Societat
Què diu la llei deducació
L’establiment d’una xarxa única de centres públics i concertats; la potenciació de l’autonomia dels centres a tots els nivells (pedagògic, organitzatiu i de gestió dels recursos humans i materials); l’impuls a equips directius més professionals i amb més capacitat de decisió per liderar els projectes; la fixació d’una carrera professional que primi el mèrit per damunt de l’antiguitat; l’extensió de l’avaluació a tots els àmbits del sistema; la coresponsabilitat amb els ajuntaments i la descentralització en zones educatives, i la introducció d’un títol específic sobre règim lingüístic que blinda la vehicularitat del català en totes les àrees són els pilars fonamentals de la llei d’educació de Catalunya.
Aquesta és la radiografia del projecte que ahir va rebre llum verda del govern i que a partir del setembre iniciarà el tràmit parlamentari a la cambra catalana:
Servei d’educació de Catalunya
És el títol de la llei que ha generat més debat des de la presentació de l’avantprojecte, començant per la seva denominació. El concepte de servei públic educatiu que recollia l’avantprojecte per definir la xarxa única de centres públics i concertats, d’acord amb el terme recollit en el Pacte Nacional per l’Educació, va ser rebutjat frontalment per l’escola concertada, partidària del terme servei educatiu d’interès públic, reflectit a l’Estatut. Els representants de l’escola pública van veure associada a aquesta modificació terminològica un canvi de filosofia que neutralitzava la coresponsabilitat de l’escola concertada, i s’hi van rebel·lar en contra. Finalment, la conselleria ha optat per la denominació “de síntesi” servei d’educació de Catalunya.
Un dels punts d’aquest capítol que ha experimentat un canvi més substancial és el que fa referència a la planificació de l’oferta educativa. El redactat final indica que, davant de la necessitat d’un eventual increment de places en una determinada zona, el departament haurà d’organitzar la planificació tenint en compte les escoles públiques i les concertades, alhora que s’introdueix l’establiment d’un procés de consulta amb els centres concertats per organitzar la programació.
El projecte de llei introdueix també com a principis generals que inspiren el sistema la llibertat d’ensenyament i el pluralisme, tal com reclamava l’escola concertada, i recull en diversos articles el respecte al dret d’elecció de centre per part de les famílies i el dret a l’ideari propi dels centres privats. Es fixa un període de 8 anys per assolir l’homologació “plena” de les retribucions i condicions laborals del professorat de l’escola concertada amb els de la pública.
Es mantenen els principis d’escolarització mixta i de coresponsabilització en l’escolarització de l’alumnat amb necessitats educatives específiques (fonamentalment immigrants nouvinguts) per formar part de la xarxa.
Escolarització dels immigrats
El projecte de llei manté la fixació d’un percentatge d’alumnes immigrants que poden ser escolaritzats en els centres públics i concertats d’una mateixa zona, si bé ja no es parla d’una proporció “màxima” com s’afirmava en l’avantprojecte.
El text manté la reserva de places obligatòria en tots els centres per a l’acollida d’alumnes nouvinguts i introdueix l’aportació de recursos addicionals a tots els centres que integren el servei públic (no només els concertats, com deia l’avantprojecte) en funció de les característiques socioeconòmiques de la zona en què s’ubica el centre i de la tipologia de les famílies.
Aquests recursos es vehicularan en els centres concertats a través de contractes programa, que queden integrats en el concert educatiu. Els nous contractes programa tindran un caràcter individualitzat i podran anar més enllà de la dotació de recursos per sufragar la sisena hora, sempre que es compleixi el deure de coresponsabilització.
El text manté igualment que les sol·licituds d’alumnes que arribin fora del període ordinari de preinscripció s’hauran de trametre a la comissió o a l’oficina municipal d’escolarització, que en l’assignació “hauran de tenir en compte les preferències de les famílies en el marc de la lliure elecció de centre”.
