Medi ambient

Conviure amb els incendis

Clima

Els incendis forestals formen part del bosc mediterrani i, en la majoria de casos, ajuden a regenerar-lo i representen una oportunitat per a la seva diversitat

Experts reclamen un pla de gestió efectiu, així com la millora de la tramitació de les neteges perimetrals

L’incendi forestal que l’1 de juliol passat va cremar unes 70 hectàrees entre Castell d’Aro i Santa Cristina d’Aro presenta unes característiques que, pels experts, conviden a reflexionar. El fet que es produís en un entorn urbà, entre els nuclis de Castell d’Aro i Santa Cristina d’Aro, notablement urbanitzat i en un dels extrems del massís de les Gavarres, pot ajudar a entendre la necessitat de disposar d’un pla integral de gestió dels boscos en l’àmbit de país; però, també, a assumir que un foc forma part de la dinàmica del bosc mediterrani i, a la vegada, genera oportunitats per a la fauna i la flora. Cal, doncs, aprendre a conviure-hi i avançar en l’aplicació de mecanismes per actuar-hi pel que fa a la prevenció: inversió, gestió i conscienciació són tres conceptes clau. El foc, cal acceptar-ho, és part dels boscos i del ritme de la natura.

El bosc s’ha convertit en un espai lúdic, en deixar de ser productiu, segons explica el coordinador de l’ADF Gavarres Marítima, Gaspar Segués, –vegeu l’entrevista–. I en aquest escenari la construcció indiscriminada d’urbanitzacions representa un perill, no només per al mateix bosc, sinó per a les mateixes persones.

El naturalista Jaume Ramot subratlla que el foc de Castell d’Aro ens pot donar una lliçó, en reunir moltes d’aquestes característiques. Segons el naturalista del Grup Sterna, més enllà de les causes dels incendis –en aquest cas, la neteja d’unes franges perimetrals– i tot i els devastadors efectes de les flames sobre la vegetació –en gran part autòctona i avesada a la sequera i al foc–, tot fa preveure que “la seva regeneració natural serà una evidència.”

Noves oportunitats

Un argument que comparteix Josep Maria Bas, biòleg de la UdG i expert en els efectes dels incendis forestals, que explica que en un incendi cal tenir en compte la freqüència, la grandària i la intensitat. “L’incendi de Castell d’Aro ens ajuda a entendre aquests incendis: va passar en una zona que no es crema freqüentment, que no va ser gaire gran, amb sectors que no van cremar amb gaire intensitat”, explica. I hi afegeix: “Si els sòls no són gaire pobres i les pluges de tardor no són torrencials a la tardor, hauria de recuperar-se com ho han fet totes les zones cremades del sector nord de Catalunya, i generar oportunitats per a la flora i la fauna.” En aquest sentit, Ramot posa com a exemples els rapinyaires: “Amb una massa boscosa tan compacta no podien entrar i han de buscar altres zones. Ara, amb les clarianes obertes, ho podran fer.”

Pertorbacions

El foc, entès com una pertorbació natural, representa, doncs, oportunitats. I aquestes es podran veure a Castell d’Aro. Segons Bas, els pins més afectats es moriran, però en germinaran de nous i altres plantes que estaven en un estadi molt latent però que no podien prosperar, en obrir-se més espais i entrar més lluny, tindran noves oportunitats. “Un any després d’un foc hi ha més diversitat de plantes i d’animals que abans.”

L’impacte d’un foc sempre serà més important en zones àrides amb poca pluviometria, així com en una zona que s’ha tornat a cremar o en què l’incendi ha estat molt intens. En funció d’aquests paràmetres un foc podria ser una pertorbació, com el de Castell d’Aro, o una gran pertorbació, com el de l’Alt Empordà del 2012, que incorporava, també, el concepte de catàstrofe arran dels danys a persones i propietats. L’abandonament rural ha reforestat el paisatge, especialment en zones de muntanya: “Per fer-nos una imatge gràfica –segons Bas– només cal veure una vista aèria de les Gavarres d’ara fa 70 anys, amb tot el massís pràcticament pelat perquè es treballava, que també és una pertorbació.” L’ésser humà sempre pertorba, fins i tot quan el deixa de treballar. “El que és important d’un incendi és que sigui heterogeni, que no cremi tot igual”, destaca Bas, que hi afegeix: “Hem d’aprendre a conviure amb aquestes pertorbacions; però fer-ho amb seny, cal no construir en segons quins llocs i tenir clar que el foc és com un ésser viu més.”

El debat sobre les neteges de les franges perimetrals

El foc de Castell d’Aro es va originar durant els treballs forestals de neteja d’una franja de protecció contra incendis. Les feines disposaven de totes les autoritzacions pertinents. Aquest fet, segons l’ADF Gavarres Marítima i els naturalistes de Sterna, posa sobre la taula la necessitat d’obrir un debat sobre la idoneïtat d’executar aquesta tasca en dies d’extrema sequera amb vent més o menys intens. Sterna i l’ADF adverteixen que l’atorgament d’ajudes i tota la feina prèvia a la realització de les franges de protecció és un procés lent i complicat que sovint s’allarga més del que seria necessari. Per això caldria repensar la tramitació per ajustar els calendaris de treball de les empreses forestals encarregades d’aquesta tasca. En aquest sentit, Gaspar Segués demana que sigui, com a mínim, de caràcter bianual, amb treballs tot l’any, per anar formant una plantilla de personal consolidada, amb feina estable, que, a més, es podria implicar més en el territori. Ambdues entitats consideren que cal fer una reflexió profunda sobre els creixements radials d’urbanitzacions en plena natura o en zones properes a espais naturals, ja que responen a uns planejaments urbanístics obsolets i insostenibles.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia