Dades de contaminació perdudes a Camós

El tre­ball de recerca d’un alumne de pri­mer de bat­xi­lle­rat de l’ins­ti­tut Pere Alsius de Banyo­les, Pat­llari Camps, no era dels més cor­rents i tenia un objec­tiu molt interes­sant: volia esbri­nar el nivell de con­ta­mi­nació de l’aire al Pla de l’Estany. La manera de fer-ho –con­di­ci­o­nada com és lògic per uns recur­sos limi­tats– con­sis­tia a situar durant unes hores una estació mete­o­rològica a 35.000 metres d’alti­tud, a través d’un glo­bus d’heli. A més d’apa­rells per mesu­rar la pressió atmosfèrica, la humi­tat i la tem­pe­ra­tura, l’estació, col·locada en una capsa lleu­gera, incloïa un regis­tre de la con­cen­tració de gasos d’efecte hiver­na­cle (diòxid de car­boni i el metà). La part teòrica i molta de la pràctica s’ha rea­lit­zat aquest estiu, però amb un èxit rela­tiu, ja que si bé el llançament va anar bé, no s’ha esbri­nat encara el punt on el glo­bus i els apa­rells van caure perquè es va espat­llar el GPS i no es va poder fer el segui­ment del vol en temps real, tal com estava pre­vist. Tam­poc es va acon­se­guir l’alti­tud pre­tesa i els apa­rells no van superar els 25.000 metres, degut al vent, explica l’estu­di­ant.

L’enlai­ra­ment el van fer al pla de Martís, un lloc ideal perquè s’hi obté una extensa panoràmica i no hi ha ni arbres ni edi­fi­cis que entor­pei­xin l’ope­ra­tiu i la visió directa. “Per les simu­la­ci­ons fetes, el glo­bus hau­ria d’haver cai­gut a la zona de la serra de Camós”, diu Camps. Un mes i mig després, el lloc on va anar a parar és una incògnita, però el noi con­fia que a la tar­dor algun bole­taire loca­litzi l’arte­facte i es puguin conèixer les dades reco­lli­des pels apa­rells.

Pat­llari Camps està fent el bat­xi­lle­rat tec­nològic, amb el pro­fes­sor Pep Mar­tos de tutor, que ha fet l’acom­pa­nya­ment del pro­jecte. Per finançar-ho, l’estu­di­ant –que té la intenció de cur­sar les car­re­res de física o matemàtiques, si pot ser, en una uni­ver­si­tat britànica i si no, a l’Autònoma– va recórrer a l’empresa Haribo, amb la qual va esta­blir un acord de col·labo­ració: la mul­ti­na­ci­o­nal hi ha posat mil euros i, a canvi, en Pat­llari va ins­tal·lar a bord de la nau dos d’aquells ossets de goma tan popu­lars de la marca de lla­mi­na­du­res (“i que recor­den uns astro­nau­tes”, asse­nyala el noi) i n’ha enre­gis­trat un vídeo pro­mo­ci­o­nal.