­nat a avançar.

L’actual ges­tora del res­tau­rant, Isa­bel Sánchez Pla­niol, ter­cera gene­ració de la família, havia dut als jut­jats una con­cessió de Cos­tes que la Gene­ra­li­tat havia dei­xat en mans del con­sis­tori, pel cost anual d’un cànon que se’ls havia enfi­lat fins als 80.000 euros anu­als. Arran d’una sentència ferma del 2016, la Gene­ra­li­tat havia de tor­nar a treure a sub­hasta l’espai, amb l’obli­gació expressa d’avi­sar els titu­lars perquè s’hi pogues­sin pre­sen­tar, però van tra­me­tre la comu­ni­cació per carta al domi­cili de la mare de Sánchez Pla­niol, que va morir fa vuit anys. La família va denun­ciar una “negligència” per la falta de comu­ni­cació o com­pro­vació de la titu­la­ri­tat efec­tiva.

La titu­lar actual es va assa­ben­tar de la con­vo­catòria l’endemà que vencés el ter­mini, i ha inter­po­sat diver­sos recur­sos, pri­mer, per mirar de poder esme­nar el malentès i con­cur­sar-hi com a titu­lars actu­als, deses­ti­mat; o bé repe­tir el con­curs, en què tam­poc se n’han sor­tit.

Sánchez explica que l’única alter­na­tiva que els queda ara és un nou recurs con­tra la deses­ti­mació de les mesu­res cau­te­lars. L’única empresa que, segons l’encara con­ces­sionària, aspira a ges­ti­o­nar el recinte, també ha mogut fils en con­tra de l’ajor­na­ment del con­curs. I ara, l’encara con­ces­sionària tem pel futur dels 12 llocs de tre­ball, amb indem­nit­za­ci­ons pen­dents, o els crèdits ICO que van haver de sol·lici­tar per resis­tir la pandèmia. Tot això ani­ria, però, a una futura recla­mació con­tra la Gene­ra­li­tat per danys i per­ju­di­cis.Apro­fi­tant el con­curs, la Gene­ra­li­tat i el con­sis­tori havien con­vin­gut reta­llar la superfície de l’esta­bli­ment més d’un 50%, cosa que impli­carà en qual­se­vol cas ender­rocs i reducció de tau­les, fins a només una vin­tena, en con­tra­po­sició del cen­te­nar que arri­ben a ser­vir ara. El ter­mini d’explo­tació a què podien aspi­rar els aspi­rants anava dels 12 als pròxims 24 anys, una altra de les vari­a­bles que com­pu­ta­ven en paral·lel al cànon anual ofert, que per no ser exclòs, s’havia de superar. Amb una única oferta sobre la taula, però, si no hi ha errors o defec­tes en la pro­posta, l’aspi­rant únic serà l’adju­di­ca­tari.