Autonomia de centres
La potenciació de l’autonomia dels centres per desenvolupar projectes que s’ajustin a les característiques i a la realitat de l’entorn és un dels eixos bàsics sobre els quals pilota la norma. La màxima expressió i concreció d’aquesta autonomia és el projecte educatiu que ha d’elaborar cada centre i que ha d’incloure necessàriament indicadors per avaluar els resultats dels objectius proposats. Els projectes són dissenyats pels equips directius però han de ser aprovats pel consell escolar del centre, que en farà el seguiment de l’execució.
L’autonomia pedagògica faculta els centres a introduir canvis en el currículum en funció de les necessitats a partir del marc general fixat per la conselleria, mentre que l’autonomia de gestió introdueix per primer cop la possibilitat que els equips directius puguin escollir professorat que obeeixi a uns determinats perfils professionals per tirar endavant el seu projecte.
Per donar cobertura legal a aquesta tria, es fixen dos nous concursos públics que s’afegiran al de provisió de places ordinari: per cobrir llocs de treball específics, per exemple un mestre de plàstica que domini l’anglès, i per escollir professorat per a la realització de tasques vinculades a la gestió i la direcció dels centres. També s’introdueix un nou sistema de provisió de llocs de treball i de direcció “de caràcter extraordinari” per a centres ubicats en zones socialment i econòmicament desfavorides.
Direcció
El projecte de llei deixa molt més clar respecte a l’avantprojecte el lideratge dels equips directius, i eleva els directors a la consideració d’ “autoritat pública”, que gaudeix de “presumpció de veracitat en els seus informes i d’ajustament a la norma en la seves actuacions, llevat de prova en contra”.
D’altra banda, s’introdueix com a punt específic en l’apartat de direcció l’obligatorietat que els candidats a directors hagin de presentar en formalitzar la candidatura un projecte de direcció, inscrit en el marc del projecte educatiu del centre. Tots els projectes de direcció han d’incloure indicadors d’avaluació.
Professorat
La llei fixa la creació de cossos docents propis de la Generalitat, a través dels quals es crea un nou model d’oposicions i s’impulsa una carrera professional que prima el mèrit (recerca de bones pràctiques, adquisició de nous perfils, exercici de càrrecs directius, formació permanent avaluada) per sobre de l’antiguitat.
El projecte renuncia finalment a introduir un any de pràctiques tutoritzades per obtenir la titulació i la idoneïtat professional, una de les novetats més agosarades que introduïa l’avantprojecte i que la conselleria ha fet caure del text en considerar-ho molt complicat de gestionar.
Així, aquest període de pràctiques tutelades durant un curs acadèmic queda reservat només per als que vulguin accedir al cos docent, que realitzaran les pràctiques com a part del procés d’oposició.
Llengua
Una altra de les principals novetats del projecte és la incorporació d’un títol específic sobre règim lingüístic que destaca la competència del departament d’Educació per determinar el currículum de l’ensenyament de les llengües i regular-ne “el marc horari”, de manera que es pugui impedir la imposició d’una tercera hora en castellà a l’educació primària, com preveu el decret de mínims espanyol.
Es reconeix “el dret i el deure de conèixer el català i el castellà” i de dominar les dues llengües en finalitzar l’ensenyament obligatori i es limita només a un curs (1r de primària o P-3) la possibilitat que les famílies puguin sol·licitar que els seus fills rebin les classes en llengua castellana quan aquesta sigui la seva llengua habitual, en lloc de preveure aquesta possibilitat fins a 3r de primària com fins ara.
En aquest apartat, introduït a proposta d’ERC, es regula la necessària competència lingüística en català i castellà tant del personal docent com del personal no docent, el programa d’immersió lingüística en llengua catalana, les responsabilitats sobre els usos lingüístics en els centres educatius i l’ús i foment del català.
També es fixa que tots els centres hauran d’elaborar un projecte lingüístic com a part del projecte educatiu que emmarqui el tractament de les llengües al centre i s’indica que la conselleria podrà autoritzar una adaptació horària diferent a la prevista amb caràcter mínim “atenent a la realitat sociolingüística de l’alumnat d’una determinada zona”.
Ordenació dels ensenyaments
Del projecte de llei ha caigut la proposta d’introduir l’escolarització obligatòria a partir dels 3 anys en lloc dels 6 com fins ara, una mesura que no va aconseguir el quòrum de la comunitat educativa.
Es manté la creació de centres públics integrats que escolaritzaran alumnat dels 3 als 18 anys igual que els concertats per millorar la coordinació entre les etapes de primària i secundària.
Avaluació
El projecte estén i fomenta l’avaluació en tots els àmbits del sistema educatiu, incloent-hi la totalitat dels centres, els equips directius i el professorat, com a requisit indispensable per facilitar-ne la promoció. També es preveu l’avaluació de l’administració educativa. Es crea una Agència d’Avaluació de l’Educació independent que fixarà els criteris i col·laborarà amb la inspecció educativa en l’avaluació dels centres i del professorat, elaborant els protocols i supervisant-ne el resultat.
L’Agència portarà a terme també treballs de recerca i prospectiva i farà propostes a la conselleria d’Educació en la definició del currículum.
Escola pública
El dret dels centres públics (i no només dels privats concertats) a definir el seu caràcter propi i el caràcter laic de l’escola pública, que es defineix també com a “catalana, inclusiva i plural” han sigut dues de les últimes aportacions al text final arran de les negociacions amb Iniciativa. També es fixa un període de 8 anys per assolir la despesa educativa mitjana dels països de la Unió Europea.
Descentralització
El traspàs de competències als ajuntaments i l’establiment de les zones educatives com a noves unitats de planificació és una altra de les apostes de la llei. Les zones educatives obeeixen a criteris de proximitat i coresponsabilitat amb les administracions locals i se’ls podran atribuir funcions de coordinació i gestió de recursos. Pel que fa al traspàs de competències als ajuntaments, el text assenyala en una de les disposicions finals que el govern garantirà els recursos suficients en aquest procés.
Comunitat educativa
Amb l’objectiu de promoure la comunicació i el compromís de les famílies amb els centres, el consell escolar haurà de formular una carta de compromís educatiu en què s’expressin els compromisos de convivència, i que les famílies hauran de conèixer i “avenir-se a compartir”. Ha caigut del text la necessària acceptació d’aquest compromís en el moment de la matrícula.
Convivència
El projecte ha eliminat del text el títol sobre faltes i sancions que recollia l’avantprojecte, seguint el dictamen del Consell Escolar de Catalunya. El text final sintetitza i integra aquest apartat en el capítol de convivència, “basada en l’autoritat de mestres i professors”.
Aquesta és la radiografia del projecte que ahir va rebre llum verda del govern i que a partir del setembre iniciarà el tràmit parlamentari a la cambra catalana:
Servei d’educació de Catalunya
És el títol de la llei que ha generat més debat des de la presentació de l’avantprojecte, començant per la seva denominació. El concepte de servei públic educatiu que recollia l’avantprojecte per definir la xarxa única de centres públics i concertats, d’acord amb el terme recollit en el Pacte Nacional per l’Educació, va ser rebutjat frontalment per l’escola concertada, partidària del terme servei educatiu d’interès públic, reflectit a l’Estatut. Els representants de l’escola pública van veure associada a aquesta modificació terminològica un canvi de filosofia que neutralitzava la coresponsabilitat de l’escola concertada, i s’hi van rebel·lar en contra. Finalment, la conselleria ha optat per la denominació “de síntesi” servei d’educació de Catalunya.
Un dels punts d’aquest capítol que ha experimentat un canvi més substancial és el que fa referència a la planificació de l’oferta educativa. El redactat final indica que, davant de la necessitat d’un eventual increment de places en una determinada zona, el departament haurà d’organitzar la planificació tenint en compte les escoles públiques i les concertades, alhora que s’introdueix l’establiment d’un procés de consulta amb els centres concertats per organitzar la programació.
El projecte de llei introdueix també com a principis generals que inspiren el sistema la llibertat d’ensenyament i el pluralisme, tal com reclamava l’escola concertada, i recull en diversos articles el respecte al dret d’elecció de centre per part de les famílies i el dret a l’ideari propi dels centres privats. Es fixa un període de 8 anys per assolir l’homologació “plena” de les retribucions i condicions laborals del professorat de l’escola concertada amb els de la pública.
Es mantenen els principis d’escolarització mixta i de coresponsabilització en l’escolarització de l’alumnat amb necessitats educatives específiques (fonamentalment immigrants nouvinguts) per formar part de la xarxa.
Escolarització dels immigrats
El projecte de llei manté la fixació d’un percentatge d’alumnes immigrants que poden ser escolaritzats en els centres públics i concertats d’una mateixa zona, si bé ja no es parla d’una proporció “màxima” com s’afirmava en l’avantprojecte.
El text manté la reserva de places obligatòria en tots els centres per a l’acollida d’alumnes nouvinguts i introdueix l’aportació de recursos addicionals a tots els centres que integren el servei públic (no només els concertats, com deia l’avantprojecte) en funció de les característiques socioeconòmiques de la zona en què s’ubica el centre i de la tipologia de les famílies.
Aquests recursos es vehicularan en els centres concertats a través de contractes programa, que queden integrats en el concert educatiu. Els nous contractes programa tindran un caràcter individualitzat i podran anar més enllà de la dotació de recursos per sufragar la sisena hora, sempre que es compleixi el deure de coresponsabilització.
El text manté igualment que les sol·licituds d’alumnes que arribin fora del període ordinari de preinscripció s’hauran de trametre a la comissió o a l’oficina municipal d’escolarització, que en l’assignació “hauran de tenir en compte les preferències de les famílies en el marc de la lliure elecció de centre”.
Autonomia de centres
La potenciació de l’autonomia dels centres per desenvolupar projectes que s’ajustin a les característiques i a la realitat de l’entorn és un dels eixos bàsics sobre els quals pilota la norma. La màxima expressió i concreció d’aquesta autonomia és el projecte educatiu que ha d’elaborar cada centre i que ha d’incloure necessàriament indicadors per avaluar els resultats dels objectius proposats. Els projectes són dissenyats pels equips directius però han de ser aprovats pel consell escolar del centre, que en farà el seguiment de l’execució.
L’autonomia pedagògica faculta els centres a introduir canvis en el currículum en funció de les necessitats a partir del marc general fixat per la conselleria, mentre que l’autonomia de gestió introdueix per primer cop la possibilitat que els equips directius puguin escollir professorat que obeeixi a uns determinats perfils professionals per tirar endavant el seu projecte.
Per donar cobertura legal a aquesta tria, es fixen dos nous concursos públics que s’afegiran al de provisió de places ordinari: per cobrir llocs de treball específics, per exemple un mestre de plàstica que domini l’anglès, i per escollir professorat per a la realització de tasques vinculades a la gestió i la direcció dels centres. També s’introdueix un nou sistema de provisió de llocs de treball i de direcció “de caràcter extraordinari” per a centres ubicats en zones socialment i econòmicament desfavorides.
Direcció
El projecte de llei deixa molt més clar respecte a l’avantprojecte el lideratge dels equips directius, i eleva els directors a la consideració d’ “autoritat pública”, que gaudeix de “presumpció de veracitat en els seus informes i d’ajustament a la norma en la seves actuacions, llevat de prova en contra”.
D’altra banda, s’introdueix com a punt específic en l’apartat de direcció l’obligatorietat que els candidats a directors hagin de presentar en formalitzar la candidatura un projecte de direcció, inscrit en el marc del projecte educatiu del centre. Tots els projectes de direcció han d’incloure indicadors d’avaluació.
Professorat
La llei fixa la creació de cossos docents propis de la Generalitat, a través dels quals es crea un nou model d’oposicions i s’impulsa una carrera professional que prima el mèrit (recerca de bones pràctiques, adquisició de nous perfils, exercici de càrrecs directius, formació permanent avaluada) per sobre de l’antiguitat.
El projecte renuncia finalment a introduir un any de pràctiques tutoritzades per obtenir la titulació i la idoneïtat professional, una de les novetats més agosarades que introduïa l’avantprojecte i que la conselleria ha fet caure del text en considerar-ho molt complicat de gestionar.
Així, aquest període de pràctiques tutelades durant un curs acadèmic queda reservat només per als que vulguin accedir al cos docent, que realitzaran les pràctiques com a part del procés d’oposició.
Llengua
Una altra de les principals novetats del projecte és la incorporació d’un títol específic sobre règim lingüístic que destaca la competència del departament d’Educació per determinar el currículum de l’ensenyament de les llengües i regular-ne “el marc horari”, de manera que es pugui impedir la imposició d’una tercera hora en castellà a l’educació primària, com preveu el decret de mínims espanyol.
Es reconeix “el dret i el deure de conèixer el català i el castellà” i de dominar les dues llengües en finalitzar l’ensenyament obligatori i es limita només a un curs (1r de primària o P-3) la possibilitat que les famílies puguin sol·licitar que els seus fills rebin les classes en llengua castellana quan aquesta sigui la seva llengua habitual, en lloc de preveure aquesta possibilitat fins a 3r de primària com fins ara.
En aquest apartat, introduït a proposta d’ERC, es regula la necessària competència lingüística en català i castellà tant del personal docent com del personal no docent, el programa d’immersió lingüística en llengua catalana, les responsabilitats sobre els usos lingüístics en els centres educatius i l’ús i foment del català.
També es fixa que tots els centres hauran d’elaborar un projecte lingüístic com a part del projecte educatiu que emmarqui el tractament de les llengües al centre i s’indica que la conselleria podrà autoritzar una adaptació horària diferent a la prevista amb caràcter mínim “atenent a la realitat sociolingüística de l’alumnat d’una determinada zona”.
Ordenació dels ensenyaments
Del projecte de llei ha caigut la proposta d’introduir l’escolarització obligatòria a partir dels 3 anys en lloc dels 6 com fins ara, una mesura que no va aconseguir el quòrum de la comunitat educativa.
Es manté la creació de centres públics integrats que escolaritzaran alumnat dels 3 als 18 anys igual que els concertats per millorar la coordinació entre les etapes de primària i secundària.
Avaluació
El projecte estén i fomenta l’avaluació en tots els àmbits del sistema educatiu, incloent-hi la totalitat dels centres, els equips directius i el professorat, com a requisit indispensable per facilitar-ne la promoció. També es preveu l’avaluació de l’administració educativa. Es crea una Agència d’Avaluació de l’Educació independent que fixarà els criteris i col·laborarà amb la inspecció educativa en l’avaluació dels centres i del professorat, elaborant els protocols i supervisant-ne el resultat.
L’Agència portarà a terme també treballs de recerca i prospectiva i farà propostes a la conselleria d’Educació en la definició del currículum.
Escola pública
El dret dels centres públics (i no només dels privats concertats) a definir el seu caràcter propi i el caràcter laic de l’escola pública, que es defineix també com a “catalana, inclusiva i plural” han sigut dues de les últimes aportacions al text final arran de les negociacions amb Iniciativa. També es fixa un període de 8 anys per assolir la despesa educativa mitjana dels països de la Unió Europea.
Descentralització
El traspàs de competències als ajuntaments i l’establiment de les zones educatives com a noves unitats de planificació és una altra de les apostes de la llei. Les zones educatives obeeixen a criteris de proximitat i coresponsabilitat amb les administracions locals i se’ls podran atribuir funcions de coordinació i gestió de recursos. Pel que fa al traspàs de competències als ajuntaments, el text assenyala en una de les disposicions finals que el govern garantirà els recursos suficients en aquest procés.
Comunitat educativa
Amb l’objectiu de promoure la comunicació i el compromís de les famílies amb els centres, el consell escolar haurà de formular una carta de compromís educatiu en què s’expressin els compromisos de convivència, i que les famílies hauran de conèixer i “avenir-se a compartir”. Ha caigut del text la necessària acceptació d’aquest compromís en el moment de la matrícula.
Convivència
El projecte ha eliminat del text el títol sobre faltes i sancions que recollia l’avantprojecte, seguint el dictamen del Consell Escolar de Catalunya. El text final sintetitza i integra aquest apartat en el capítol de convivència, “basada en l’autoritat de mestres i professors”.
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.