La primera nau submarina i el motor anaeròbic
El 1858 Narcís Monturiol presentà el seu projecte en un opuscle titulat El Ictíneo o barco-pez al barri de la Barceloneta de Barcelona i el 28 de juny de 1859 féu les primeres proves, que serviren per corregir alguns problemes. El mes de setembre de l’any següent realitzà la prova oficial al port de Barcelona amb un èxit absolut i el maig de 1861 realitzà una nova prova, també reeixida, a Alacant.
Gràcies al suport popular assolit per aquest invent, es dictà la Reial Ordre del 12 de juliol de 1861 que preveia ajuts per poder desenvolupar el projecte de construir un nou Ictíneo de mil dues-centes tones. Malgrat tot, Monturiol mai no aconseguí del Govern de Madrid cap col·laboració efectiva. És per aquesta raó que féu una crida popular que féu possible la creació de la societat Monturiol, Font, Altadill i Companyia, amb un capital d’1.795.000 pessetes, per construir aquesta segona nau.
El 1865 es feren els assajos a Barcelona i aquesta vegada arribaren a submergir-se setze tripulants durant sis hores. Acabà els recursos i el 1866, perseguit per causa de les seves idees republicanes, fou empresonat. El 1868 li foren embargats els béns i el submarí fou venut com a ferro vell, encara que aquell mateix any dotze tripulants hi havien fet una immersió de vuit hores.
L’invent més important, però, fou el motor anaeròbic de l’Ictíneo II juntament amb la solució del problema de la renovació de l’oxigen dins un contenidor hermètic. El motor utilitzava un compost químic de magnesi, zinc i clorat de potassi que reaccionava generant la temperatura necessària per produir el vapor per a la propulsió, i oxigen, el qual, emmagatzemat en tancs, era posteriorment utilitzat per a la respiració de la tripulació i per a la il·luminació interior. El 1940 l’armada alemanya provà un sistema de propulsió anaeròbica semblant al de Monturiol en el submarí experimental V-80 i posteriorment en els submarins navals U-791.
L’invent de Narcís Monturiol fou objecte de polèmica perquè Isaac Peral n’inventà un de similar però propulsat elèctricament, encara que aquest reconegué explícitament en una carta del 1889 la prioritat de Monturiol.
Narcís Monturiol i Estarriol estudià a Cervera, on comença el batxillerat, i a Barcelona, on el 1845 es llicencià en dret.
El 1842 formà part de la redacció del diari El Republicano. El 1843 participà en els alçaments de Barcelona, Girona i Figueres. Publicà el fulletó Un reo de muerte. Las ejecuciones y los espectadores. Consejos de un padre a un hijo, un al·legat en contra de la pena capital.
El 1846 publicà el full La Madre de Familia i muntà una petita impremta per imprimir la revista La Fraternidad (1847-1848), relacionada amb Le Populaire que a París dirigia Étienne Cabet.
Impulsà la creació de colònies icarianes fonamentades en la fraternitat i la justícia. El 1848 els icarians foren perseguits i Monturiol es refugià a Perpinyà, on treballà en l’ofici de caixista. En aquesta època apareix publicada l’obra La mujer y el credo comunista.
El 1849, de nou a Barcelona, publicà la revista El Padre de Familia (1849-1850), que fou objecte de nombroses multes i que suspengué el 1850.
Inventà una màquina d’impressió de cartipassos i estampar paper de música.
Fou novament perseguit per les seves activitats polítiques i es refugià a Cadaqués, on conreà la pintura. El 1857 tornà a Barcelona i ja tenia el projecte de construir una nau submarina per a l’extracció de corall. Del 1859 al 1867 construí i experimentà amb èxit una nau submarina, però li mancaren els ajuts i hagué d’abandonar el perfeccionament de l’invent.
El 1873, durant la Primera República Espanyola, fou diputat per Manresa i dirigí uns mesos la Fábrica Nacional del Sello, fins que en fou destituït de resultes del cop d’estat del general Pavía. Visqué amb grans dificultats econòmiques. Entre els seus treballs publicats destaquen Estudios de historia natural, Del magnetismo terrestre, Estudio de las corrientes marítimas, Descubrimiento del Polo, La gravitación universal i Ensayo sobre el arte de navegar por debajo del agua.
APORTACIONS CATALANES UNIVERSALS
