Educació

Educació

Dades de contaminació perdudes a Camós

El globus i els aparells d’una estació meteorològica enlairada aquest estiu van caure en un lloc que encara no s’ha pogut concretar

És el treball de recerca d’un estudiant de l’institut Pere Alsius de Banyoles

El tre­ball de recerca d’un alumne de pri­mer de bat­xi­lle­rat de l’ins­ti­tut Pere Alsius de Banyo­les, Pat­llari Camps, no era dels més cor­rents i tenia un objec­tiu molt interes­sant: volia esbri­nar el nivell de con­ta­mi­nació de l’aire al Pla de l’Estany. La manera de fer-ho –con­di­ci­o­nada com és lògic per uns recur­sos limi­tats– con­sis­tia a situar durant unes hores una estació mete­o­rològica a 35.000 metres d’alti­tud, a través d’un glo­bus d’heli. A més d’apa­rells per mesu­rar la pressió atmosfèrica, la humi­tat i la tem­pe­ra­tura, l’estació, col·locada en una capsa lleu­gera, incloïa un regis­tre de la con­cen­tració de gasos d’efecte hiver­na­cle (diòxid de car­boni i el metà). La part teòrica i molta de la pràctica s’ha rea­lit­zat aquest estiu, però amb un èxit rela­tiu, ja que si bé el llançament va anar bé, no s’ha esbri­nat encara el punt on el glo­bus i els apa­rells van caure perquè es va espat­llar el GPS i no es va poder fer el segui­ment del vol en temps real, tal com estava pre­vist. Tam­poc es va acon­se­guir l’alti­tud pre­tesa i els apa­rells no van superar els 25.000 metres, degut al vent, explica l’estu­di­ant.

L’enlai­ra­ment el van fer al pla de Martís, un lloc ideal perquè s’hi obté una extensa panoràmica i no hi ha ni arbres ni edi­fi­cis que entor­pei­xin l’ope­ra­tiu i la visió directa. “Per les simu­la­ci­ons fetes, el glo­bus hau­ria d’haver cai­gut a la zona de la serra de Camós”, diu Camps. Un mes i mig després, el lloc on va anar a parar és una incògnita, però el noi con­fia que a la tar­dor algun bole­taire loca­litzi l’arte­facte i es puguin conèixer les dades reco­lli­des pels apa­rells.

Pat­llari Camps està fent el bat­xi­lle­rat tec­nològic, amb el pro­fes­sor Pep Mar­tos de tutor, que ha fet l’acom­pa­nya­ment del pro­jecte. Per finançar-ho, l’estu­di­ant –que té la intenció de cur­sar les car­re­res de física o matemàtiques, si pot ser, en una uni­ver­si­tat britànica i si no, a l’Autònoma– va recórrer a l’empresa Haribo, amb la qual va esta­blir un acord de col·labo­ració: la mul­ti­na­ci­o­nal hi ha posat mil euros i, a canvi, en Pat­llari va ins­tal·lar a bord de la nau dos d’aquells ossets de goma tan popu­lars de la marca de lla­mi­na­du­res (“i que recor­den uns astro­nau­tes”, asse­nyala el noi) i n’ha enre­gis­trat un vídeo pro­mo­ci­o­nal.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.